Deia Stephen Hawking que en una societat democràtica, "els ciutadans necessiten tenir uns coneixements bàsics de les qüestions científiques, de manera que puguin prendre decisions informades i no dependre únicament dels experts”.
La ciència no pot ser incomprensible, ja que versa sobre l'enteniment. I, no obstant això, la ciència va ser, i la impressió general és que segueix sent en alguns aspectes, una mica màgica i incomprensible, assolible només per uns quants escollits, sospitosament diferents de l'espècie humana corrent. Aquest halo màgic que aïlla la ciència i provoca que els joves s'apartin del camí científic només es pot combatre mitjançant una educació primària i secundària que mira més cap a la ciència com a força decisiva del nostre temps i una educació per a la comunicació.
Apropar la ciència als joves i crear una dinàmica d'interrelació multidisciplinar és una de les formes més fructíferes de fomentar la cultura en la nostra societat del coneixement, on la creativitat i el talent són les apostes de futur. En temps de crisi, el nou factor de producció i la major font de riquesa és el talent, manifesta Richard Florida, autor del llibre The rise of creativity. Segons aquest expert, les regions que comencin a realitzar inversions basades en el talent es convertiran en el motor de l'economia. Adequar el sistema educatiu per a afavorir la creativitat i fomentar les vocacions científiques és apostar pel futur. Per a això també és necessari que els científics acceptin la responsabilitat de la comunicació, explicant allò realitzat en els seus propis camps de treball de forma simple i extensa, i que els no científics acceptin la responsabilitat de parar esment.
Hi ha algunes iniciatives per començar a introduir la ciència no només en les universitats, sinó en la formació professional, adequant alguns programes al món científic i sanitari, com és la col·laboració entre Biopol’H i Instituts d’Ensenyament Secundari de L'Hospitalet de Llobregat, que uneixen esforços perquè es produeixi un intercanvi viu entre estudiants i científics del cluster biomèdic. Despertar la curiositat científica, entenent per curiositat “el desig de conèixer”, contribuirà a que científics i joves sàpiguen escoltar i comunicar. Així mateix, la col•laboració entre escoles de negoci i parcs científic-tecnològics ajudarà a obrir i apropar les ciències a altres camps i dur-la al mercat per al profit de tota la societat. Una societat científicament culta estarà millor disposada a donar suport a les activitats científiques i tecnològiques, però també estarà més preparada per aprofitar totes les oportunitats d'innovació i de millora del benestar que proporciona el desenvolupament científic.
Galileu i Newton, que van canviar el mètode científic de la deducció per la inducció - observació, estudi i anàlisi dels fenòmens de la naturalesa -, van ser potser els primers divulgadors científics, i Galileu ho va pagar amb la condemna de la Inquisició romana. Galileu va saber com ningú abans exposar el model heliocèntric de Copèrnic de forma transparent i imaginativa. Fer arribar els resultats científics a la societat és una de les vies més eficaces per a convertir la ciència en cultura. Educar per a la ciència i comunicar-la és l'esforç de la societat del coneixement en general i de bioclusters com Biopol’H en particular.
Si combinem esforços, voluntats i imaginació potser comencem a considerar que “les ciències conformen una de les poètiques d'aquest segle”, com deia el físic Agustín Fernández Mallo en el seu llibre Postpoesía, on manté que la divulgació ha contribuït a que la ciència estigui en la sensibilitat de la nostra època.
