Assenyalen els tècnics i els experts que la necessitat és la progenitora de la invenció i, per tant, dels avenços tecnològics. Necessitats no satisfetes promouen la innovació, activen l'evolució, provoquen nous canvis. La necessitat i la innovació, però, van lligades a l'element inesperat, de sorpresa: l'atzar.
L'atzar s'havia associat sempre amb caos i desordre i havia estat considerat com un agent nociu que disminueix l'eficàcia de qualsevol sistema. Això no obstant, aquesta concepció ha canviat dràsticament en els últims vint anys. S'ha demostrat que l'atzar pot millorar l'eficàcia de la nostra percepció, crear ordre. En la física, l'atzar no deixa de donar sorpreses, però s'estén més enllà de la pròpia física, arribant a camps tan diversos com la biologia molecular, la teoria de l'evolució, l'economia o la sociologia.
Jacques Monod, pioner de la biologia molecular i premi Nobel pels seus descobriments relatius al control genètic dels enzims i la síntesi dels virus, va encapçalar el seu famós llibre “L'atzar i la necessitat” amb una frase de Demòcrit: “Tot el que existeix en el món és fruit de l'atzar i de la necessitat”. L'obra de Monod va revolucionar la cultura en l'any 1971 i des de llavors s'ha discutit molt sobre el fenomen de l'atzar, que sembla xocar amb els models científics, però que entra en joc en els propis sistemes de la nostra raó i la nostra manera d'adquirir, processar i generar coneixement.
L'atzar està present pràcticament en tots els àmbits de la naturalesa: qualsevol cèl•lula i els seus components s'han de moure en un entorn permanentment agitat. S'ha comprovat que en aproximadament 1/5 part dels descobriments del segle XX ha intervingut la casualitat, l'imprevist, i s'ha trobat allò que no es buscava. Per exemple, la Viagra és el resultat d'una investigació destinada a regular la hipertensió i la Penicil•lina va ser fruit d'una negligència. Alexander Fleming, que investigava sobre la grip, va deixar uns cultius a l'aire lliure, pel que es van contaminar i es van cobrir de floridura, descobrint que el fong contaminant era capaç d'inhibir el creixement del bacteri.
El nucli del treball investigador de Monod, el seu pensament, es resumeix en que “l'atzar està en l'origen de tota novetat, de tota creació en la biosfera”. Per tant, “tot fenomen, tot esdeveniment, tot coneixement implica interaccions. El canvi és la font de tota novetat, de totes les creacions en el món.” Atzar i necessitat. Si no intervé l'atzar, la innovació és menys probable.
La possibilitat de descobrir gràcies a l'atzar s'ha de vincular a la trobada entre gent diversa, professionals de camps diversos. Per a innovar és necessari mantenir una interacció fluïda amb l'entorn. L'atzar i la incertesa es converteixen així en fonts de possibilitats.
Per això, el model d'organització més innovador són els clústers en general, i els biocluster en particular. Organitzacions d’un nou sistema econòmic que,com Biopol’H, actuen com a motor entre la realitat i les aspiracions.
