“Penseu com a persones d’acció, actueu com a persones pensants”. Va ser Thomas Mann qui va pronunciar aquesta frase, que talment es podria haver aplicat a l’edició de Bioàgora 2011.
Crear, compartir i aplicar el coneixement ha estat aquest any el leitmotiv de Bioàgora, el mateix que es recull al llibre de Thomas Davenport i Laurence Prusak sobre la gestió del coneixement i la necessitat de les empreses de compartir-lo i aplicar-lo a escala mundial, titulat “Coneixement en acció”.
En un món globalitzat ja no serveixen les eines i solucions de temps enrere, ja no podem aplicar els patrons mentals que teníem fins ara. Ja no val el “fer per fer, sinó el fer per transformar, transformar-nos nosaltres, el nostre entorn immediat (grup) o l’entorn més general (sistema)”, com deia Pere Monràs, vicepresident de la Fundació Cercle per al Coneixement.
És el moment de transformar el coneixement en pensament, i el pensament en riquesa a través de l’acció i la interacció. És el moment d’un canvi d’actitud en les persones, organitzacions i governs. És el moment de crear una xarxa de professionals i empreses per a que s’afegeixi valor a l’economia i a la societat mitjançant la creativitat i el fet de compartir.
Compartir és un verb d’acció que està codificat al nostre genoma humà. Deia el neuròleg, José López Barneo, ponent de les jornades, que el nostre sistema nerviós va néixer per a moure’ns. Una neurona no és una simple cèl·lula orgànica, sinó un processador biològic elèctricament excitable i molt poderós. Una neurona, en compartir senyals químics amb les que l’envolten és capaç d’integrar-se en xarxes més significatives que la mantenen viva i activa. Aquests grups de neurones formen xarxes àmpliament interconnectades. És a dir, el nostre cervell fomenta la idea de compartir per la seva pròpia naturalesa.
Segons Isaac Mao, l’autor d’un nou concepte anomenat “sharisme” (compartició), ens enfrontem a un canvi d’actitud en les persones, organitzacions i en els governs, una reorientació dels valors que transformaran la nostra societat en un cervell social superintel·ligent, un híbrid interconnectat de persones i xarxes socials.
El canvi basat en el coneixement i la innovació està a la base de la història de la Humanitat. En aquests moments de crisi sistèmica, l’espècie humana es sotmetrà a un qüestionament general del qual sorgiran noves formes d’entendre, conèixer i organitzar, segons l’antropòleg Eudald Carbonell, que va compartir a Bioàgora amb López Barneo el diàleg sobre el pensament crític. Carbonell inclús va arribar a predir que aquesta crisi sistèmica incidirà en l’estructura fisiològica de l’ésser humà.
En resum, com deia Pere Monràs, a la societat del coneixement, en els temps de canvi i incertesa, la qüestió és compartir per a transformar.
