"Llançar-se a fer allò que implica un risc" és una de les definicions de confiança.
La primera edició de Bioàgora s'ha celebrat amb l'objectiu de generar confiança entre el món científic i el món inversor i empresarial. Convertir una idea científica en una realitat empresarial comporta risc per a ambdues parts i necessita de la gestió de la incertesa i de la confiança dels actors implicats.
En un context més ampli veiem que una economia basada en el coneixement, on el canvi tecnològic i la innovació són els motors que fan possible l'expansió de l'activitat econòmica, la confiança entre els diferents actors és una peça clau.
El concepte d'economia basada en la confiança es recupera en el context dels biocluster. Aquest sistema d'organització es caracteritza, entre d'altres, per l'existència d'una visió compartida i estable a llarg termini, per la creació de xarxes socials que interrelacionen empresaris, científics i financers i per la col·laboració de capital públic i privat.
Actualment, el sector biotecnològic mostra un gran dinamisme, però les xifres d'inversió encara són molt reduïdes. Als Estats Units i al Regne Unit, el capital risc ha jugat un paper primordial en el sector biotecnològic, sufragant més del 40% de les inversions totals. A Espanya, aquest percentatge no arriba ni al 2 per cent.
Cal fer assequible la ciència als inversors, acostar els dos llenguatges. Perquè literalment existeixen molts resultats d'investigació i moltes idees científiques, susceptibles de convertir-se en una oportunitat de negoci, que es queden en el calaix.
Avui, el principal repte de la societat del coneixement és la gestió de la incertesa, i no s'ha de tenir por al fracàs ni por a equivocar-se. El fracàs d'un projecte no significa el fracàs personal. Tot esforç dirigit a l'aprofitament del coneixement de forma sistemàtica i efectiva és una aposta de futur per a qualsevol societat.
Europa té una gran capacitat de generació de coneixement, sent la responsable d'un terç de la producció científica mundial. Però encara hem d'aprendre a canalitzar aquest coneixement a fi de dur les idees des del laboratori fins a la seva aplicació comercial. Hem d'establir ponts entre la universitat i l'empresa i crear una consolidada xarxa de capital risc que inverteixi en nous projectes.
Fomentar la cultura del risc i generar confiança, uns ingredients bàsics per a l'economia en general i per a les inversions en particular, ha de ser el nostre horitzó. O, parafrasejant al ministre d'Educació, Ángel Gabilondo: "Encara que no podem quedar-nos a berenar a l'horitzó, i encara que molts es pregunten per a què serveix, jo els dic que per a quelcom fonamental: caminar".
