El científic alemany, Werner Heisenberg, va formular el 1926 el famós principi d'incertesa. Aquesta teoria postula que per poder predir la posició i la velocitat futures d'una partícula, cal ser capaç de mesurar amb precisió la seva posició i velocitat actuals.
En els temps actuals destaca una constant: la incertesa. La globalització dels intercanvis i la competència, la posada en xarxes mundials de la informació, l'enderrocament de les grans ideologies estructurals, l'acceleració dels fenòmens migratoris, l’afebliment de nombrosos referents morals han fet créixer en molt poc temps el grau de complexitat i d'incertesa de les nostres societats. Pensar en el nostre temps és pensar en el canvi de model cultural, en nous paradigmes, com els postulats de la complexitat, la Teoria del Caos i la Dinàmica de sistemes, una metodologia que permet la creació de models de simulació els elements de la qual estan relacionats formant bucles de realimentació o feedbacks.
La concepció d'un món estàtic i objectiu es va enfonsar en les acaballes del segle XX. Tal com es va enfonsar al 1900 el model determinista del marquès de Laplace, que va suggerir l'existència d'un conjunt de lleis científiques que ens permetrien predir tot el que succeís a l'univers, el context d'alta inestabilitat actual ha significat la liquidació definitiva del model determinista i, per tant, el model mecànic de Newton. El físic del segle XVII va definir “el món com el mecanisme perfecte d'un rellotge”. Newton va desenvolupar un model que va permetre a la humanitat interpretar “la realitat”, atorgant-li previsibilitat i objectivitat. La Física, l'Economia, l'Antropologia, la Sociologia i fins i tot la Psicologia contemporània van desenvolupar les seves teories basades en aquest model. Avui, la incertesa ens obliga a dissenyar un nou model de producció i d'interconnexió basat en la identitat, la informació i la relació. Avui, la ciència i la tecnologia modernes es basen en la teoria quàntica, derivada del principi d'incertesa i que defensa la dualitat entre ones i partícules. No hi ha res previsible, res és absolut. Només la combinació d'elements ens assenyala un cert nombre de resultats possibles.
Diu el teorema d'incertesa que per poder predir la posició futura cal ser capaç d'amidar amb precisió la posició actual. No obstant això, el mesurament mateix causa una alteració que impossibilita determinar la velocitat i la posició alhora. Per tant, qualsevol recerca de solució ha de passar per la consideració d'una realitat complexa.
La situació actual de Biopol’H ve marcada per l'acumulació de recursos assistencials, que ho converteixen en una de les principals plataformes d'innovació sanitària i en biomedicina de Catalunya. Partint d'aquesta definició del present, la missió de Biopol’H és treballar per construir un espai conceptual i territorial que afavoreixi la creació, la transferència i la divulgació de nous coneixements en biomedicina i Ciències de la Salut. Això ha de generar sinergies entre els àmbits assistencials, científics, formatius i empresarials.
Per aconseguir crear aquest nou entorn, on empreses, emprenedors i investigadors puguin engegar de forma fàcil i eficient nous projectes orientats al mercat, hem d'aprendre a gestionar la incertesa. Com la dualitat d'ones i partícules, que intercanvien el seu comportament evitant així la predicció futura, la incertesa ens porta a adaptar-nos a entorns i circumstàncies canviants, a ser creatius per poder encarar l'impredictible i explorar noves vies insospitades.
O com planteja el científic nord-americà Richard Feynman: la visualització de la dualitat ona-partícula ens duu a la suma d'històries possibles. La partícula se suposa que no segueix una única història o camí en l'espai-temps, sinó que va d'un punt a un altre a través de tots els camins possibles.
La incertesa, en definitiva, ens porta a sumar esforços, a la interacció, a crear un esperit d'equip. E pluribus unum. A partir de molts, un.
