La globalització, l'accés massiu a la informació i la competició per captar talent han fet obsolet el model de negoci tradicional de les empreses, provocant un canvi en les seves organitzacions. Henry Chesbrough, professor de Berkeley, va ser un dels primers a apostar per derrocar idees preconcebudes sobre la innovació empresarial, encunyant el terme de la “innovació oberta”.
L'augment de costos i riscos, la necessitat d'entendre millor al pacient i les oportunitats de tenir accés a millors eines, tecnologies i idees, han dut en els últims temps a les grans farmacèutiques a qüestionar els seus models de negoci. Paral·lelament, els centres de coneixement en biomedicina van començar a ser conscients que els recursos de les farmacèutiques podien ser un motor i una eina perquè les seves investigacions arribessin a tenir una aplicació clínica. Aquest reconeixement ha provocat un canvi cultural que ha començat a fer factible la competència i la col·laboració entre empreses, entitats i institucions.
"Ningú posseeix avui dia el monopoli del coneixement. Si desitgem innovar, hem de comptar amb col·laboradors externs, partners i empreses que ens aportin valor”. Aquesta frase, pronunciada per Henry Chesbrough, revela la clau de la innovació oberta.
Al contrari de la innovació tancada, basada en els secrets industrials, el desenvolupament propi i en la protecció del descobriment, la innovació oberta significa un canvi de paradigma. Consisteix a implicar grups interdisciplinars en un mateix projecte, a col·laborar perquè els esforços per a la R+D siguin més rendibles. En definitiva, consisteix en la capacitat d’adaptació al mercat gràcies a una visió àmplia i estratègica dels negocis i projectes mitjançant la col·laboració amb la finalitat de ser més competitius.
Chesbrough entén la innovació com un procés d'aprenentatge continu. “Qualsevol persona pot ser innovadora”. La innovació oberta, per tant, pot partir des de l’interior de l'organització, posant en pràctica el treball en equip i el compartir dades mitjançant el foment de la creativitat.
Els clúster com Biopol’H són, de fet, entorns òptims per dur a la pràctica la innovació oberta. Mitjançant la interrelació i la complementació dels àmbits assistencial, científic, formatiu, social i empresarial es pretén afavorir la creació, transferència i divulgació de nous coneixements en biomedicina i Ciències de la Salut. Biopol’H assumeix que només sota aquests principis de la innovació oberta és possible aconseguir la sinergia necessària perquè la gestió del coneixement generat per tots els professionals retorni a la societat.
El nou model tracta, en definitiva, de generar sinergies i comptar amb noves idees que, acoblades a les produïdes a l'interior de l'organització permetin un millor acompliment optimitzant recursos i temps. La innovació oberta facilita accedir a problemes reals i demandes de mercat. Ofereix un major apropament entre universitat i empresa i possibilita accedir a noves formes de finançament, a més d'augmentar el nivell de col·laboració.
En el camp de la propietat intel·lectual no es tracta, en canvi, de compartir lliurement les patents, sinó de personalitzar la col•laboració. Patents no comercialitzades poden adquirir un valor real mitjançant la identificació d'oportunitats.
Com va dir Henry Chesbrough, “si la gent intel·ligent de la seva organització està connectada amb la gent intel·ligent fora d'ella, llavors els seus processos d'innovació no reinventaran la roda. Més encara, els resultats dels seus esforços es veuran multiplicats a causa de la proximitat amb altres idees i inspiracions.”
