Publicat a La Vanguardia el dia 2/08/2010. Text íntegre.
La globalització i la crisi han provocat un canvi cultural a l'entorn empresarial que porta a compatibilitzar competència i cooperació. Les estratègies tendeixen a centrar-se en la necessitat de disposar de talent i idees innovadores adequades per ser dutes al mercat. Aquest nou cicle econòmic i social, on maximitzar les oportunitats dels ciutadans i trobar una activitat que potenciï la innovació i noves formes de gestió de la investigació és una condició sine qua non, ha originat també un nou model d'organització econòmica: els clústers.
Els clústers, un model de desenvolupament que s'articula territorialment i es basa en la cohesió social, promouen la transferència de coneixement entre els diversos agents públics i privats i ajuden a les empreses a reintroduir-se en un escenari productiu, tecnològic i comercial altament volàtil i canviant per a competir en un mercat ampliat i internacionalitzat. Basats en la integració, les aliances, les agrupacions i les infraestructures, els clústers busquen combinar els esforços individuals de les empreses i institucions perquè el conjunt d'aquests sigui més gran que la suma de les parts. Com són poques les empreses que poden reunir tots els elements per a l'èxit, les economies d'escala i l'especialització en un clúster fan compatible cooperació i competència en un entorn de coneixement mutu.
Buscar la projecció internacional en aquest entorn altament competitiu porta a bioclústers com Biopol’H, un espai entorn a l'Hospital de Bellvitge, l'Institut Oncològic de Catalunya, el Campus de Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona i l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), a constituir-se en centres d'excel·lència i a dissenyar línies d'especialització i trets diferencials. L'especialització dintre del camp de la biomedicina i les ciències de la salut i l'orientació cap a fases d'investigació i/o producció determinades prevé la saturació del mercat. Per altra banda, les aliances estratègiques entre parcs científics i clústers ajuden a aprofundir en la complementarietat i la cooperació. Valgui com exemple la col·laboració entre el PCB i Biopol’H, que consisteix, a grans trets, en que el primer centra la seva activitat en la molècula i el segon, en el pacient i en la interrelació i proximitat entre empresa, grups acadèmics clínics i preclínics, perquè ambdós aconsegueixin un millor aprofitament dels recursos i puguin emprendre accions comunes.
Poder competir en un escenari internacional i intentar que el tot sigui més gran que la suma de les parts implica no competir territorialment, sinó per projecte. Cal sumar esforços, cal voluntat i confiança de tots els actors involucrats per a créixer i crear en conjunt, així com dissenyar línies estratègiques complementàries. En resum, col·laborar per a ser part de la competència global.
Ramon López i Lozano
Director Biopol’H
