El Parlament Europeu ha declarat el 2009 any de la creativitat i la innovació.
Ens diu la Viquipèdia que la creativitat és la capacitat de la ment per associar idees de manera nova o inventar objectes i solucions originals als problemes als què s'enfronta. Marilyn Higgins (2000) combina innovació i creativitat per definir-les com "l’habilitat de combinar el coneixement d’una nova manera que pot tenir un ús pràctic i un valor afegit". Ja que a la Societat del Coneixement, el futur de les empreses i l’èxit són determinats per la seva capacitat de convertir en avantatge el seu recurs més preciós, el capital intel·lectual, ens proposem aportar el nostre granet de sorra creatiu per millorar la qualitat de vida dels ciutadans.
Al Biopol ens plantegem compartir la cultura científica mitjançant la difusió, l’apropament a la recerca clínica, els malalts i les empreses i mitjançant l’especialització dins del nostre parc de salut. Al parc científic-tècnic de ciències de la salut de Biopol comptem amb especialistes en epigenètica del càncer, amb especialistes en transplantaments, en enginyeria de teixits i robòtica, en neurologia i antiinfecciosos.
Pretenem fer servir la creativitat per millorar la qualitat de vida concebent un entorn urbanístic i mediambiental de qualitat, i per facilitar l’atracció del talent científic a través de serveis com poden ser les residències per a investigadors.
Promovem la innovació com a mitjà per a un desenvolupament sostenible, implantant la biosostenibilitat tant a les noves edificacions del parc científic, com mitjançant la generació i utilització d’energies renovables i la promoció d’hàbits de consum sostenibles. I, per últim, tenint en compte que el coneixement és un procés en creixement continu que mai és ni podrà ser definitiu, tal com es va reconèixer per primera vegada durant la revolució científica dels segles XVI i XVII, potser fóra interessant renovar la cultura dirigint la nostra mirada al món de les idees.
Quan Kepler i Galileo van defensar la hipòtesi heliocèntrica, va començar la gran revolució científica del Renaixement que va acabar amb el model aristotèlic-ptolomeic que havia dominat el saber científic des de l’antiguitat. Les raons per les quals es va iniciar aquesta revolució, que va implicar un canvi de paradigma, van ser, en primer lloc, el sistema antic que resultava cada vegada més insuficient per explicar els fets i, en segon lloc, la recuperació del pensament del pitagonisme i del platonisme, que plantejava la dialèctica entre l’existència de les idees enfront dels sentits, dialèctica que va ressorgir amb força durant el Renaixement.
Tal com va fer la revolució científica, l’època en què va néixer l’idea que el progrés científic contribuïa a importants millores de les condicions materials i morals, tornem a dirigir la mirada als clàssics, al món greco-llatí. L’objectiu del nostre bioclúster és convertir-nos en “primus inter pares”, trencant motlles.
Creiem que si som capaços de distanciar-nos de les pròpies rutines, d’allò sabut, dels estereotips, tal com proposa el filòsof basc, Daniel Innerarity, i tenint la capacitat de no acontentar-nos amb allò ja adquirit, podrem establir un pont material de contacte entre les necessitats socioeconòmiques i la ciència.
Des de Biopol proposem la tornada als clàssics, promovem l’àgora com a punt de trobada, la tecné i el logos per a l’estudi i la ciència com un procés intel·lectual i, per crear empaties, ens reunim a l’stoa.
L’apropament al passat, projectat cap al futur, és el mitjà que permet un millor reconeixement del present.
