Estem assistint aquests mesos a una revolució panaràbiga, caracteritzada per una des islamització incipient i per una sintonia entre la ciutadania de tots els països àrabs, en una espècie de panarabisme aglutinat per l’abominació de les dictadures. Una revolució que s’estén gràcies a la irrupció massiva de la cultura globalitzada de les xarxes socials, una revolució protagonitzada majoritàriament per gent jove, amb ànsia de llibertat i aspiracions democràtiques.
Les revolucions esclaten quan els ciutadans esdevenen protagonistes, quan existeix una gran massa crítica contra un sistema esgotat.
Al Vell Continent també assistim a un descontentament cada cop major cap a un sistema esgotat: el model productiu sustentat en sectors poc competitius i amb escàs valor afegit. Un model, que s’hauria de canviar per el de l’economia sostenible basada en el coneixement i assolida a través d’una reforma educativa en profunditat, per una reforma laboral racional, per inversió en investigació, telecomunicacions i infraestructura energètica.
Dins l’àmbit de la ciència hem assistit a diverses revolucions, des de la revolució copernicana a la revolució quàntica.
La ciència és un camp revolucionari per excel·lència , perquè es basa en canvis abruptes i no en una revolució continuada. I, és possible, que siguin de nou la ciència i els científics els promotors del canvi cap a un model d’innovació i d’economia sostenible. L’avenç de la ciència està intrínsecament unit a l’economia d’un país. Louis Pasteur potser va ser el primer científic innovador, perquè buscava contínuament l’aplicabilitat dels seus descobriments, reportant beneficis incalculables a la societat. A Pasteur li va tocar viure el trànsit del segle XIX, l’època de la Revolució Industrial que, conjuntament amb grans avenços econòmics i científics, va comportar també enormes sacrificis socials. La labor de Pasteur sempre estava orientada a acostar la investigació a les necessitats de la indústria. La seva activitat intervenia en processos industrials, mèdics i farmacològics, influint a la producció de vi i la fabricació de cervesa a gran escala. D’aquesta manera contribuí a la detecció de malalties contagioses i a la millora de les intervencions quirúrgiques. La vacuna contra la ràbia és potser una de les seves aportacions més conegudes.
Vincular la investigació a la seva aplicació, provocar una trobada entre avenços científico-tècnics i empreses, és el camí a seguir per canviar el patró de creixement i implantar un model d’economia sostenible.
Novament, la ciència pot desencadenar una revolució, sempre que se segueixin algunes pautes bàsiques per arribar al model d’economia sostenible. Aquestes podrien ser, impulsar la transferència de tecnologia del sector públic al privat, dur a terme reformes educatives i laborals i reorientar la inversió privada professional cap al sosteniment d’aquest model.
En resum, l’evolució al món occidental hauria de venir de la mà de la economia del coneixement, sobretot de la transferència del coneixement.
De totes maneres, perque Europa pugui liderar aquesta revolució latent, encara falta massa crítica. Falta valentia, entusiasme i decisió per innovar. I també una mica de bogeria necessària per ser emprenedor.
Les revolucions succeeixen quan les expectatives de la població no s’acompleixen, quan la ‘bombolla’ de les expectatives explota, tal com insisteix William Zartman, titular de la càtedra Jacob Blaustein d’Organitzacions Internacionals i Resolució de Conflictes.
El vell continent encara no ha fet explotar la bombolla, encara no ha saltat la guspira detonadora. Però, qui sap, potser sigui el detonant de la revolució d’occident una idea innovadora que, “és una plataforma de salt, no un aterrament perfecte; és una provocació a conversar, no una resposta definitiva, es un tret de partida, no una línia de meta”, tal com es va exposar a Davos, al World Economic Forum. Les revolucions van de la mà de la innovació i com aquesta última, se’n coneix l’origen, però no el desenllaç.
