Fa 100 anys, Marie Curie –Marja Sklodowska– va ser distingida amb el Premi Nobel de Química. Va ser la primera dona a aconseguir el més prestigiós guardó i és l’única persona que posseeix dos Premis Nobel. El 1903 se li va concedir el de Física en reconeixement al descobriment que féu dels fenòmens de radiació, i el segon, el 1911, de Química, en motiu de descobrir el radi i el poloni i per l’aïllament i l’estudi de la naturalesa i compostos del radi. En el seu honor, l’Assemblea General de les Nacions Unides ha declarat el 2011, Any Internacional de la Química. No obstant això, poc s’ha parlat que, aprofitant el valor simbòlic de la figura de Marie Curie, el 2011 també ha estat escollit com a l’Any Internacional de les Dones Científiques. Es corre el risc que aquesta celebració de l’aportació de les dones a la ciència passi desapercebuda i es contribueixi d’aquesta manera, un cop més, a la històrica infravaloració del seu paper. Una infravaloració que va acompanyada de barreres que han dificultat –sinó directament impedit– el seu accés a la investigació científica.
A dia d’avui, encara que l’accés a la formació universitària manté uns percentatges bastant equilibrats quant al nombre d’homes i dones, la presència femenina comença a disminuir a partir de la fase post-doctoral. Tot i que no existeixen diferències quantitatives o qualitatives en la producció científica de les dones i els homes amb el mateix nivell professional, aquestes sí que apareixen a l’hora d’aconseguir accedir a càrrecs de major reconeixement i remuneració.
Les dones representen només el 30% del personal investigador europeu i només el 18% del professorat universitari a temps complert, segons l’última edició de “She Figures 2009”, un estudi que la Comissió Europea i el Grup de Helsinki publica cada tres anys i que analitza les desigualtats de gènere en l’àmbit de la ciència. L’informe constata, entre altres, que encara que el nombre de dones investigadores està creixent més ràpidament que el d’homes, la representació de les dones en les carreres científiques segueix essent una dada preocupant. “El desequilibri entre els sexes en la ciència és un desaprofitament d’oportunitats i talent que Europa no pot permetre’s”, al·lega l’ex-comissari europeu de Ciència i Investigació i actual Comissari de Medi Ambient, Janez Potocnik. Una altra de les xifres d’aquest estudi també posa de manifest grans diferències en càrrecs científics de major responsabilitat quant a la presència de la dona en el sector públic i privat. Mentre que el nombre de dones en el sector governamental ascendeix al 39%, en el sector empresarial són només el 19%. A Espanya, segons dades del Ministeri de Ciència i Innovació, la proporció de dones científiques és del 37%, i els escalafons més elevats de la carrera de l’investigador estan ocupats en un 23% per dones en el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC).
L’empresa privada penalitza a les mares treballadores i qüestiona la seva dedicació al treball tot excloent-les de projectes importants. En el cas de les dones científiques en càrrecs de responsabilitat, el problema augmenta perquè al seu treball científic –ja per sí sol absorbent– es veu incrementat per la necessitat d’haver de buscar ajudes per al finançament dels projectes. Aurora Pujol, investigadora de l’IDIBELL, centre d’investigació de l’espai Biopol’H ho exposa clarament: “Hi ha menys dones en els càrrecs d’alta direcció (només un 10%), perquè és un treball duríssim que exigeix dedicació completa, per la qual cosa és molt difícil la conciliació familiar, sobretot a Espanya. Fins i tot és difícil mantenir una relació estable, perquè la teva parella ha d’entendre que la investigació és més que un treball, és una vocació.”
El lideratge femení ha estat i continua essent tema de debat en molts sectors. Encara que la dona tingui una millor formació acadèmica que els homes, es considera que quan una dona triomfa és perquè hi ha hagut una discriminació especial a favor seu. En el camí cap a la igualtat d’oportunitats s’han de tirar a terra murs i construir ponts, donar l’oportunitat a un lideratge creatiu i promoure nous estils, quelcom que les dones poden aportar significativament. Com a mostra un exemple: el 1950, Marion Donovan va crear el primer bolquer d’usar i llençar, un invent que les empreses varen desestimar per considerar que els costos de producció eren massa elevats. Va acabar havent de fer-los ella mateixa. Anys més tard va vendre l’empresa que havia creat per un milió de dòlars.
El programa FEM Talent pretén aportar el seu gra de sorra per tal de contribuir, des de Catalunya, a fomentar la igualtat d’oportunitats i a promocionar les dones en l’àmbit científic i empresarial. Impulsat i coordinat per la XPCAT (Xarxa de Parcs Científics de Catalunya), Biopol’H participa en aquest programa com a “antena” amb l’objectiu d’eliminar l’anomenat “sostre de vidre” i de fer visible el talent femení.
