Participant en un assaig clínic (generalment un pacient) que no pot ser sotmès a seguiment o supervisió, sovint perquè no s’ha presentat a una cita prèviament concertada.

Procés pel qual un fàrmac penetra a la circulació sanguínia des del seu lloc d’administració.

Mesura de la velocitat d’eliminació d’un fàrmac de l’organisme, expressada com a proporció del seu volum de distribució teòric. S’expressa en unitats de capacitat per unitats de temps (generalment ml/min).

La molècula denominada àcid desoxiribonucleic (ADN) conté les instruccions biològiques que fan que cada espècie sigui única i individual. L’ADN, juntament amb les instruccions que conté, passa dels organismes adults als seus descendents durant la reproducció.

És un medicament que alleuja o elimina el dolor.

Procés consistent en resumir i descriure clarament les dades i interpretar-les per extreure conclusions.

Substància química creada com a producte derivat de bacteris o fongs i utilitzada per al tractament de les infeccions bacterianes. Els antibiòtics es poden produir de manera natural, mitjançant microorganismes o de manera sintètica.

Proteïna produïda per cèl·lules del sistema immunitari com a resposta a l’exposició a una substància estranya anomenada antigen. L’anticòs té una estructura complementària amb una part de la molècula de l’antigen, i per aquesta estructura pot fixar-se a ell, amb el que fa que el sistema immunitari el reconegui i reaccioni amb ell.

És una forma de mort cel·lular que està regulada genèticament. La mort cel·lular programada és part integral del desenvolupament dels teixits. Quan una cèl·lula mor per apoptosis empaqueta el seu contingut citoplasmàtic, evitant així que es produeixi la resposta inflamatòria característica de la mort accidental o necrosis.

Investigació que es fa per part de o, amb major freqüència, en nom dels sistemes sanitaris.

Base biològica.

Proporció de la dosis administrada d’un fàrmac que, en un moment concret, es troba a l’organisme. En general, en farmacocinètica, és la fracció de la dosis de fàrmac administrat que arriba a la circulació general, entenent per aquesta tota la circulació arterial i la circulació venosa, a excepció del sistema porta. Per a que un fàrmac administrat per via oral arribi a la circulació general, és necessari que s’absorbeixi i que no sigui metabolitzat en el seu primer pas pel fetge.

Producte farmacèutic obtingut a partir de materials d’origen biològic (microorganismes, substrats vegetals o animals, fragments cel·lulars, fluids humans o animals), a diferència dels fàrmacs convencionals, d’origen químic.

Tots aquells processos i tècniques que utilitzen organismes o parts d’aquests (components cel·lulars, subcel·lulars o moleculars) per desenvolupar o millorar productes, serveis i processos.

Substancia que dóna lloc a un increment significatiu del risc de càncer quan és administrada a qualsevol dosis, per qualsevol via d’administració, durant qualsevol temps a qualsevol espècie animal.

Producció de càncer.

És la formació dels dos nuclis amb que conclou normalment la mitosis.

No reduir a unes úniques causes necessàries i suficients, sinó descriure en termes d’uns elements que anomenem “component insuficient no redundant d’un complex innecessari suficient”.

Són les cèl·lules que tenen un nombre doble de cromosomes.

Són eucariotes totes les cèl·lules que tenen el seu material hereditari fonamental, és a dir, la seva informació genètica, tancat dins d’una doble membrana, l’embolcall nuclear i el nucli cel·lular.

Són les cèl·lules que contenen un sol joc de cromosomes o la meitat del nombre normal de cromosomes que contenen les cèl·lules diploides.

Cèl·lules capaces de diferenciar-se en diversos tipus de teixit, en funció de l'ambient fisiològic en què se situïn. Poden ser cèl·lules mare totipotents, d'origen embrionari i capaces de donar origen a qualsevol tipus de teixit, o cèl·lules mare pluripotents, derivades de teixits de fetus o d'adults i amb menor plasticitat.

Són procariotes les cèl·lules en què el material hereditari es troba en una regió específica no aïllada per membranes.

Branca del coneixement que aporta explicacions teòriques als fenòmens naturals, segons els resultats de l’experimentació i l’observació.

És la separació física del citoplasma en dues cèl·lules filles durant la divisió cel·lular.

És la part del protoplasma que, en una cèl·lula eucariota, es troba entre el nucli cel·lular i la membrana plasmàtica. Consisteix en una emulsió col·loïdal molt fina d’aspecte rugós, l’anomenat citosol o hialoplasma, i d’una diversitat d’orgànuls cel·lulars que fan diferents funcions.

Classificació anatòmica, terapèutica i química. Sistema de codificació de fàrmacs i medicaments segons el seu efecte farmacològic, les seves indicacions terapèutiques i la seva estructura química.

Cèl·lula o cèl·lules derivades d’una cèl·lula única per reproducció asexual, de manera que totes elles tenen idèntica constitució genètica.

Un clúster en el món industrial ( o clúster industrial) és una concentració d’empreses relacionades entre sí, en una zona geogràfica relativament definida, de forma que conforma en sí mateixa un pol productiu especialitzat en avantatges competitius.

Els clústers són concentracions d’empreses, organitzacions, proveïdors especialitzats, serveis i organismes reguladors associats a un determinat sector que competeixen i al mateix temps cooperen (Acebillo).

Combinació de coneixements, pràctiques i actituds que contribueixen a comportaments saludables. El comportament saludable pot ajudar a millorar i mantenir un nivell adequat de salut.

Situació en la que en principi l’administració d’un determinat fàrmac té més probabilitat de produir un efecte perjudicial que de produir un efecte beneficiós, o en la que l’administració del fàrmac té possibles efectes indesitjats incerts i, en conseqüència, aquell no ha de ser administrat.

És el conjunt d’ADN, histones i proteïnes no històniques que es troba en el nucli de les cèl·lules eucariotes i que constitueix el cromosoma eucariòtic.

És cadascun dels petits cossos en què s’organitza la cromatina del nucli cel·lular durant les divisions cel·lulars (mitosis i meiosis).

Són les atencions, cures i tractaments que es donen als malalts en fase avançada i terminal amb l’objectiu de millorar la seva qualitat de vida.

Estat resultant de l’administració crònica o continuada d’un fàrmac o droga, pel que la seva retirada brusca dóna lloc a l’aparició de signes i símptomes somàtics o psicològics que resulten ràpidament alleujats per la readministració del fàrmac o droga.

Procés per a determinar el nivell de salut i els factors responsables d’aquest. El diagnòstic ha de tenir en compte la etiologia, la patologia i la gravetat de la situació clínica.

Quantitat de fàrmac administrada.

Drets definits d’explotació exclusiva de la propietat intel·lectual i industrial, atorgats per una autoritat nacional o supranacional: en la seva majoria patents, marques comercials i dissenys industrials.

Terme que es refereix a tots els serveis sanitaris a través d’internet. Inclou tots els serveis i productes de tipus educatiu, informatiu i comercial.

Disciplina que s’ocupa de l’aplicació dels principis i normes de l’economia en l’àmbit de la salut. Consisteix en l’anàlisis i l’avaluació de la política sanitaria i del sistema sanitari des d’una perspectiva econòmica. Inclou la planificació del sistema sanitari, el coneixement dels mecanismes de mercat, la demanda i l’oferta de serveis sanitaris, l’avaluació microeconòmica dels procediments diagnòstics i terapèutics individuals, els determinants de la salut i la seva valoració, i l’avaluació del rendiment dels sistemes sanitaris en termes d’equitat i eficiència en l’assignació de recursos.

Efecte d’una intervenció terapèutica que es considera avantatjós per al pacient. Els efectes beneficiosos poden haver estat buscats o ser inesperats.

Reacció nociva i no desitjada que es presenta després de l’administració d’un fàrmac, a dosis utilitzades habitualment en l’espècie humana, per a prevenir, diagnosticar o tractar una malaltia o per a modificar qualsevol funció biològica.

Resultat atribuït a l’esperança produïda pel poder de suggestió, de l’aplicació o l’administració d’un placebo. Pot ser favorable o desfavorable. L’efecte placebo també és part de l’efecte global d’un fàrmac actiu , i per extensió de qualsevol intervenció mèdica, atribuït al mateix mecanisme.

Tipus d’efecte indesitjat que és conseqüència de l’efecte farmacològic que alhora deriva de l’acció farmacològica.

Grau en què una determinada intervenció origina un resultat beneficiós en les condicions de la pràctica habitual, sobre una població determinada.

Procediment pel que s’assegura que els subjectes participants en un assaig clínic, els observadors o ambdós, no coneixen el tractament o una altra característica que podria influir als resultats.

Conjunt de tècniques aplicades en la transferència de gens construïdes mitjançant talls i la unió dels fragments adequats d’ADN a organismes estranys per aconseguir que expressin el gen del donant.

Estudi de la malaltia i altres fenòmens relacionats amb la salut en un grup de persones, per tant l’epidemiològic pensa en funció de grups, no d’individus.

Activitat heterodèmica, que consisteix en l’estudi de les malalties com un fenòmen massiu, en ella la unitat d’observació és un grup, no un individu.

L’epidemiologia està preocupada per l’ecologia de la malaltia i el seu comportament, per tant, amb les circumstàncies generals sota les quals la gent es posa malalta, un discurs que pot incloure una gran varietat de factors: immunològic, toxicològic, social, climàtic, inclòs polític o religiós.

Disciplina que tracta de l’estudi de les decisions clíniques en relació als seus determinants (adaptar i expandir els mètodes epidemiològics a la presa de decisions mèdiques i sanitàries).

És l’herència dels patrons d’expressió de gens que no venen determinats per la seqüència genètica –la cadena de parells de bases d’ADN de cada individu-. Els gens s’expressen o no depenent de certes condicions bioquímiques, com la metilació de l’ADN o de les histones, la forma de la cromatina i d’altres que s’estan coneixent. És el que explica perquè dues persones amb el mateix ADN poden patir malalties diferents i tenen personalitats diferents. També explica perquè un organisme clonat no és exactament igual a l’original, això explica que no s’ha aconseguit reproduir les condicions epigenètiques de la cèl·lula primitiva.

Anàlisis comparatiu amb els mateixos subjectes basats en estudis curosos d’individus.

Excel·lència clínica. Informació provinent de la investigació.

Qualsevol observació empírica al voltant de la relació aparent entre successos.

Ètica.

Conjunt de gens que posseeix cada individu, que determina les seves característiques hereditàries.

Conjunt complert de gens que determinen les característiques d’una espècie. Seqüència i localització de cadascun dels gens que determina cada proteïna. El genoma humà conté 3.000 milions de parells nucleòtids dels que els humans compartim el 99,9%. L’altre 0,1% determina les diferencies entre individus.

Conjunt de gens que cada individu ha heretat.

És el medi aquós del citoplasma on es troben immersos els orgànuls cel·lulars.

Suposició, fundada en observacions o reflexions, que pot conduir a prediccions refutables. També, conjetura elaborada de forma que pugui ser comprovada i refutada.

Són les proteïnes cel·lulars més comunes. Són proteïnes bàsiques, de massa molecular baixa. Formen la cromatina juntament amb l’ADN, sobre la base d’unes unitats anomenades nucleosomes.

És una mesura de la importància d’una publicació científica. Cada any la calcula l’ISI (Institute for Scientific Information – Institut per la Informació Científica) i es publica en un informe anomenat Journal Citation Report. Es calcula en base a un període de dos anys.

Assajos o experiments que es duen a terme emprant organismes vius, tant conscients com anestesiats.

És un sistema proposat per Jorge Hirsch, de la Universitat de California, per a la medició de la qualitat professional dels científics en funció de la quantitat de cites que rep en els seus articles científics.

Feina creativa realitzada sistemàticament per augmentar els recursos de coneixements i la seva aplicació: inclou la investigació bàsica, la investigació aplicada i el desenvolupament experimental.

El seu objectiu és traslladar el descobriment des del laboratori a la clínica contribuint a millorar el diagnòstic, tractament, pronòstic o prevenció de les malalties que afecten a l’ésser humà. La investigació traslacional incorpora aspectes de ciència bàsica i investigació clínica. És la disciplina que exerceix de pont entre la investigació bàsica –la que es du a terme al laboratori- i la clínica –que es fa amb pacients.

És la forma més ràpida per a que els nous coneixements científics siguin transferits, no només a la investigació clínica, sinó també a la pràctica assistencial.

Anàlisis comparatiu amb grups de subjectes diferents, els quals va incloure (A.Feinstein, John R Paul) en la Epidemiologia Estadística.

«Professionals que treballen en la concepció o creació de coneixements, productes, procediments, mètodes i sistemes nous, i en la gestió dels projectes corresponents».(definició Frascati)

També es referei a totes les persones que participen professionalment en I+D en qualsevol etapa de la seva carrera 18, independentment de la seva classificació. Això inclou tota activitat relacionada amb la «investigació bàsica», la «investigació estratègica», la «investigació aplicada», el desenvolupament experimental i la «transferència de coneixements», incloses la innovació i les capacitats d’assessorament, supervisió i docència, gestió dels coneixements i drets de propietat intel·lectual i la explotació de resultats d’investigació o el periodisme científic.

Procediment pel qual s’interromp la circulació sanguínia en algun sector o sectors de la xarxa de vasos arterials de l’organisme. La interrupció pot afectar a vasos de les extremitats, tub digestiu, cor, cervell, donant lloc a símptomes diferents en cada cas.

Òptima distribució d’uns recursos escassos.

Petita vesícula d’una membrana formada per una doble capa de fosfolípid i proteïna, amb interior aquós, que pot transportar un fàrmac. Els liposomes es preparen a partir de molècules de fosfolípid que contenen alhora una regió hidrofílica i una hidrofòbica i es poden usar per permetre l’absorció gastrointestinal de molècules que aïlladament són digerides i/o no s’absorbeixen per reduir la toxicitat de fàrmacs administrats per via intravenosa, com a transportadors d’àcids nucleïcs en teràpia gènica i per estudiar fluxos de membrana de ions.

Malaltia causada per una anomalia del material genètic, que podria estar al nivell de la seqüència d'ADN o a nivell del cariotip. Normalment es refereix a malalties heretades, tot i que les mutacions somàtiques també poden causar la malaltia sense ser heretada.

Epidemiologia Clínica. 

Millorar les bases científiques de la pràctica clínica (Excel·lència clínica)→ Totes les accions mèdiques de diagnòstic, pronòstic i tractament haurien de basar-se en sòlida evidencia quantitativa procedent de la millor investigació clínico-epidemiològica.

Substància o barreja de substàncies utilitzades per prevenir o tractar una malaltia o amb finalitat diagnòstica.

Especialitat amb la mateixa forma farmacèutica i d’igual composició qualitativa i quantitativa en substàncies medicinals que una altra especialitat de referència, el perfil i seguretat de la qual està suficientment establert pel seu continuat ús clínic. L’especialitat farmacèutica genèrica ha de demostrar l’equivalència terapèutica amb l’especialitat de referència mitjançant els corresponents estudis de bioequivalència.

Fàrmac no desenvolupat per la indústria farmacèutica per raons econòmiques, però que respon a una necessitat de salut pública.

És una forma de reproducció cel·lular. És un procés divisional cel·lular en el qual cada cèl·lula diploide experimentarà dues divisions cel·lulars successives, amb la capacitat de generar quatre cèl·lules haploides.

Terme general referit a les reaccions químiques, generalment catalitzades per encimes, que es produeixen a l’organisme.

Transformació química d’un xenobiòtic per l’organisme. Els sistemes enzimàtics que donen lloc a aquesta biotransformació no tenen l’especificitat de substrat pròpia dels processos enzimàtics del metabolisme orgànic, i són generalment sistemes de transport d’electrons mediats per citocroms. La major part de metabolitzacions tenen lloc al fetge.

És la propagació d'un focus cancerigen a un altre organ diferent d'aquell on es va iniciar. Normalment es dóna per via sanguínia o limfàtica.

És la adició d’un grup metilo a una molècula. En biologia del desenvolupament és el principal mecanisme epigenètic.

Procés de repartiment equitatiu del material hereditari característic de les cèl·lules eucariotes. Normalment conclou amb la formació de dos nuclis separats (cariocinesis), seguit de la partició del citoplasma (citocinesis), per formar dues cèl·lules filles.

Medicaments que contenen un sol principi actiu.

En genètica i biologia és una alteració o canvi en la informació genètica d’un ésser viu i que, per tant, produeix un canvi de característiques que es presenta sobtada i espontàniament i que es pot transmetre i heretar a la descendència.

Disciplina mèdica basada en l'aplicació de coneixements de nanotecnologia a les ciències i procediments mèdics.

Conjunt de disciplines de les ciències aplicades dedicat a l'estudi i desenvolupament de la matèria a una escala menor a 100 nanòmetres, a nivell d'àtoms i molècules.

És la mort patològica o accidental d’un conjunt de cèl·lules o de qualsevol teixit de l’organisme provocada per un agent nociu que causa una lesió tan greu que no es pot curar.

És un tipus de cèl·lula del sistema nerviós. La seva característica principal és l’excitabilitat de la seva membrana plasmàtica. Estan especialitzades en la recepció d’estímuls i conducció de l’impuls nerviós.

Nom de cada fàrmac, proposat per la OMS i acceptat internacionalment. Aquesta denominació pren unes síl·labes del nom químic original i un prefix o sufix sol identificar-lo com corresponent a un determinat grup farmacològic.

És una estructura densa localitzada al nucleoplasma. Normalment hi ha dos o tres per cèl·lula.

És el medi intern del nucli cel·lular, és on es troben les fibres d’ADN, que associades amb les proteïnes histones, formen cromatines i nuclèols.

És una estructura que constitueix la unitat fonamental i essencial de cromatina, que és la forma d’organització de l’ADN en cèl·lules eucariotes.

Gen de mamífer o de virus que, quan és activat, dóna lloc a proliferació cel·lular i desenvolupament d’un tumor.

Proteïna produïda com a resultat de l’activació d’un oncogen, que és responsable del desenvolupament d’un tumor.

Són la classe d’analgèsic més important en el tracte del dolor moderat a sever degut a la seva efectivitat, dossificació fàcil i relació risc/benefici favorable. Produeixen analgesia en unir-se a receptors específics dins i fora del sistema nerviós central.

És un organisme que ha sofert una transferència de gens, a través de la manipulació humana i emprant eines d'enginyeria genètica, gràcies a les quals obté propietats noves.

És l'autoritat directiva i coordinadora de l'acció sanitària en el sistema de les Nacions Unides. Lidera els assumptes sanitaris mundials, configura l'agenda de la recerca en salut, estableix normes, articula opcions de política basades en l'evidència, dóna suport tècnic als països i vigila les tendències sanitàries mundials.

Sigles que signifiquen Over-the-Counter en anglès i que fan referència als medicaments que poden ser dispensats sense recepta mèdica.

Agent causant de malaltia, normalment un microorganisme infecciós, com ara els bacteris, els virus o els fongs.

En assajos clínics, substància inert d'aspecte idèntic a la substància estudiada, també coneguda com a píndola de sucre.

Les plataformes tecnològiques són unitats de suport a la investigació equipades amb l’última tecnologia i dotades de personal altament especialitzat. Tenen una participació activa en projectes d’investigació, xarxes de plataformes, projectes de desenvolupament tecnològic i convenis que van més enllà del servei puntual. Poden promoure la investigació de tot tipus, inclosa la investigació científica.

En farmacologia, expressió de l’activitat d’un fàrmac, en termes de la concentració o la quantitat necessària per a produir un efecte definit, o en relació a l’efecte màxim assolible. Un fàrmac potent, és a dir, que necessita menor dosis per a produir un mateix efecte, no és necessàriament més eficaç que un altre.

Capacitat per a definir de manera precisa el problema del pacient; informació necessària per a resoldre el problema; dur a terme una recerca eficient de la literatura; seleccionar el millor dels estudis rellevants; aplicar regles de l’evidència per a determinar la seva validesa; extreure el missatge clínic i aplicar-ho al problema; comprendre de quina manera els valors dels pacients poden afectar a l’equilibri entre avantatges i desavantatges de les opcions terapèutiques disponibles; capacitat per a involucrar de manera adequada al pacient en les decisions.

És la substància viva de la cèl·lula, i es subdivideix en dues parts, el citoplasma i el carioplasma.

Procediment pel qual s’obren les artèries bloquejades per a restablir el flux sanguini.

Efecte combinat de fàrmacs amb idèntica acció o efecte farmacològic, quan l’efecte conjunt és superior al dels dos per separat.

Resums que permeten un vincle amb un determinat nombre de sinopsis relatives al tracte del problema particular d’un pacient.

Nombre de nous casos d’una malaltia o altres esdeveniments durant un període determinat, dividit pel nombre de persones exposades al risc durant aquest període.

Nombre total d’individus que presenten un atribut o pateixen una malaltia en un moment o període determinat, dividit per la població en risc de tenir l’atribut o la malaltia en dit moment o a la meitat del període considerat.

La teràpia gènica de malalties genètiques humanes és una estratègia consistent en administrar un àcid nucleic, generalment ADN, per a modificar la dotació genètica amb finalitat terapèutica.

En l’administració repetida, crònica i continuada d’un fàrmac o droga, disminució progressiva de la intensitat de l’efecte després de l’administració de les mateixes dosis. Alternativament, en l’administració repetida, crònica i continuada d’un fàrmac o droga, necessitat d’augmentar progressivament les dosis per aconseguir la mateixa intensitat d’efecte.

Forma de tractament acceptada per a una malaltia o símptoma determinat.

Transferència a l’interior d’una cèl·lula o infecció d’una cèl·lula amb ADN d’una altra cèl·lula, que es seguida de multiplicació; és un mecanisme de transferència de gens.

És una massa de cèl·lules transformades, amb creixement i multiplicació anormals. Pot ser maligne, de caràcter greu i invasiu, pot produir metàstasis, o benigne, que és el format per cèl·lules molt semblants a les normals i no produeix metàstasis.

Referida a una prova diagnòstica, la probabilitat de que una persona amb un resultat positiu sigui un verdader positiu.

És l’ús terapèutic dels virus. Consisteix en l’ús de virus modificats genèticament per a destruir cèl·lules tumorals. La base de la viroteràpia és la capacitat dels virus d’entrar en les cèl·lules, destruir-les i multiplicar-se per seguir destruint altres cèl·lules infectades.

Substància (fàrmac o un altre producte) estranya per l’organisme.

Transferència de cèl·lules, teixits o òrgans d'un individu d'una espècie a un altre d'una altra espècie.