Són inversors particulars que aporten directament recursos propis i aliens a empreses noves o en creixement.
Com en el cas de les entitats de capital risc, es tracta d’inversors que aposten per un projecte empresarial, sense involucrar-se en el dia a dia, però aportant un valor afegit.
Les principals característiques que les diferencien dels inversors de capital risc són:
-Assignen el seu propi diner, mentre que les entitats de capital risc solen invertir recursos de tercers (inversors institucionals, entitats financeres, empreses, etc.).
-Inverteixen només en zones pròximes al seu lloc de residència.
-Els imports invertits solen ser substancialment inferiors a la mitja que dediquen les entitats de capital risc en cada operació.
-Estan disposats a entrar en etapes més inicials de la vida d’una empresa.
-Tot i que existeix la mateixa preocupació per la desinversió, solen ser més pacients que els inversors de capital risc.
-Accepten rendibilitats esperades inferiors a les de les entitats de capital risc.
-Les seves decisions d’inversió poden veure’s afectades per motivacions no estrictament financeres de signe molt divers (desenvolupament econòmic de la seva zona de residència, satisfacció professional, vinculació familiar, etc.).
CONSORCI DE SUPORT A LA INVESTIGACIÓ BIOMÈDICA EN XARXA
Ajuts destinats a enfortir l’estructura de les unitats centrals d’investigació clínica i en assajos clínics, mitjançant la constitució d’una estructura estable amb personalitat jurídica pròpia, denominada CAIBER (Consorci de Suport a la Investigació Biomèdica en Xarxa), per al desenvolupament de programes d’investigació clínica i en assajos clínics en pacients, especialment els que no tenen interès comercial. (Instituto de Salud Carlos III, cofinançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional).
És una inversió temporal en empreses de base tecnològica, que busca disminuir el risc tecnològic o de mercat, i facilita la inserció de l’empresa per a competir en el mercat.
Tot i que en català és corrent utilitzar el terme ‘capital risc’ per a definir totes les entitats que desenvolupen aquesta activitat, al món anglosaxó existeix una clara distinció entre les entitats que centren la seva activitat en el desenvolupament de projectes empresarials que es troben en fases inicials (venture capital), i aquelles l’activitat de les quals consisteix a invertir en empreses ja consolidades per les que seria més correcte emprar el terme de capital inversió o private equity en comptes del de capital risc.
CENTRES D’INVESTIGACIÓ BIOMÈDICA EN XARXA
Organisme d’investigació, dotat de personalitat jurídica pròpia, que té com a missió la investigació monogràfica sobre una patologia o problema de salut concret, definit de forma àmplia. Està integrat per grups d’investigació, sense contigüitat física, pertanyents a diferents Administracions, Institucions i Comunitats Autònomes del sector públic o privat amb línies i objectius d’investigació centrats en una àrea específica comuna i coordinant-se amb altres grups per a la consecució d’uns objectius científics que difícilment es podrien plantejar en un context d’execució més restringit.
Es pretén generar grans Centres d’Investigació Traslacional, de caràcter multidisciplinar i multiinstitucional on s’integri la investigació bàsica, clínica i poblacional, amb l’objectiu de desenvolupar un únic programa comú d’investigació, focalitzat en certes patologies que són rellevants per al Sistema Nacional de salut per la seva prevalença o que, degut a la repercussió social de les mateixes són considerades estratègiques per al mateix. La gènesis d’aquests CIBER es durà a terme mitjançant una estratègia de coordinació de la investigació aprofitant les sinergies existents entre els diferents grups d’investigació biomèdica que realitzen investigació en aquestes àrees. Es tractaria d’impulsar la investigació d’excel·lència en Biomedicina i Ciències de la Salut, que es realitza en el Sistema Nacional de Salut i en el Sistema de Ciència i Tecnologia mitjançant el desenvolupament i la potenciació d’Estructures d’Investigació en Xarxa. L’objectiu consisteix en promoure i finançar, mitjançant el “Instituto de Salud Carlos III”, CIBER a través de la associació de grups d’investigació, vinculables al Sistema Nacional de Salut, per a contribuir a fonamentar científicament els programes i polítiques del Sistema Nacional de Salut en les àrees prioritàries del Pla Nacional d’I+D+I.
Sota el marc del projecte CIBER, al 2008 s’han consolidat i ampliat els 9 consorcis creats el 2006 i 2007. Aquests consorcis integren un total de 408 grups d’investigació i 3.452 investigadors. L’objectiu d’aquests centres és abordar, des d’una perspectiva de l’excel·lència, la investigació integrada (bàsica, clínica i poblacional).
Són concentracions geogràfiques d’empreses interconnectades, subministradors especialitzats, proveïdors de serveis, empreses de sectors afins i institucions connexes que competeixen però que també cooperen. En el sector de la biomedicina i la biotecnologia els clústers són estructures de relació existents en un entorn regional concret entre els diferents agents (institucions públiques d’investigació, les empreses i l’administració) i els actors que intervenen en els diferents processos. Aquestes estructures actuen reforçant les activitats de cadascun dels actors de forma individual donant lloc a una acció estratègica comú encaminada a millorar la competitivitat econòmica mitjançant una correcta valorització, una més efectiva comercialització i una més gran atenció a les empreses innovadores consolidades.
CONSOLIDER és una línia estratègica que persegueix fomentar l’excel·lència investigadora augmentant la cooperació entre investigadors i formant grans grups d’investigació.
El programa CONSOLIDER està composat pels projectes CONSOLIDER, els projectes CIBER i RETICS, el Pla d’Incentivació, Incorporació i Intensificació de l’Activitat Investigadora i el Fons Estratègic d’Infraestructures Científiques i Tecnològiques.
El crowdfunding consisteix en un nou sistema de cooperació col·lectiva que té com a objectiu aconseguir recaptar el finançament necessari per tal de poder dur a terme qualsevol tipus de projecte o negoci el qual potser no acaba d’encaixar en les demandes que estableixen els financers convencionals.
El terme anglès crowdfunding es podria traduir com a finançament en massa. El seu precedent són les donacions però adaptades a les noves possibilitats que ofereixen les comunitats d’Internet i les xarxes socials. El creador exposa la seva idea públicament i la pressuposta. Tots els interessats en ella, que normalment no són inversors professionals, poden efectuar la seva petita aportació econòmica, un "micropagament".
En contrapartida l’emprenedor haurà de fixar la xifra màxima que necessita recaptar i estipular una data límit en la que el projecte s’haurà d’haver assolit. Si és incapaç de complir-ho, es veurà obligat a retornar totes les aportacions. D’altra banda, els petits inversors poden obtenir la seva compensació de variades maneres, ja sigui obtenint una recompensa relacionada d’alguna manera amb el projecte, o veient promocionat públicament el seu propi nom.
L’emprenedoria social sorgeix de grups de ciutadans preocupats per les desigualtats socials i que tracten de redistribuir els recursos. Es tracta d’un nou tipus de ciutadà que busca solucions als problemes que ni el capitalisme ni l’administració no són capaços de resoldre. Els emprenedors socials tenen dos atributs destacats: una idea innovadora que produeixi un canvi social significatiu i una visió emprenedora a l'hora de realitzar els seus projectes.
L’emprenedor social crea companyies que utilitzen el mercat per aconseguir finalitats socials. Són individus que tenen la visió, la creativitat i la determinació tradicionalment associada als emprenedors de negocis però la seva motivació és la de generar un canvi social profund i durador i no el benefici econòmic individual. A diferència dels emprenedors convencionals, que comencen detectant una oportunitat, l’emprenedor social acostuma a començar amb un final en ment, amb la idea de l’impacte que vol aconseguir, i a partir d’aquí va avançant per la cadena en sentit invers.
Per tal de generar aquest canvi, els emprenedors socials actuen en països amb grans necessitats socials, però implicant alhora als països desenvolupats. Es tracta de crear models de negoci que venen els productes a un preu molt més elevat al primer món, per finançar les activitats al tercer món.
Les etapes per què un emprenedor social ha de passar per portar la seva iniciativa a la pràctica són:
El concepte "gestió del coneixement" o knowledge management s’atribueix al conjunt de mètodes, pràctiques i tecnologies que faciliten la compartició de coneixements entre els membres d’una organització o d’un col·lectiu. És, en definitiva, la gestió dels actius intangibles que generen valor per una organització. El desenvolupament del coneixement es fa amb l’objectiu d’utilitzar-lo en la consecució d’avantatges competitius sostenibles, per evitar una acumulació de coneixement passiu. Ha de resultar en més eficiència, en més competitivitat.
Per actius intangibles s’entén tota una sèrie de recursos que pertanyen a l’organització però que no estan valorats des d’un punt de vista comptable. La gestió del coneixement actua principalment en l’aprenentatge dins l’organització i en el flux d’aquesta informació. La gestió inclou tots els processos relacionats amb la identificació, posada en comú i creació del coneixement. Consisteix, doncs, en gran mesura en la gestió estratègica de les capacitats intel·lectuals dels membres d’una organització. Això pot incloure les agendes de contactes del personal, la gestió de la propietat intel·lectual, la producció de publicacions significants per a l’organització o l’ús del data mining.
Les sigles ISO fan referència a la International Organization for Standardization, que a nivell global resulta la més gran desenvolupadora i publicadora d’estàndards internacionals. Es tracta d’una xarxa d’instituts d’estandardització nacionals de 164 països, que compten amb un membre per cada país, amb una Secretaria Central a Ginebra, Suïssa, que coordina tot el sistema d’estandardització.
L’ISO és una organització no-governamental que forma un pont entre els sectors públics i privats. D’una banda, molts dels seus instituts membres són part de les estructures governamentals de les seves nacions o són “dirigides” pel seu govern. D’altra banda, altres membres tenen les seves arrels únicament en el sector privat, havent estat conformades per companys nacionals i associacions industrials. D’aquesta manera, ISO permet un consens aconseguit mitjançant solucions que compleixen tant els requisits de les empreses i les necessitats més àmplies de la societat.
Hi ha una ISO generalitzada d’implementació en l’atenció sanitària, sota el codi ISO 9001-2000, que busca reduir els costos alhora que millora la qualitat. Més tard aquesta es va actualitzar amb el nom IWA 1:2005.
L’ISO es pot aplicar a procediments, productes, serveis... Com a exemple tangible, els cargols que es fan servir per collar els nostres mobles han de tenir aquesta certificació. Tots els llibres editats tenen el seu codi ISBN, un número estandarditzat que s’ha establert com a referència internacional. Però també hi ha d’altres que són intangibles, com ara les certificacions ISO ambientals, que garanteixen el compliment de mesures respectuoses amb el medi ambient.
És un servei que té per objectiu facilitar el sorgiment de projectes o negocis de base tradicional i/o tecnològica oferint assistència per a que les noves empreses sobrevisquin i creixin durant la seva etapa d’enlairament, quan són més vulnerables. En general, ofereix durant un temps limitat un espai físic compartit amb altres empreses.
La incubadora posa a disposició de les empreses assessorament tècnic, de gerència, capacitació i consultoria, finançament preferencial, contactes comercials, accés a equips i lloguers flexibles. A més, les empreses tenen sovint la possibilitat de compartir amb d’altres els serveis necessaris per al funcionament a costos més baixos que al mercat.
Una incubadora d’empreses no és només una forma de compartir despeses i serveis, sinó que es tracta d’un sistema d’incentius a la creació d’empreses competitives on el fet de compartir espais podria generar sinergies que contribuïssin a la creativitat i al guany de capacitats.
En aquest context, cada empresa és monitoritzada separadament i incentivada d’acord a la seva pròpia etapa de creixement, a les seves necessitats particulars i al seu tamany.
La paraula innovació s’utilitza per fer referència a la introducció de quelcom nou o millorat en un mercat, ja sigui un producte, un concepte, un servei o una praxis. Si prestem atenció a aquesta breu descripció, podem arribar a apreciar-hi dues components. Per una banda trobem una clara referència a la invenció, doncs cal fer una aproximació que suposi una evolució respecte al que s’ha fet fins aleshores. El segon concepte que entra en joc, igualment essencial però que sovint passa desapercebut, és el de la comercialització.
Innovar és posar un avenç al servei d’una activitat o d’un negoci. En la innovació es busca l’utilitat, l’increment de la productivitat, el benefici del màxim nombre de persones. La cerca de l’oportunitat i la difusió de la fita assolida prenen aleshores una importància tan rellevant com el propi procés d’invenció. Eudald Domènech deixa ben clara la qüestió quan fixa l’objectiu últim de la innovació: “La innovació per la innovació no serveix per a res. Innovar es crear productes que facin la vida més fàcil”.
Les sigles JCI fan referència a la Joint Commission International, una organització sense ànim de lucre creada l’any 1994, que avalua la qualitat de l’atenció i els serveis d’entitats sanitàries i programes d’atenció mèdica internacionals. Es dediquen a ajudar a organitzacions internacionals d’atenció sanitària, agències públiques de salut, administracions i altres entitats a avaluar, millorar i provar la qualitat de la seva atenció al pacient –sempre tenint en compte els factors legals, religiosos i culturals específics de cada país. La JCI té presència a més de 80 països, que entre altres inclouen Singapur, Itàlia, els Emirats Àrabs, Nova Zelanda, Regne Unit, França o Espanya.
La JCI és afiliada de l’organització estatunidenca The Joint Comission (TJC), que realitza els estudis d’acreditació JCAHO (Joint Commission on Accreditation of Healthcare Organizations) a més de 19.000 organitzacions i programes d’atenció mèdica als Estats Units. La TJC pretén encoratjar les organitzacions sanitàries a aconseguir l’excel·lència en l’oferta de tractaments mèdics segurs, efectius i d’alta qualitat.
Concedeix el dret exclusiu a la utilització d’un signe per a la identificació d’un producte o un servei al mercat. Poden ser Marques les paraules o combinacions de paraules, imatges, figures, símbols, gràfics, lletres, xifres o formes tridimensionals (embolcalls, envasos, formes del producte o la seva representació).
Tipus de Propietat Industrial, classificada com a signe distintiu.
"El màrqueting viral es fonamenta en estimular als individus, als mateixos clients o usuaris d’un servei, a transmetre un missatge promocional a altres persones del seu entorn. Emula la vertiginosa capacitat de multiplicació d’un virus" Doral. A. (2003). El Marketing Viral. Madrid: Pearson Educación
El màrqueting viral, també anomenat buzz marketing, té el seu origen en la ja coneguda tècnica de la publicitat "boca a orella" (word-of mouth). Consisteix en un conjunt de tècniques que tenen com a objectiu aconseguir que tots els clients satisfets actuïn com a prescriptors dels productes o serveis que han adquirit. Aquesta tècnica s’emmarca en els nous usos de la marca juntament amb cobranding, extensió de marca i Internet.
És precís ressaltar que aquest factor transgressor del màrqueting viral suposa una variable imprevisible per a qualsevol campanya, que inclús pot tornar-se en contra dels resultats que es pretenien obtener, ja que aquest tipus de contingut pot circular pel món molt més llibertari, susceptible de manipulació i sense cap tipus de censura prèvia.
Protegeix invencions amb menor rang inventiu que les protegides per Patents. Poden consistir en donar a un objecte una configuració o estructura de la que es deriva alguna utilitat o avantatge pràctic. El dispositiu, instrument o eina protegit es caracteritza per la seva “utilitat” i “practicitat” i no per la seva “estètica”. Duració: 10 anys des de la sol·licitud (pagament de taxes anuals).
Tipus de Propietat Industrial, classificada com a Invenció Industrial.
El model de negoci és el mecanisme pel qual un negoci cerca generar ingressos i beneficis. En ell s’hi descriu el valor que una empresa ofereix a un o més segments dels clients, l’estructura de l’empresa, la seva xarxa d’associats i aliats per generar beneficis. Un bon model de Negoci ha de respondre a les tres preguntes clàssiques; Qui és el client? Què dóna valor al client avui? i com generarem beneficis sostenibles?.
Alex Osterwalder és l’especialista de referència en la matèria, co-autor del llibre ‘Generació de models de negoci’, professor de la Universitat de Laussanne, especialista en Sistemes d’Informació i creador del model de negoci ‘Canvas’. I segons ell el model de negoci ha d’incloure: 1) l’oferta que s’ofereix al mercat, 2) els segments de clients als que es dirigeix l’oferta, 3) els canals de distribució i comunicació utilitzats per arribar als clients, 4) les relacions establertes amb els clients, 5) les capacitats necessàries per fer possible el model de negoci, 6) l’estructura de l’empresa, 7) la Xarxa d’aliances, amb els associats i aliats i les seves motivacions per unir-se i materialitzar el model de negoci, 8) el flux d’ingressos generat pel model de negoci i 9) l’estructura de costos resultant del model de negoci.
Segons el Professor Philip Kotler, un nínxol de mercat ideal és aquell que té la mida necessària per a ser rendible.
El nínxol de mercat és una oportunitat per a les empreses. És una porció d’un segment de mercat en la que els individus posseeixen característiques i necessitats homogènies, i aquestes últimes no estan del tot cobertes per l'oferta general del mercat. El grup està disposat a pagar un “extra” per adquirir el producte o servei que compleixi amb les seves expectatives.
Concedeix el dret exclusiu d’utilització de qualsevol signe o denominació com a identificador d’una empresa al mercat. Són independents dels noms de les societats inscrits als Registres Mercantils. Duració: 10 anys a partir de la data de sol·licitud, i poden ser renovats indefinidament (pagament de taxes pel seu manteniment).
Tipus de Propietat Industrial, classificada com a signe distintiu.
Una oficina virtual és un espai ubic que opera de la mateixa manera que ho farien unes oficines físiques convencionals. Les noves infraestructures comunicatives i els avenços tecnològics han permès donar aquest salt que possibilita poder accedir al propi lloc de treball des de qualsevol lloc en qualsevol moment.
Gràcies a les oficines virtuals es poden tenir equips de persones treballant simultàniament des de localitzacions totalment distants i fora de la seu física de l’entitat en sí. Més enllà de brindar una millor qualitat de vida per al treballador, que pot realitzar el treball des del seu domicili i amb un horari molt més flexible, suposa un nou model d’organització que pot arribar a oferir avantatges competitius en el mercat i que pot posicionar a una empresa per davant de la competència.
El principal benefici econòmic que brinda l’oficina virtual és la reducció dels costos que fan referència a les instal·lacions i permet, o bé prescindir de l’espai físic real, o bé tenir treballant més empleats dels que podria donar cabuda el local. A més a més millora la comunicació empresarial ja que demanda una coordinació entre equips molt més ben ajustada i efectiva.
Reconeix el dret a explotar en exclusiva la invenció patentada, impedint a altres la seva fabricació, venda o utilització sense consentiment del titular. Dret a excloure a altres de la fabricació, utilització o introducció del producte a procediment patentat al comerç. Es posa a disposició del públic per generar coneixement. Duració: 20 anys des de la data de sol·licitud (manteniment de taxes anuals).
Tipus de Propietat Industrial, classificada com a Invenció Industrial.
SEM correspon a les sigles Search Engine Machine, i són comunament anomenats enllaços patrocinats. Es tracta d’anuncis online que apareixen en les primeres posicions dels buscadors. Normalment l’empresa no paga per l’aparició de l’anunci com a resultat de la cerca, sinó que paga per click (cada vegada que una persona entra a l’anunci).
Aquest tipus de posicionament online neix per facilitar que els anunciants puguin aparèixer a les primeres pàgines de resultats, al mateix temps que els buscadors aconsegueixen una important font de finançament.
Les sigles en anglès corresponen a Search Engine Optimisation (SEO), és a dir, Optimització per a Motors de Cerca. Es tracta de posicionar una determinada Web en els principals buscadors per paraules clau rellevants de l’empresa. Consisteix en aplicar diverses tècniques que pretenen aconseguir que els cercadors d’Internet situïn determinada pàgina web en les primeres posicions dels resultats naturals de cerca. També és conegut com a posicionament orgànic.
Actualment és important aparèixer (posicionar la pàgina web o les publicacions) en les primeres posicions dels buscadors més coneguts ja que augmenta exponencialment el nombre de visites rebudes a la Web amb tots els beneficis econòmics, publicitaris o d’expansió de marca que això comporta.
Conjunt de drets exclusius que protegeixen tant l’activitat innovadora manifestada en nous productes, nous procediments o nous dissenys, com l’activitat mercantil, a través de la identificació en exclusiva de productes i serveis oferts al mercat.
Gràcies a la Propietat Industrial s’obtenen uns drets en exclusiva sobre determinades creacions immaterials que es protegeixen com a veritables drets de propietat.
Els drets de Propietat Industrial permeten a qui els ostenti decidir qui pot utilitzar-los i com pot utilitzar-los.
Aquests drets s'atorguen mitjançant un procediment per l’organisme competent- a Espanya l’Oficina Española de Patentes y Marcas- i la protecció que dispensen s’estén a tot el territori nacional.
El Setè Programa Marc d’Investigació i Desenvolupament Tecnològic és el principal instrument de la Unió Europea en matèria de finançament de la investigació a Europa. El 7PM comprèn el període entre els anys 2007 i 2013 i compta amb un pressupost de 53,2 milions d’euros. Inclou cinc programes específics:
• Cooperació: Fomentar la col·laboració entre la indústria i la universitat per a aconseguir un lideratge en àmbits clau de la tecnologia.
• Idees: Donar suport a la investigació bàsica en ciència de frontera (executat pel Consell Europeu d’Investigació).
• Persones: Fomentar la mobilitat i el desenvolupament de carreres professionals per a investigadors, tant dintre com fora d’Europa.
• Capacitats: Ajudar a desenvolupar les capacitats que Europa necessita per convertir-se en una pròspera economia basada en el coneixement.
• Investigació nuclear (programa Euratom): Desenvolupar les capacitats de fissió i fusió nuclears d’Europa.
Un segment de mercat és un grup de persones, empreses o organitzacions amb característiques homogènies en quant a desitjos, preferències de compra o estil en l’ús de productes, però diferents de les que tenen altres segments que pertanyen al mateix mercat. Els membres pertanyents a un mateix segment de mercat han de ser el més homogenis possible, mentre que els pertanyents a segments diferents, han de ser heterogenis.
La gran majoria de les spin off neixen de les universitats o els centres d'investigació públics. Aquestes entitats de les que sorgeixen fan la funció de matriu o incubadora i serveixen de recolzament per l'enlairament de les spin off. Les spin-off tenen la seva pròpia estructura jurídica, amb independència de l’empresa o entitat matriu. Per tant, són empreses de nova creació.
Iniciativa empresarial que sorgeix com a divisió o filial d’una companyia existent i que s’acaba convertint en un negoci independent. Sovint la companyia d’origen hi pot conservar alguna participació.
Una spin out pren de l’empresa inicial part de la propietat intel·lectual, tecnologia i/o productes existents. Molts cops l’equip de gestió de la nova organització també prové de l’empresa matriu, però engegar una spin out permet començar uns negocis deixant de banda la fama i la història de l’empresa inicial, fet que pot permetre el creixement de noves idees.
Empresa que comença a formar-se.
Segons la Association of University Technology Managers (AUTM), aquest terme s’associa al procés de transferir d’una organització a una altra els descobriments científics, amb la finalitat de promoure el desenvolupament i la comercialització. Dit d’una altra manera, es tracta d’un mecanisme de propagació de capacitats normalment entre països amb diferent nivell de desenvolupament.
L’objectiu primer és impulsar el desenvolupament i creixement dels diversos sectors de la societat mitjançant l’accés al coneixement i l’experiència dels grups de recerca, innovació i desenvolupament tecnològic. Això s’aconsegueix a través d’acords de col·laboració entre centres d’investigació, empreses i entitats financeres. Els projectes de transferència impulsen la competència i els beneficis econòmics de les institucions i organitzacions.
Les sigles UNE volen dir "Una Norma Espanyola” i fan referència a un conjunt de normes tecnològiques creades pels Comitès Tècnics de Normalització (CTN) amb la voluntat de marcar el nivell de qualitat i seguretat que els productes i serveis han d'oferir. L'obtenció d'aquesta certificació és voluntària, però molt recomanable en el context de globalització dels mercats i de l'augment de la competitivitat, vist que ofereix una diferenciació del nostre producte i una distinció respecte a allò que ofereix la competència. Suposa una garantia de qualitat per a l'empresa i la marca.
Les normes es redacten a través de comitès, que acostumen a estar conformats per membres de l'Associació Espanyola de Normalització i Certificació (AENOR), fabricants, consumidors i usuaris, administració, laboratoris i centres d'investigació. És a dir, hi ha representació de totes les baules de la cadena. Cada UNE ha de passar un procés de revisió de sis mesos després de la seva creació; un cop superat, passen a ser redactades definitivament pel comitè, sota les sigles UNE amb la xifra que la identifica, i són actualitzades periòdicament.
Universitat Corporativa és el terme que s’associa a la formació específica per a empleats de diverses empreses. Aquest nou concepte sorgeix de la necessitat i la voluntat de les empreses de comptar amb uns treballadors formats adequadament i de manera contínua, d’acord amb les necessitats presents i futures de cada lloc de treball.
Una Universitat Corporativa abraça totes les oportunitats d’aprenentatge i desenvolupament necessàries, amb la voluntat de donar sortida a les necessitats de formació superior dels empleats, fomentant alhora el seu desenvolupament professional.
La Universitat Corporativa ofereix eines d’entrenament com ara màsters i postgraus amb titulació universitària, entre d’altres, totalment a mida i en resposta a la demanda de coneixements especialitzats a l'entorn propi de l'organització.
Les xarxes socials s’han convertit en una nova via de comunicació per a les empreses. Més del 50% de les pimes fan ús de les xarxes més conegudes a nivell personal. Estar-hi present de manera corporativa té els seus avantatges, com ara l’obtenció d’un millor posicionament a Internet i d’una certa notorietat pública de la marca, alhora que permet estar a prop de l’usuari particular, quelcom rellevant si aquest és realment el client objectiu.
Però sovint les oportunitats directes de negoci són escasses en aquest tipus d’entorns perquè són xarxes pensades per posar en contacte persones i no pas empreses. En aquest context prenen força les noves xarxes que s’adapten a les necessitats comercials. Linkedin n’és un exemple, si bé n’hi ha una gran diversitat amb diferents graus d’especialització. Explorar aquests recursos per complementar a les xarxes socials convencionals pot obrir noves possibilitats per a moltes empreses.
Emmarcat dins d’aquest àmbit empresarial, fins i tot trobem xarxes socials corporatives internes que es poden utilitzar com una eina de treball més. Fomentar el treball en equip i la col·laboració entre treballadors, resoldre dubtes de manera més eficient o evitar saturar altres vies de comunicació com el correu electrònic són tan sols alguns exemples dels beneficis que aquestes poden arribar a aportar.
