Són inversors particulars que aporten directament recursos propis i aliens a empreses noves o en creixement.
Com en el cas de les entitats de capital risc, es tracta d’inversors que aposten per un projecte empresarial, sense involucrar-se en el dia a dia, però aportant un valor afegit.
Les principals característiques que les diferencien dels inversors de capital risc són:
-Assignen el seu propi diner, mentre que les entitats de capital risc solen invertir recursos de tercers (inversors institucionals, entitats financeres, empreses, etc.).
-Inverteixen només en zones pròximes al seu lloc de residència.
-Els imports invertits solen ser substancialment inferiors a la mitja que dediquen les entitats de capital risc en cada operació.
-Estan disposats a entrar en etapes més inicials de la vida d’una empresa.
-Tot i que existeix la mateixa preocupació per la desinversió, solen ser més pacients que els inversors de capital risc.
-Accepten rendibilitats esperades inferiors a les de les entitats de capital risc.
-Les seves decisions d’inversió poden veure’s afectades per motivacions no estrictament financeres de signe molt divers (desenvolupament econòmic de la seva zona de residència, satisfacció professional, vinculació familiar, etc.).
És una inversió temporal en empreses de base tecnològica, que busca disminuir el risc tecnològic o de mercat, i facilita la inserció de l’empresa per a competir en el mercat.
Tot i que en català és corrent utilitzar el terme ‘capital risc’ per a definir totes les entitats que desenvolupen aquesta activitat, al món anglosaxó existeix una clara distinció entre les entitats que centren la seva activitat en el desenvolupament de projectes empresarials que es troben en fases inicials (venture capital), i aquelles l’activitat de les quals consisteix a invertir en empreses ja consolidades per les que seria més correcte emprar el terme de capital inversió o private equity en comptes del de capital risc.
Són concentracions geogràfiques d’empreses interconnectades, subministradors especialitzats, proveïdors de serveis, empreses de sectors afins i institucions connexes que competeixen però que també cooperen. En el sector de la biomedicina i la biotecnologia els clústers són estructures de relació existents en un entorn regional concret entre els diferents agents (institucions públiques d’investigació, les empreses i l’administració) i els actors que intervenen en els diferents processos. Aquestes estructures actuen reforçant les activitats de cadascun dels actors de forma individual donant lloc a una acció estratègica comú encaminada a millorar la competitivitat econòmica mitjançant una correcta valorització, una més efectiva comercialització i una més gran atenció a les empreses innovadores consolidades.
La gran majoria de les spin off neixen de les universitats o els centres d'investigació públics. Aquestes entitats de les que sorgeixen fan la funció de matriu o incubadora i serveixen de recolzament per l'enlairament de les spin off. Les spin-off tenen la seva pròpia estructura jurídica, amb independència de l’empresa o entitat matriu. Per tant, són empreses de nova creació.
Iniciativa empresarial que sorgeix com a divisió o filial d’una companyia existent i que s’acaba convertint en un negoci independent. Sovint la companyia d’origen hi pot conservar alguna participació.
Una spin out pren de l’empresa inicial part de la propietat intel·lectual, tecnologia i/o productes existents. Molts cops l’equip de gestió de la nova organització també prové de l’empresa matriu, però engegar una spin out permet començar uns negocis deixant de banda la fama i la història de l’empresa inicial, fet que pot permetre el creixement de noves idees.
Empresa que comença a formar-se.
