|
|
|
EDITORIAL
SWIM OR SINK
Amb aquestes paraules Diego Miralles (conferència inaugural del Fòrum Biocat 2010) emfasitzava el seu posicionament davant la situació econòmica i social actual. El fet és que hi ha molts reptes i és imprescindible ajustar-se a la realitat.
La gestió del coneixement té actualment un valor inusitat en el món occidental provocat per la progressiva caiguda de les fonts productives generadores de riquesa que han funcionat les darreres dècades. D’una part, les empreses l’activitat de les quals necessiten una dedicació intensiva en mà d’obra ja fa temps que van iniciar la deslocalització. Els països emergents, d’altra banda, al mateix temps que s’adapten als estàndards de qualitat de vida i consum, prenen també un paper en potenciar les universitats i centres de recerca de manera que en un període relativament curt de temps aquests centres assoliran nivells d’excel·lència en formació i en la capacitat de transferir el coneixement generat al sector productiu. Nosaltres, per tant, hem d’adaptar-nos també a aquests canvis tot aprofitant l’avantatge competitiva actual. + seguir llegint |
|
ACTUALITAT |
L'HOSPITAL UNIVERSITARI DE BELLVITGE HA POSAT EN MARXA LA DIRECCIÓ CLÍNICA DE L'AREA DE MALALTIES DEL COR
|
 |
|
L’Hospital Universitari de Bellvitge ha posat en marxa aquest mes de desembre la Direcció Clínica de l’Àrea de Malalties del Cor (AMC). Aquesta nova ... + informació |
MANEL ESTELLER, NOU MEMBRE DE FACULTY 100
|
 |
|
El grup, format per investigadors de prestigi internacional, avalua treballs científics sobre ciències de la vida. + informació
|
UN ARTICLE D'INVESTIGADORS DE L'IDIBELL, L'ICO I LA UB, EL MÉS CITAT DEL MÓN EN BIOLOGÍA
|
 |
|
L’estudi més influent del món en Biologia segons la última classificació Science Watch corresponent als mesos de novembre i desembre... + informació
|
EL CONSORCI SANITARI INTEGRAL (CSI) GUANYA EL PREMI NACIONAL A LA INNOVACIÓ EN LA QUALITAT ASSISTENCIAL
|
 |
|
El Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat ha atorgat al CSI el premi nacional d'Innovació a la millora global de la qualitat assistencial. + informació |
LLIURAMENT DE L'IPAD AL GUANYADOR DEL SORTEIG DE L'ENQUESTA "CONSTRUINT FUTUR" DE BIOPOL'H
|
 |
|
El 22 de desembre el Pol Giménez, treballador de l’DIBELL, va recollir l’IPAD que es sortejava entre tots els participants de l’Enquesta. + informació |
BIOPOL'H I L'ASSOCIACIÓ EMPRESARIAL DE L'HOSPITAL I BAIX LLOBREGAT COL·LABOREN PER AFAVORIR LA INNOVACIÓ A LES EMPRESES
|
 |
|
El 15 de desembre es va signar un Conveni de col·laboració entre Biopol’H i l’Associació Empresarial de L’Hospitalet i Baix Llobregat (AEBALL)... + informació |
GLOSSARI
El posicionament en buscadors o posicionament web neix com a conseqüència de la recuperació d’informació en la base de dades dels grans motors de cerca d’Internet per l’ús d’algoritmes en el software.
POSICIONAMENT SEO
Les sigles en anglès corresponen a Search Engine Optimisation (SEO), és a dir, Optimització per a Motors de Cerca. Es tracta de posicionar una determinada Web en els principals buscadors per paraules clau rellevants de l’empresa. Consisteix en aplicar diverses tècniques que pretenen aconseguir que els cercadors d’Internet situïn determinada pàgina web en les primeres posicions dels resultats naturals de cerca. També és conegut com a posicionament orgànic.
Actualment és important aparèixer (posicionar la pàgina web o les publicacions) en les primeres posicions dels buscadors més coneguts ja que augmenta exponencialment el nombre de visites rebudes a la Web amb tots els beneficis econòmics, publicitaris o d’expansió de marca que això comporta.
POSICIONAMENT SEM
SEM correspon a les sigles Search Engine Machine, i són comunament anomenats enllaços patrocinats. Es tracta d’anuncis online que apareixen en les primeres posicions dels buscadors. Normalment l’empresa no paga per l’aparició de l’anunci com a resultat de la cerca, sinó que paga per click (cada vegada que una persona entra a l’anunci).
Aquest tipus de posicionament online neix per facilitar que els anunciants puguin aparèixer a les primeres pàgines de resultats, al mateix temps que els buscadors aconsegueixen una important font de finançament.
|
|
BIOPOL'H MAR JA TÉ UN PROJECTE D'ORDENACIÓ
La proposta guanyadora del concurs d’idees per a l’ordenació de l’espai Biopol’H Mar ha estat Biopolis,, de FO Architects i Sabaté Associats. La idea seleccionada respon a l’objectiu de convertir el Parc Científic de Biopol’H en un referent capdavanter en l’àmbit de la investigació clínica amb projecció internacional. + informació |
AQUEST MES NO ET PERDIS...
|
19/01/2011
Jornada CSI: "10a Jornada científica. Jornada de Bioética y enfermería"
Organizador: Consorci Sanitari Integral
Lloc: Auditori. Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi
Hora: 09:00h-18.00h |
28/01/2011
Seminari IBEC: “Is art a new way of makin science?"
Ponent: Dr. Josep Perelló, Professor Associat al Departament de Física Fonamental de la Universitat de Barcelona yicoordinador del Science Area at Arts Santa Mònica
Lloc: Torre I, planta 11, Parc Científic de Barcelona
Hora: 10:00h-11.30h |
|
|
|
PARLEM DE...
CLOUD COMPUTING
La traducció en català seria “computació en el núvol”. És un paradigma que permet oferir serveis de computació a través d’Internet.
És un concepte abstracte, però amb aplicacions ben pràctiques. Alguns exemples del Cloud Computing són: pujar fotografies a Internet a Picasa o Flickr i mostrar-les a través del mòbil o qualsevol ordinador connectat a la xarxa, crear un full de càlcul compartit entre diferents membres, accedir a través de la Blackberry al Facebook o al correu electrònic, establint comunicacions a temps real, etc. És a dir, el Cloud Computing és la tendència a accedir mitjançant petites aplicacions allotjades en múltiples dispositius (ordenadors, PDA i mòbils) a la informació que resideix a Internet.
Es tracta d’un paradigma en el que les nostres dades i relacions no resideixen als nostres equips ni depenen dels nostres sistemes operatius, sinó de la xarxa (the cloud, el núvol). L’essència d’aquesta nova tecnologia és la interacció social.
Els avantatges són molts: es pot incorporar amb facilitat i rapidesa a la resta d’aplicacions existents (paradigma de Software as a Service) sense problemes de compatibilitat; es tracta d’una prestació mundial, que no necessita la instal·lació de cap tipus de hardware; la seva implementació és ràpida, amb poc risc i econòmica; i per últim, les seves actualitzacions automàtiques no afecten negativament els recursos existents.
Alguns dels inconvenients inherents a aquest fenomen són la centralització de les aplicacions i l’emmagatzematge de dades, fet que origina dependència tant dels proveïdors del servei com de l’accés a Internet. Les dades de l’individu o de l’empresa no estan als seus equips (la seguretat de la informació està a la xarxa i obre una escletxa a la seguretat). A mesura que més usuaris accedeixen a aquestes aplicacions la infraestructura es pot sobrecarregar; i la fiabilitat dels serveis depèn de l’estat financer i tecnològic dels proveïdors del servei.
Les empreses són reticents a utilitzar aquest tipus de tecnologia, possiblement perquè no han estat el target prioritari. En l’actualitat Microsoft i altres empreses comencen a preparar productes, sistemes operatius que des de l’ordinador o el mateix “núvol” siguin segurs, eficaços i atractius per a les empreses.
Obre doncs, una porta en la constant batalla al quart poder: qui domini el “núvol” serà el veritable protagonista de l’escena tecnològica.
|
|
|
|
L'ENTREVISTA
PARLEM AMB... |
Evarist Feliu,
director científic de l'ICO
|
En qualsevol cas quan penses sobre els avenços aconseguits en el marc de la recerca de l’ICO, de seguida et venen a la memòria els treballs sobre els virus del papil·loma humà i el càncer de cèrvix, de l’equip del Dr. Xavier Bosch, de la nutrició i el càncer, del Dr. Carlos Alberto González, de l’angiogènesi tumoral, del Dr. Francesc Viñals, quimioresistència i factors predictors de resposta tumoral, del Dr. Alberto Villanueva i el Dr. David García , metabolisme i càncer, del Dr. Javier Menéndez, virus i càncer, de la Dra. Silvia San José, viroteràpia gènica del càncer, del Dr.Ramon Alemany, vacunes, del Dr. Xavier Castellsagué, els programes de recerca en Infermeria liderats per la Maria Paz Fernández Ortega, en biomarcadors, el Dr. Victor Moreno, en apoptosi i càncer, el Dr. Joan Gil, en prevenció i control del càncer, els Drs. Josep Mª Borrás i Esteban Fernández, del càncer hereditari dels Drs. Gabi Capellá i Ignasi Blanco i els treballs de recerca dedicats als principals tumors com els de pròstata, pulmó, mama, colo-rectal, limfoma i leucèmies i tumors germinals, i a la esfera de cures pal·liatives, al capdavant dels quals hi figuren facultatius especialistes dels tres centres de l’ICO que són considerats veritables autoritats en l’àmbit nacional i internacional.
Per il·lustrar allò més recent, l’article més influent del món en biologia durant l’any 2010, es deu a l’Oriol Casanovas del grup d’angiogènesi.
D’altra banda, la creació i consolidació de la Unitat de Recerca Clínica de l’ ICO és una de les grans fites pel 2011.
Tots els camps en els que fa recerca l’ICO –epidemiològic i preventiu, clínic, translacional i bàsic- estan desenvolupats per igual?
Hi ha diferències entre els tres centres ICO i, dins de cada centre, entre els diferents camps.
Així, la recerca epidemiològica i preventiva és gairebé exclusiva de l’ICO Hospitalet, mentre que la recerca clínica i traslacional es fa en els tres centres ICO. Quant a la recerca bàsica, hi ha diferències importants també intercentres i intracentre en relació als altres tipus de recerca.
|
Quin paper juga el vessant acadèmic dintre de la direcció científica? Com es complementa aquest vessant amb el vessant científic?
Des de la meva perspectiva de metge especialista en Hematologia i Hemoteràpia que s’ha dedicat a l’assistència hospitalària, a la docència de pregrau i de postgrau i a la recerca, sempre he considerat que la millor manera de funcionar era la integració indissoluble dels tres vessants.
La Direcció Científica, dedicada als aspectes docents i de recerca, l’hem concebuda en el mateix sentit.
Com es coordinen els tres centres de l’ICO en l’àmbit de la investigació?
Hem creat tres Unitats de Recerca, una a cada ICO (Hospitalet, Girona i Badalona), al front de les quals hi ha un coordinador (Drs. Margarita Garcia, Joan Brunet, Salvador Villà, respectivament) i un Comitè Tècnic de Recerca, composat pels tres coordinadors esmentats, la Direcció Científica i el representant de l’Oficina de Suport a la Recerca.
La missió principal és vetllar pel desenvolupament de la recerca a l’ ICO seguint el Pla de Recerca preestablert i integrats en els Instituts de Recerca dels campus.
En recerca, què pot suposar per a l’ICO estar a l’espai Biopol’H?
És fonamental per l’ICO estar emmarcat en un espai científic on hi siguin presents els tres eixos imprescindibles per fer una bona recerca:
1) Hospitals als quals es presta assistència a malalts, en el cas particular de la nostre institució, afectats de càncer;
2) Universitats on es fa docència i recerca i
3) Instituts d’Investigació, dedicats exclusivament a la recerca i a la formació en recerca; així com el desenvolupament dels convenis amb l’IBEC i el CSIC, juntament amb la presència de la Industria Farmacèutica i Biotecnològica i d’altres empreses privades col·laboradores.
Tot això està present al Biopol’H i, per tant, aquest entorn és l’ideal per potenciar la recerca a l’ICO.
|
|
Quina és la funció de la direcció científica de l’ ICO?
La Direcció Científica de l’ICO té dos tipus de funcions, una acadèmica de col·laboració amb les Universitats i els Hospitals Universitaris dels campus on està present i que abasta la formació de pregrau en Medicina, Infermeria, Farmàcia, Biologia, Psicologia; de postgrau, els MIR, PIR, FIR, els màsters oficials i doctorats i les estades nacionals i internacionals, tant de la nostra gent com de la gent que ve de fora per fer estades en els nostres serveis. L’altra funció és la investigació en les seves quatre branques: Epidemiologia i Preventiva, Clínica, Traslacional i Bàsica.
Quin pes té la recerca a l’ICO?
Des de la seva creació, el pes de la recerca a l’ICO ha estat molt important, sempre partint de la base d’una assistència excel·lent. Això s’explica perquè les preguntes fonamentals sobre el que hem d’investigar es produeixen a la capçalera del malalt.
Quines fites destacaria entre les aconseguides per l’ICO en recerca?
En recerca, es fa difícil parlar de fites si entenem com a tals la finalització d’una línia de recerca perquè s’han assolit tots els objectius i s’ha trobat la solució definitiva. De fet, la recerca no s’acaba mai. Actualment, estem treballant en l’elaboració d’un estudi bibliomètric sobre la producció científica de l’ ICO al llarg dels 20 anys de la seva història, que ens pot informar molt bé en aquest sentit.
|
|
 |
|
|
- Llicenciat en Biologia per la Universitat de Barcelona
el 1980.
- Doctorat en Biologia per la Universitat de Barcelona
el 1987.
- Post-doctoral a l’Imperial Cancer Research Fund,
Londres,
entre
1987 i 1990.
- Professor Titular de Bioquímica i Biologia Molecular
de la Universitat
de Barcelona entre 1990 i
2003.
- Any sabàtic al Burham Institute (La Jolla, California)
entre 1997 i 1998.
- Catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular del
Departament
de
Ciències Fisiològiques II de la
Universitat de la Barcelona.
- Coordinador de la Red Española de Apoptosis
(2002-2007).
- Coordinador del Grup “Apoptosi i càncer” (Grup
de Recerca Consolidat
de la Generalitat de Catalunya
i Grup de la Red Temática de Investigación
Cooperativa en Cáncer).
- Ha publicat més de 70 articles en revistes especialitzades,
és autor de 3
patents, una d’elles en
assaig clínic, i ha dirigit 11 tesis doctorals.
|
foto > Maria Pujol
|
|
|
|
disseny i maquetació Stoa > divu*Ciència |
|
|
|
