Biopol’H participa a la segona edició de Fem Talent, la presentació de la qual va ser a càrrec de Josep Piqué, president de la XPCAT( Xarxa de Parcs Científics i... + informació

El dilluns dia 7 de febrer, el Prof. Andrés Marzal Varó, vicerector de Campus, Infraestructura i Noves Tecnologies de la Universitat Jaume I de Castelló, ha visitat... + informació

L’alcaldessa de L’Hospitalet, Núria Marín, ha presentat el projecte "BiopoL’H Transforma i Ocupa" , amb l’objectiu de fomentar la innovació en l’àmbit laboral i millorar... + informació

Després dels bons resultats obtinguts durant el primer any de conveni, el dijous 3 de febrer es va renovar l’acord de col·laboració entre l’Hotel Hesperia Tower i... + informació

"The Castle Centre d’Estudis" és una nova empresa de serveis que s’ha instal·lat a la Bioincubadora I de Biopol’H. D’aquesta manera, juntament amb VCN... + informació

Un assaig clínic en 20 pacients determinarà si els fàrmacs són eficaços per tractar l’adrenomieloneuropatia lligada a X, una malaltia poc freqüent. + informació

L’investigador de l’IDIBELL ha rebut l’Advanced Grant del European Research Council, (ERC) pel seu projecte "Epigenetic Disruption of Non-coding RNAs in Human Cancer" . + informació

L’alcaldessa de l’Hospitalet ha visitat la Bioincubadora de Biopol’H per obtenir informació de primera mà sobre el projecte Barcino i veure el robot que fa els recobriments... + informació

Un equip d'investigadors de l’Institut de Neuropatologia de l’Hospital Universitari de Bellvitge encapçalat pel Dr. Isidre Ferrer ha estat premiat per la Fundació Agrupació Mútua... + informació

Biopol'H membre de:

PARLEM AMB...

Així a les dos missions clàssiques de la Universitat, s’ha d’afegir una tercera basada en la transformació del coneixement generat mitjançant la I+D+I en un desenvolupament econòmic i en un benestar social de l’entorn. La Universitat és el primer agent social i el major capital que té la societat i ha d’estar al servei global de la mateixa.

Crec que els punts forts han quedat insinuats en una de les primeres preguntes. Com he dit, el punt més fort és el capital humà, la complementarietat i la complicitat entre els diferents actors (cadascun d’ells principal) que formen part del PCB, la complementarietat entres les institucions que el formen, i el fet que tots des dels nostres instituts, empreses, plataformes estem remant fins al mateix objectiu.

Al món actual, amb tots els reptes globals que tenim, "col·laborar" hauria de ser el leit motiv de tot professional. En el cas del PCB la col·laboració amb altres institucions és fonamental i més si aquesta institució és, com en el cas del Biopol’H, un referent mundial tant a nivell d’investigació pre-clínica com clínica. El PCB necessita col·laborar amb el Biopol´H i amb altres centres, que per sort existeixen en el nostre entorn. D’aquestes col·laboracions, en ser les nostres institucions complementàries, estan apareixent i ho continuaran fent els resultats que treballant de manera individual no haguessin aparegut. Com a exemples de col·laboracions podem citar, per exemple, a l’Empresa Advancell que està desenvolupant la molècula acadesina (AcadraTM), descoberta pel Dr. Joan Gil del Biopol´H, pel tractament de la leucèmia linfocítica crònica de cèl·lules B, i es troba en fase clínica I/II. El Dr. Joan també està col·laborant amb el Dr. Rodolfo Lavilla del PCB en el desenvolupament pre-clínic d’una molècula sintetitzada per Rodolfo. Els assajos de toxicitat d’aquesta molècula s’estan realitzant per la Unitat de Toxicologia Experimental i Ecotoxicologia (UTOX) que dirigeix el Dr. Miquel Borràs del PCB. El Professor Isidre Ferrer del Biopol´H està col·laborant amb la Unitat de Proteòmica del PCB que dirigeix la Dra. Eliandre de Oliveira; i també amb el professor Ernest Giralt de l’IRB-Barcelona del PCB. Fins i tot, jo mateix estic col·laborant en dos projectes diferents amb els Drs. Ramon Alemany i Miquel Viñas. Amb el Miquel, que vàrem ser companys durant el primer any d’Universitat, la col·laboració traspassa totalment el nostre entorn, donat que també estan involucrats una empresa del País Basc i un centre d’investigació de Cuba.

Dos parcs científics ubicats a prop poden recolzar-se i aprofitar sinèrgies conjuntes. Es podria arribar així a esdevenir un referent mundial en un futur?

Em fa la pregunta utilitzant el terme en condicional, però jo la respondré utilitzant la forma més imperativa. Si dos parcs com el PCB i el Biopol’H no sabem col·laborar, donar-nos suport i buscar o aprofitar les sinèrgies conjuntes estarem d’alguna manera falsejant els nostres propis objectius fundacionals. Ho hem de fer i ens hem de convertir en un referent mundial dins d’un gran clúster d’investigació en biomedicina com el que tenim en l’entorn de Barcelona.

Aquest mes de gener se li ha a atorgat el títol de doctor ‘honoris causa’ per la Universitat de Buenos Aires en reconeixement a la tasca de recerca i docència que ha desenvolupat al llarg de la seva àmplia trajectòria professional. Què suposa per a vostè?

La primera sensació personal que vaig tenir va ser la de pensar en que estava entrant en la darrera etapa de la meva vida Professional (o sigui, que m’estava fent vell), doncs era aquest tipus de distincions les que acostumava a concedir a persones de certa edat. Bé, parlant més seriosament, ha estat per a mi una gran satisfacció. Com he dit anteriorment, em sento profundament universitari i el major reconeixement purament acadèmic que es pot tenir és un títol ‘honoris causa’. Entre moltes raons, perquè ho concedeix una universitat diferent a la que es pertany. En aquest cas, la satisfacció és inclús més gran, doncs personalment considero, que sense oblidar el gran referent científic que representa el món anglosaxó, que els científics iberoamericans podem, si treballem junts i amb col·laboració, trobar un forat que pugui tenir un impacte important per als nostres països. El que la distinció procedeixi de la Universitat de Buenos Aires, que possiblement és la més gran d’Iberoamérica, també afegeix satisfacció al fet. Finalment, crec i espero que aquesta distinció reconegui en mi un representant d’aquesta Nova Universitat de la que ja parlem. Amb la Universitat de Buenos Aires, i també amb la nacional del Litoral que es troba a Santa Fe, portem diversos anys col·laborant. Fruit d’aquesta col·laboració han estat articles científics, direcció conjunta de tesis doctorals, però també patents.

Com entén l’espai Biopol’H? Què pot aportar Biopol’H?

Al món científic del nostre país, tenim la tendència de buscar referents a l’altre costat de l’Atlàntic. Així, moltes vegades diem que Barcelona hauria de ser el San Diego europeu i Catalunya, Califòrnia. Essent aquest mateix paral·lelisme, diria que l’Hospitalet hauria de ser "La Jolla" . I en aquest context, el Biopol’H ha de ser la ser la columna vertebral que ho hauria de permetre. Biopol´H està perfectament situat, posseeix dos hospitals que són de referència, diferents instituts d’investigació, una gran empresa farmacèutica catalana s’hi instal·larà, altres instituts han anunciat que ho faran. Així mateix té un espai per a ubicar nous projectes. Estant al costat de l’aeroport i molt a prop dels altres pols d’investigació com el PCB o el BZI, que està iniciant el seu camí. O sigui, que no tinc dubte de què a l’Hospitalet amb el gran concurs del Biopol’H es pot convertir en "La Joia" d’Europa.

Què ofereix el Parc Científic Barcelona (PCB)?

El Parc Científic Barcelona, creat per la Universitat de Barcelona al 1997, és un ecosistema on tots els operadors treballem conjuntament per a potenciar la innovació principalment en l’àrea de ciències de la vida. Podríem dir que el PCB ofereix espais d’excel·lència per el desenvolupament de projectes tant acadèmics com empresarials; una magnífica oferta tecnològica de suport als mencionats projectes; i instituts d’excel·lència per a que joves investigadors realitzin les seves tesis doctorals o complementin la seva formació. Sí, tot això és veritat: espais, tecnologia, formació, però el més important que ofereix el PCB és el capital humà que té. En aquests moments, cada matí a Barcelona i rodalies s’aixequen més de 2.000 persones per venir a treballar al PCB. Aquestes més de 2.000 persones, empresaris, estudiants de doctorat, investigadors en empreses o en instituts, responsables de plataformes tecnològiques, persones de suport, constitueixen el gran capital i la gran oferta del PCB. Dintre de les nostres instal·lacions, comptem amb personal qualificat en gran part de les activitats de ciències de la vida. Aquesta "massa crítica" , tota ella treballant en ciències de la vida, es el gran plus del PCB.

Quins són els seus reptes més immediats?

Respondré en dos nivells: com a gestor del PCB i com a persona acadèmica que sóc. En aquests moments, el PCB està finalitzant la segona i última fase del seu desenvolupament. Això es traduirà en la posada en funcionament, en un període de tres anys, d’uns nous espais de laboratori per empreses i acadèmia. Per tant, el repte que tenim és poder facilitar la instal·lació d’una manera racional d’aquelles noves empreses o de l’ampliació dels instituts i empreses que ja es troben al PCB. Volem realitzar això mantenint un equilibri entre investigació pública, empreses i plataformes tecnològiques. Com a persona que em sento profundament universitària i acadèmica, el gran repte que tinc i que tenen moltes altres persones com jo, és aconseguir que la Universitat es converteixi en un dels motors de la nova economia de la que últimament tant parlem. Tradicionalment, l’ensenyament i la recerca han constituït les funcions de la Universitat. Ara bé, l’única missió no ha de ser la formació dels nous dirigents de la societat, si no que ha de ser formar part de la pròpia societat.

- Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona l’any 1979.

- Especialitat de Cardiologia el 1986.

- Doctor en Medicina i Cirurgia el 1994 per la Universitat de Barcelona.

- Dos anys i mig d’estada a l’estranger: Montreal Heart Institute
  (Montreal, Canada) 1986-1988.

- Facultatiu Especialista en Cardiologia. Hospital de Bellvitge  (1988-1999)

- Fellow de la Societat Europea de Cardiologia

- Cap clínic Unitat Cardiologia Intervencionista. Servei de Cardiologia. Hospital
  de Bellvitge, 1999-2010 (Unitat de Cardiologia Intervencionista).

- Vicepresident de la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC).

- Més de 150 articles publicats en revistes indexades.

- 19 publicacions a llibres o capítols de llibres.

foto > Maria Pujol