Tres hotels situats a l’eix de la Gran Via han signat un conveni amb el Consorci Biopol’H, per la qual cosa ja formen part del grup d’empreses vinculades al clúster. L’hotel Hesperia Tower ja tenia un conveni fins al moment Biopol’H, ara, amb la nova... + informació

El 9 de març Biopol’H va participar en la constitució del Plenari del HUBc, el campus de la salut de la Universitat de Barcelona, que a l’octubre va obtenir el reconeixement de campus internacional que atorguen el Ministeri de Ciència i Innovació i el Ministeri... + informació

La Fundació Sociosanitària de Barcelona (FSSB) ha signat un conveni per col·laborar estretament amb el Consorci Biopol de l’Hospitalet de Llobregat. Amb aquest acord de duració indefinida, s’estrenyen els vincles  entre ambdues... + informació

Un projecte coordinat per un equip d’investigadors de l’ICO-IDIBELL ha identificat nous factors que alerten d’un elevat risc de desenvolupar un càncer gàstric. Les persones que tenen una infecció per una variant concreta de l’Helicobacter pylori i les que presenten una determinada lesió... + informació

L’enoxacina estimula l’activitat de molècules de micro-ARN, cosa que inhibeix el creixement del tumor. La troballa obre la porta a nous fàrmacs que podrien revolucionar el tractament oncològic. + informació

El president de la patronal CataloniaBio, Antonio Parente, i el director del consorci Biopol’H, Ramon López, han signat un conveni de col·laboració entre ambdues entitats per promoure la indústria biomèdica a Catalunya. + informació

La jornada informativa “Com participar en programes públics de finançament” va tenir lloc el passat 9 de febrer a la sala d’actes de l’ICO. La conferència va ser a càrrec de la Rosa Mª Druguet, directora... + informació

CROWDFUNDING

El crowdfunding consisteix en un nou sistema de cooperació col·lectiva que té com a objectiu aconseguir recaptar el finançament necessari per tal de poder dur a terme qualsevol tipus de projecte o negoci el qual potser no acaba d’encaixar en les demandes que estableixen els financers convencionals.

El terme anglès crowdfunding es podria traduir com a finançament en massa. El seu precedent són les donacions però adaptades a les noves possibilitats que ofereixen les comunitats d’Internet i les xarxes socials. El creador exposa la seva idea públicament i la pressuposta. Tots els interessats en ella, que normalment no són inversors professionals, poden efectuar la seva petita aportació econòmica, un "micropagament".

En contrapartida l’emprenedor haurà de fixar la xifra màxima que necessita recaptar i estipular una data límit en la que el projecte s’haurà d’haver assolit. Si és incapaç de complir-ho, es veurà obligat a retornar totes les aportacions. D’altra banda, els petits inversors poden obtenir la seva compensació de variades maneres, ja sigui obtenint una recompensa relacionada d’alguna manera amb el projecte, o veient promocionat públicament el seu propi nom.

Ponent: Dr. Santiago Ambosio Viale, Vicedegà Campus de Bellvitge (UB)
Lloc: Hospital Universitari de Bellvitge
Hora: 15:30h

Ponent: Dr. Julian Jones, Department of Materials, Imperial College London
Lloc: Torre I, planta 11, Parc Científic de Barcelona
Hora: 10:00h-11.30h

Ponent: Alfonso Valencia. Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas (CNIO)
Lloc: Sala actes ICO Hospital Duran i Reynals
Hora: 13:00h

Organitza: Sociedad Española de NeuroCiencia (SENC)
Lloc: Benasque, Huesca (Spain)

Ponent: Alfonso Valencia. Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas (CNIO)
Lloc: Sala actes Hospital Universitari de Bellvitge
Hora: 13:00h

Ponent: Tiziano Serra ("Bio/non-bio interactions for regenerative medicine") i Juan Torreño ("Single Molecule Bionanophotonics")
Organitza: IBEC
Lloc: Tower I, floor 11, Parc Científic de Barcelona, Baldiri Reixac 4-6, Barcelona
Hora: 10:00h
Duració: 1 hora

Ponent: Dra. Xenia Acebes Roldán
Organitza: IBEC
Lloc: Hospital Universitari de Bellvitge
Hora: 10:00h

Organitza: CSIC
Lloc: Sala Miquel Servet, Barcelona
Hora: 17.00h - 19.30h

SLOW MANAGEMENT

En la majoria d’organitzacions els individus estan immersos en una activitat frenètica que consumeix més del 100% de l’energia del seu temps i arriben al final de la jornada laboral més que fatigats. I aquest és un comportament que es premia en empreses on el valor d’un líder és proporcional a les hores i pressions que suporta... però té sentit? En aquestes organitzacions hi ha dues opcions mútuament excloents: em dedico a “treballar” o em dedico a “pensar” (córrer o pensar). De forma similar a la filosofia "slow food" menjar més lentament, i així gaudir del que ingerim juntament amb els aspectes socials que el menjar comporta, es pot aplicar a la filosofia de gestió: Stop & Think.

En aquesta filosofia de gestió l’important no són la quantitat d’assumptes només resolts al cap del dia, sinó el reflexionar sobre com s’enfoquen i plantegen des d’un punt de vista estratègic i a llarg termini. Això no suposa ésser lent sinó, abans de començar, parar-nos a pensar en quina és la millor forma de fer-ho.

L’optimització del temps és crucial, alhora que necessària en l’eficiència de la gestió del temps. Reunions prèviament preparades, amb només les persones implicades, on l’ego i les repeticions no siguin carregoses. Reunions fixades per objectius concrets a assolir, i no més llargues d’una hora.

Les paraules productivitat, eficiència i eficàcia no són resultat de l’atzar. Sinó fruit d’una bona estratègia, amb uns objectius perfectament definits. És a dir, la necessitat de seguir un camí ben traçat. I inclou la obligatòria concepció del llarg termini, deixant més de banda, la visió més pràctica i que sovint ens cega, del curt termini.

Les paraules productivitat, eficiència i eficàcia no són resultat de l’atzar. Sinó fruit d’una bona estratègia, amb uns objectius perfectament definits. És a dir, la necessitat de seguir un camí ben traçat. I inclou la obligatòria concepció del llarg termini, deixant més de banda, la visió més pràctica i que sovint ens cega, del curt termini.

Biopol'H membre de:

PARLEM AMB...

de demanar finançament, i la creació deBIOFIN, un projecte de cooperació financera que permeti presentar els projectes BIO a tots els inversos que haguem identificat prèviament. I pel que fa a les mesures legislatives, el que desitgem és identificar mesures d’estímul fiscal –per estimular la inversió al secor–, legals –cooperació entre empreses i agents financers públics i privats–, econòmics –subvencions per a fomentar la I+D+i– i pressupostaries –per a quantificar l’impacte econòmic de les mesures anteriors–, alhora que es vol centralitzar en una finestreta única tots els tipus d’ajudes i criteris pertinents per al sector. Finalment, també s’ha cregut convenient incloure un projecte comunicatiu de sensibilització. El Pla de Comunicació pretén explicar el sector en paraules planeres i senzilles i establir definicions clares per a presentar-se davant la societat civil i la comunitat financera i política. Aquest es difondria a través d’Internet, de Newsletters, d’actes de divulgació i mitjançant l’Observatori d’indicadors biotecnològics.

Aquest és un aspecte en el que hi estem treballant. Fins ara ens hem coordinat amb el Biocat i els acords que té amb l’ICEX, per tal d’organitzar missions, viatges i visites i assistència a certàmens del sector. De moment nosaltres ens posem al servei del que ja està muntat. Intentem contribuir a la internacionalització, no tant en l’aspecte físic de desplaçar-se sinó creant eines dins l’associació per ajudar a les empreses a buscar recursos internacionals, com ara l’Aval Científic i Industrial, inclòs en el pla BioFarma. Aquesta acció sí que la liderem nosaltres.
Així, el que pretenem és captar bosses de recursos econòmics per a finançar una part de la despesa de quan una empresa necessita anar a buscar un líder d’opinió per a recolzar el consell d’administració o el comitè científic per tal d’obtenir una millor visibilitat, més creïble, de cara als inversors i a altres agents del mercat.

El que volem es promocionar la indústria biomèdica a Catalunya i generar un entorn favorable a la seva ubicació en l’espai Biopol’H. Amb l’acord vam establir els enunciats del que podria ser una posada en comú entre l’oferta i la demanda, entre necessitats i possibilitats. Volem permetre, a les empreses de CataloniaBio, entrar a recollir el testimoni que des dels instituts de recerca que formen part de Biopol’H es vagin generant. La recollida del testimoni es faria en base a convenis, col·laboracions, cooperació, projecte, llicència, etc. Actualment ho estem acabant de dissenyar per a posar-ho en marxa abans de l’estiu, si és possible. D’aquesta manera podríem aprofitar la capacitat inventiva, creativa i productiva del coneixement que hi ha al Biopol’H des del punt de vista real i potencial.

CataloniaBio va anunciar la incorporació d’empreses de Tecnologies mèdiques. És possible una aliança amb Biopol’H per a una interrelació entre hospitals i empreses?

Nosaltres ens adonem que el tipus d’impuls que estem donant a la concepció i a les iniciatives empresarials que tenen un objectiu relacionat amb la salut en qualsevol del seus àmbits, acostumen a tenir molts punts en comú –a nivell d’emprenedoria– amb les biomèdiques, les biotecnològiques i les tecnologies de salut. La pròpia fundació Biocat, va anar ampliant el seu ventall i va incloure les tecnologies mèdiques que són complementàries d’aquestes activitats. Les tecnologies mèdiques tenen punts de solapament amb el nostre sector. Un exemple n’és la nanobiotecnologia, que tant té a veure amb la tecnologia mèdica, com amb la biologia. Així, en la nanobiotecnologia trobem també un component bio que hi coexisteix, amb la qual cosa, les empreses d’aquest àmbit poden tenir les mateixes necessitats que les BIO més clàssiques. Per tant, aquestes es poden beneficiar de l’impuls de les tecnologies mèdiques.

Com pot ajudar a implementar empreses a la Bioincubadora I de Biopol’H, CataloniaBio?

CataloniaBio i Biopol’H poden explorar conjuntament les possibilitats que ofereix l’entorn del Biopol’H de cara a les empreses relacionades amb la biomedicina i adoptar estratègies comunes que afavoreixin la innovació en les empreses vinculades a les les dues institucions. Els dos organismes també poden participar conjuntament en fòrums de discussió que persegueixin reorientar sectors industrials de cara a noves oportunitats de negoci en el sector de la salut. D’altra banda, CataloniaBio difondrà els programes d’ajut que des de l’àmbit català, espanyol i europeu s’ofereixen a les PIMEs per a participar en programes de recerca, desenvolupament i innovació. A més a més, es promocionarà l’espai Biopol’H i les seves activitats, com ara els programes de formació per a emprenedors i empresaris, entre els membres de l’Associació CataloniaBio; mentre que Biopol’H pot fer el mateix amb les activitats de la CataloniaBio.

Com entén l’espai Biopol’H?

Nosaltres entenem aquest espai com un futur clúster de salut molt important. Com un lloc urbà on poder-hi viure tant des del punt de vista acadèmic i professional, com també fins i tot residencial. Però sobretot, creiem que Biopol’H és un context multidisciplinari amb una personalitat pròpia. Representa un model de gran rellevància que es basa en tenir els dos hospitals centrals com a eix principal complementats amb tota una perifèria d’empreses i serveis que aprovisionen i interaccionen amb aquest nucli dur que són els hospitals.

Quina és la funció de CataloniaBio?

CataloniaBio vol promoure de forma constructiva, eficient i integradora la defensa dels interessos específics del sector empresarial de la biotecnologia a Catalunya davant les administracions públiques, mitjans de comunicació i altres organismes públics i privats, ja que considerem que aquest és un nou motor generador de riquesa per al país. D’aquesta manera volem consolidar la imatge de sector emergent, estratègic i fonamental que té el sector industrial de la biotecnologia. També tenim intenció de promoure les actuacions adients que permetin crear un entorn adequat per al seu creixement i actuar com a catalitzadors i canalitzadors de l’esforç públic mitjançant la identificació de fonts de finançament i subvencions per als nostres associats. D’altra banda, intentem identificar les sinèrgies entre els membres de l’Associació per tal de facilitar la consolidació de les empreses i afavorir la generació de projectes competitius de codesenvolupament a escala internacional, així com coordinar les activitats de l’Associació i els seus membres amb altres empreses i entitats d’àmbit estatal i internacional, particularment amb altres associacions o fundacions amb objectius semblants.

Quins són els reptes més interessants de CataloniaBio per potenciar el procés d’innovació a les empreses?

El nostre repte més immediat consisteix en posar en marxa el Pla BioFarma. Aquest consta de varis aspectes destacables. Primerament es vol aconseguir dur a terme Accions Corporatives i impulsar una Confederació de patronals BIO. En aquest aspecte volem organitzar una trobada d’empreses biotecnològiques del Mediterrani. Altres activitats en les que estem involucrats són el Projecte Mercurius –un Llibre Blanc dedicat a Compres Públiques de l’àmbit català– el Road Show 2015 –pensat per presentar els projectes BIO a les FARMA–, crear un sistema de tutela de les empreses amb experiència sobre les noves, i promoure la captació i retenció del talent en els aspectes de propietat intel·lectual i industrial, de desenvolupament de negoci, comercial i direcció general. A més, les mesures financeres que també proposa BioFarma passen per establir un criteri d’Aval Científic i Industrial per tal d’oferir seguretat tècnica als inversos; unes societats de garantía reciproca per donar solvència a les empreses a l’hora

- Llicenciada en Medicina a la UAB l’any 1993

- Doctorada en Biologia Molecular i Cel·lular a la Universitat de Heidelberg
  Centre alemany per la recerca contra el càncer (DKFZ)- l’any 1998

- Postdoctorada a l’Institut de Genètica i Biologia Molecular i Cel·lular
  (IGBMC) a Estrasburg , França (1998-2002)

- Especialista en Genètica Mèdica a l’Hospital Universitari Louis Pasteur
  Estrasbourg, França (2002)

- Adjunt en Genètica Mèdica a l’Hospital Universitari Louis Pasteur
  (2002-2004). Cap de grup junior al Departament de Patologia Molecular
  al IGBMC, Estrasbourg (2003-2004)

- 33 articles publicats en revistes indexades, a més de dos articles de llibre

foto > Maria Pujol