El passat 30 de març es va procedir a la renovació del Consell Rector de Biopol’H. En la reunió, es va nomenar al Professor Doctor Josep Antoni Bombí com a nou president del consorci... + informació

El president del consell de la delegació de la Cambra de Comerç de Barcelona a L’Hospitalet, Joan Martorell, i el director del Consorci Biopol’H, Ramon López han signat un conveni... + informació

L’Àrea d’Educació i Cultura de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat i el consorci Biopol’H han unit forces per tal d’estimular les inquietuds que la ciència i les noves tecnologies... + informació

El consorci Biopol de l’Hospitalet de Llobregat ha signat recentment un conveni per col·laborar amb la Fundació Josep Finestres (FJF-UB). Aquesta fundació, que forma part del Grup Universitari... + informació

La Directora d’Operacions del Centre d’Innovació d’Islàndia(ICI) i Gerent d’Operacions del Centre Incubador de l’ICI, Sigrídur Ingvarsdóttir, ha visitat les instal·lacions de l'Espai Biopol'h. + informació

L’Hospital Dos de Maig ha posat en marxa un procediment de visita online per a tots els usuaris amb diabetis del Servei d’Endocrinologia del centre. Es tracta d’un innovador servei que permet... + informació

L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge ha posat en marxa un programa de cardiologia experimental orientat al desenvolupament d’aplicacions clíniques... + informació

La cap del grup de claus biològiques del fenotip invasiu i metastàtic de l'IDIBELL, Isabel Fabregat, ha estat escollida presidenta de la Societat Espanyola de Biologia Cel·lular (SEBC). + informació

El director del programa d’epigenètica i biologia del càncer de l’IDIBELL, Manel Esteller, ha estat guardonat amb el Premi Càtedra de l’Associació Europea per a la recerca... + informació

El frau en el vi és un problema creixent. Els experts estimen que fins el 10% dels vins oferts als consumidors en alguns països europeus són de menor qualitat del que indica... + informació

Al mes de març es va celebrar una reunió a L'Hospitalet de Llobregat entre consultors internacionals, representants de Qualy i del Kyrgyzstan i el Tajikistan, per la implantació... + informació

Els professionals del Servei de Neurologia de l’Hospital de Sant Joan Despí participen en el portal de continguts de neurologia Neurowikia. Una iniciativa de Novartis que ha comptat amb la... + informació

Ponent: David Ràfols
Lloc: Hotel Hesperia Tower, Gran Via, 144. 08907, Hospitalet de Llobregat. Barcelona
Hora: 8:00h
Organitza: Consorci Biopol'H

Ponent: Toni Valente - Investigador IIBB-CSIC (Equip de Neurodegeneració de l'IIBB-IDIBAPS)
Lloc: Sala ‘Miquel Servet’ del Hospital Clínic
Hora: 12:00h
Organitza: IIBB

Ponent :Jose-Ramon Sarasua - Universitat del País Basc (EHU-UPV)
Lloc: Torre I, Pis 11. Parc Científic de Barcelona, Baldiri Reixac 4-6, Barcelona
Hora: 10:00h
Organitza: IBEC

Lloc: Museu Colet, C/ Buenos Aires, 56, Barcelona
Hora: 9:00h
Organitza: Biocat

Lloc: Aula 204 de l'Aulari del Campus de Bellvitge, Barcelona
Hora: 10:00-14:00h
Organitza: UB

Lloc: Torre I, Pis 11, Parc Científic de Barcelona
Hora: 9:00h
Durada: 2 díes
Organitza: IBEC

Lloc: Parc Científic de Barcelona (PCB), Aula Fèlix Serratosa, Edifici Clúster, C/ Baldiri i Reixac, 10.
Duració: Fins el 24.05.2011
Organitza: Associació de Biotecnòlegs de Catalunya (ASBTEC) i Fundació Escola Emprenedors

L'OFICINA VIRTUAL

Una oficina virtual és un espai ubic que opera de la mateixa manera que ho farien unes oficines físiques convencionals. Les noves infraestructures comunicatives i els avenços tecnològics han permès donar aquest salt que possibilita poder accedir al propi lloc de treball des de qualsevol lloc en qualsevol moment.

Gràcies a les oficines virtuals es poden tenir equips de persones treballant simultàniament des de localitzacions totalment distants i fora de la seu física de l’entitat en sí. Més enllà de brindar una millor qualitat de vida per al treballador, que pot realitzar el treball des del seu domicili i amb un horari molt més flexible, suposa un nou model d’organització que pot arribar a oferir avantatges competitius en el mercat i que pot posicionar a una empresa per davant de la competència.

El principal benefici econòmic que brinda l’oficina virtual és la reducció de costos que fa referència a les instal·lacions –com ara el lloguer i l’equipament– i permet, o bé prescindir de l’espai físic real, o bé tenir treballant més empleats dels que poden donar cabuda un local. A més a més millora la comunicació empresarial al demandar una coordinació entre equips molt més ben ajustada i efectiva. Aquestes característiques fan que l’oficina virtual afavoreixi la creació de nous negocis i sigui especialment valuosa per a autònoms o petites empreses.

MARKET PLACE

“Marketplace” és un terme d’arrels angleses que originàriament, en la seva llengua materna, es refereix a un mercat, un indret físic, habitualment la plaça del poble, on els bens i els serveis són bescanviats. Els venedors interessats hi munten les seves parades, l’una al costat de l’altre, esperant la clientela que ve atreta per la facilitat que suposa tenir totes les botigues concentrades en un mateix lloc.

Si transposem aquest concepte tradicional a l’actualitat i a les facilitats de negoci que està oferint l’entorn d’Internet obtindrem una idea bastant clara del que aquest anglicisme ens vol venir a significar. John Sviokla va ser el primer a proposar aquesta nova accepció de marketplace per a referir-se a un lloc a la xarxa on es produeixen intercanvis comercials entre diferents empreses. Per tal de fer una distinció entre el real i el virtual, inicialment, ho va anomenar “marketspace”, avui en dia, però, aquesta frontera s’ha tornat difusa.

Els marketplaces sorgeixen com a resposta a la voluntat de les empreses d’optimitzar els seus recursos i cercar una economia d’escala, és a dir, augmentar la productivitat i disminuir els costos mitjançant el moviment de valors o bens econòmics a major escala. Així, en un marketplace, el treball que realitza un comprador amb el seus proveïdors pot ser aprofitat per tots els demés concurrents d’aquest mercats on-line. L’única premissa que s’ha de tenir en compte és que varies empreses, que poden arribar a ser competidores, han d’acceptar unes normes de participació en un espai comú.

Es pot fer una distinció bàsica entre dues classes de marketplaces, els verticals i els horitzontals. Els primers estan centrats en oferir serveis especialitzats per a un sector determinat. Els horitzontals, per contra, responen a les necessitats de les empreses, independentment del sector on realitzin la seva activitat.

Aquest model de e-commerce, ofereix avantatges tan per al qui ven com per al qui compra, que és especialment rellevant per a les pimes i les empreses més modestes o recentment creades. Els venedors obren una nova via de negoci a baix cost amb el que veuen incrementat el seu nombre de clients potencials sense que això requereixi una elevada inversió. A la vegada, obtenen informació sobre els comportaments del mercat i disminueixen els costos de gestió comercial –inventaris, catàlegs, logística, facturació, etc.– ja que poden comptar amb serveis específics centralitzats.

PARLEM AMB...

perspectives d’exportació. La major especialització en serveis fa que el repte de la internacionalització —una obligació per a la nostra economia en aquests moments— sigui especialment ambiciós a la ciutat, però també ofereix moltes oportunitats de creixement, perquè és a les activitats terciàries on hi ha més recorregut per sortir als mercats exteriors.

La crisi ha afectat molt al teixit empresarial de l’Hospitalet. Entre el 2008 i el 2010, la destrucció d’empreses a la ciutat ha estat una mica més intensa que al conjunt de Catalunya. En aquest període, el nombre d’empreses de L’Hospitalet ha disminuït el 8,8%, mentre que a Catalunya la reducció ha estat del 7,2%. En total, a L’Hospitalet han desaparegut unes 500 empreses, la majoria pertanyents als sectors de la construcció i també el del comerç. La part positiva és que sectors amb menys presència en la etapa d’expansió anterior, com alguns serveis empresarials i personals, han guanyat protagonisme i han crescut en plena crisi, cosa que ens esperona de cara a la recuperació que ja comença a produir-se.
Les perspectives per als serveis a les empreses son força bones i també com a impulsors de la internacionalització a L’Hospitalet.
Des que va començar la crisi, a finals del 2008, s’ha accentuat aquesta especialització en els serveis. Aquesta tendència s’emmarca dins del procés de terciarització i auge dels serveis a la producció que està experimentant l’economia catalana els darrers anys.
El subsector on es preveu una millor marxa dels negocis és al de publicitat i serveis audiovisuals, seguit per les activitats d’R+D, estudis de mercat i serveis tècnics, i sense cap mena de dubte Biopol ens obra les portes a un sector amb clares oportunitats i de futur com és el de les tecnologies biomèdiques.
En resum, L’Hospitalet de Llobregat afronta reptes per aconseguir una economia més internacionalitzada i està ben situada per assolir-los.

Serveix per a generar un entorn favorable a la ubicació i a la creació de noves empreses biomèdiques en l’espai Biopol’H, així com per impulsar la innovació com a signe d’identitat entre les entitats i empreses d’aquest entorn.

Com entén l’espai Biopol’H?

L’objectiu de l’espai Biopol’H és impulsar la posada en marxa i la gestió d’un entorn d’innovació multidisciplinar en el marc del Campus Universitari de Bellvitge de la Universitat de Barcelona, de l IDIBls necessaris per tal d’afavorir, estimular i explotar les sinèrgies entre les entitats que hi participen. Tot això, en el marc de la promoció de la interacció entre la recerca i la docència universitària, els sectors productiu, científic i tecnològic i l’activitat assistencial sanitària. L’objectiu de l’espai Biopol’H és impulsar la posada en marxa i la gestió d’un entorn d’innovació

multidisciplinar en el marc Universitari de Bellvitge de la Universitat de Barcelona, de l IDIBls necessaris per tal d’afavorir, estimular i explotar les sinèrgies entre les entitats que hi participen. Tot això, en el marc de la promoció de la interacció entre la recerca i la docència universitària, els sectors productiu, científic i tecnològic i l’activitat assistencial sanitària.

Què hi troba a faltar (a l'espai Biopol) o què recomanaria fer-hi?

En aquests moments són necessàries iniciatives com aquesta, que accelerin la creació i creixement d'empreses d'alt valor afegit. Aquest pol ha de potenciar la col·laboració entre empreses en un sector on la relació entre els centres de coneixement i les empreses és un exemple del potencial de l'economia catalana. Amb l'esforç col·laboratiu podrem accelerar el pla de desenvolupament empresarial i la recuperació econòmica.
Per assolir-ho, la col·laboració entre institucions també és fonamental. Cal compartir projectes com aquest i sumar els esforços de les institucions per assolir un millor ús dels recursos existents. En aquest cas, des de la Cambra disposem del pla d'acompanyament a les empreses Creixem Innovant i la Fundació KIM (Knowledge Innovation Market). Ambdues iniciatives faciliten a les empreses un conjunt de serveis d'informació i d'acompanyament que posem a l'abast de les empreses d'aquesta iniciativa.

Com creu que es poden atraure les empreses a Biopol’H?

Es poden fer moltes coses: d’entrada, col·laborar en les àrees d’interès comú. Afavorirem així l’impuls de la innovació en les activitats de les empreses ubicades a l’espai Biopol’H, fent difusió de l’oferta de serveis entre les empreses ubicades al seu entorn. També, amb accions formatives i divulgatives, diagnòstics de situació i suport a les activitats de innovació tant a escala nacional com internacional. La internacionalització de les empreses ubicades a l’espai Biopol’H ha de ser la nostra prioritat.
Així mateix, la Cambra pot oferir programes de formació per a emprenedors i empresaris i el Consorci Biopol’H contribuir a la distribució d’aquesta oferta formativa entre les entitats i empreses ubicades a l’entorn Biopol’H. També col·laborarem en el disseny d’activitats específiques per afavorir l’emprenedoria i facilitar les primeres passes de les empreses naixents, normalment pimes, amb la difusió de programes d’ajut per a participar en programes de R+D+ i. Tot plegat perquè la innovació biomèdica esdevingui un dels motors econòmics de la nostra ciutat.
Per atraure empreses a Biopol i facilitar el creixement en un mercat competitiu necessitem atreure i formar treballadors qualificats i incentivar la disponibilitat d’instruments financers de suport a la innovació i al creixement empresarial i crear instruments per afavorir la col·laboració entre les empreses, centres de recerca i universitats. Sumar esforços per a guanyar dimensió i competitivitat. És imprescindible assolir una dinàmica de creixement empresarial.

L’Hospitalet, s’ha anat adaptant als moments històrics i transformant la seva indústria, com ha estat aquest procés?

Fins fa unes dues dècades, la proximitat a la ciutat de Barcelona i la integració amb el seu gran mercat urbà han estat factors permanents i determinants en el desenvolupament econòmic de L’Hospitalet de Llobregat, un territori tan contigu a Barcelona que perllonga l’espai econòmic de la capital. Sense cap mena de dubte, aquesta característica és un component bàsic per al sorgiment i la consolidació d’una estructura econòmica diversificada.
El potent sector agrícola que tenia L’Hospitalet a mitjans del segle XIX va propiciar el sorgiment d’una indústria dedicada a la transformació de productes alimentaris. A més, l’àmplia disponibilitat relativa de terrenys industrials i les bones comunicacions van exercir un paper destacat en l’aprofundiment de la industrialització. Aquesta aposta es va mantenir fins ben entrats els anys 80, quan empreses del sector de productes metàl·lics, l’automoció i indústries complementàries es van instal·lar al polígon de la Zona Franca.
Avui podem afirmar que la transformació de la indústria de L´Hospitalet és imparable. La Ciutat de la Justícia i el Districte Econòmic són una realitat i han significat un fort revulsiu. I, en uns moments de crisi com l´actual, estan arribant noves empreses a L´Hospitalet que crearan nous llocs de treball amb alt valor afegit. L´aposta pel espai BioPol és la màxima i més recent expressió.

En quina situació es troba ara l’Hospitalet quant a model productiu?

Avui a L’Hospitalet existeixen unes 1200 empreses, i el 13,7%, són exportadores i aporten el 2,3% del conjunt d’empreses exportadores de Catalunya. El sector exportador de L’Hospitalet ocupa al 20% dels treballadors i crea el 30 % del Valor Afegit empresarial.
Tenim una base d’empreses exportadores més diversificada que el conjunt de Catalunya i caracteritzada per la major presència de les petites empreses.
L’Hospitalet està més especialitzat que el conjunt de Catalunya principalment en tres àrees de serveis: sanitat i serveis socials, serveis empresarials i comerç. Tot i així, també hi ha activitats industrials molt arrelades al municipi, com la d’equipament elèctric, electrònic, mecatrònic i òptic, que és una de les branques industrials amb millors

- Doctor en Medicina i Cirurgia.

- Cinc anys (1990- 1995) professor a la Universitat de Pittsburgh (EEUU).

- Cap del servei de medicina intensiva del Hospital Universitari de Bellvitge.

- 100 Publicacions indexades.

foto > Maria Pujol