El Consorci Biopol’H col·labora amb el Centre Cultural Sant Josep en l’activitat ‘Pessics de Ciència’. En el seu afany per difondre la ciència, Biopol’H ha participat en l’edició del dia 11 de maig a l’activitat amb una conferència a càrrec... + informació

Biopol’h va assistir a la primera trobada del programa fem.talent, que va tenir lloc al Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida. Sota el títol “Les dones als Consells d’Administració” es es va debatre quin ha de ser... + informació

Amb la finalitat d’establir fórmules de cooperació per dur a terme programes d’estudi, recerca, docència i formació, així com altres tipus d’activitats que afavoreixin la investigació i el desenvolupament científic... + informació

El lema de la Conferència Internacional de l’APTE (Associació de Parcs Tecnològics d’Espanya) en la seva novena edició ha estat ‘La Ciutat, NODE de coneixement’ i se centra en l’anàlisi de les ciutats del futur com ...+ informació

L’IDIBELL i la Fundació Vicente Ferrer han signat un conveni de col·laboració per dur a terme activitats de recerca conjuntes. El conveni marc contempla l’intercanvi de persona de recerca, l’organització d’actes... + informació

El passat dia 27 d’abril va tenir lloc a Madrid l’acte de lliurament dels diplomes acreditatius als 10 millors hospitals docents de tot l’Estat, entre els quals ha estat distingit l’Hospita Universitari de Bellvitge. L’acte va ser ... + informació

El Servei de Medicina Intensiva de l’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi ha participat en un llibre de text de la Societat Europea de Cardiologia, The ESC Textbook of Intensive and Acute Cardiac + informació

L’IBEC s’ha associat amb dos instituts de recerca portuguesos per organitzar una escola d’estiu sota el tema general ‘Interrogations at the Biointerface’. En una iniciativa inspirada  per una reunió entre... + informació

El consorci Biopol de L’Hospitalet de Llobregat i la empresa multinacional Farmantra acaben de firmar un conveni de col·laboració per a brindar nous serveis de consultoria a totes les entitats de l’entorn Biopol’H. + informació

Durant els mesos de setembre i octubre del 2010, un total de 659 professionals de les entitats de l’espai Biopol’H han participat a l’enquesta online liderada pel Biopol’H i que ha comptat amb la direcció... + informació

Un estudi internacional liderat per investigadors del Laboratori de Recerca Translacional (LRT) de l'ICO-IDIBELL, en col·laboració amb els Programes de Càncer Hereditari, i de Prevenció... + informació

Investigadors del Grup d’Apoptosi i Càncer de l'IDIBELL han comprovat que una petita molècula, la Nutlina-3a, antagonista de la proteïna MDM2, estimula la via de senyalització ... + informació

Biopol'H membre de:

Lloc: Parc Científic de Barcelona (PCB), Aula Fèlix Serratosa, Edifici Clúster, C/ Baldiri i Reixac, 10. Barcelona
Duració: Fins al 24.05.2011
Organitza: Associació de Biotecnòlegs de Catalunya (ASBTEC) i Fundació Escola Emprenedors

Ponent: José-Carlos Fernández-Checa Torres - Investigador de l'IIBB-CSIC (Equip de Mort i Proliferació Cel·lular de l'IIBB-IDIBAPS)
Lloc: Sala 'Miquel Servet' de l'Hospital Clínic, Barcelona
Hora: 12:00h
Organitza: IIBB

Ponent: Dr. Zeev Karpas. Department of Analytical Chemistry, Nuclear Research Center, Negev, Beer-Sheva, Israel.
Lloc:IBEC, pis 11, Tower I Baldiri Reixac 4-8, 08028 Barcelona
Hora: 10:00h
Organitza: IBEC

Lloc: Hotel Hesperia Tower, L'Hospitalet de Llobregat
Organitza: riol Casanovas, Manel Esteller, Francesc Viñals Canals, Danny R. Welch // PEBC (Programa d'Epigenètica i Biologia del Càncer) i IDIBELL

Lloc: IBEC, pis 11, Tower I. Baldiri Reixac 4-8, 08028 Barcelona
Hora: 10:00h
Ponent: Soraya Hidalgo, European Projects Office Universitat Politècnica de Catalunya Organitza: IBEC
Organitza: IBEC

Lloc: Parc Científic de Barcelona (PCB), Aula Fèlix Serratosa, Edifici Clúster, C/ Baldiri i Reixac, 10.
Duració: Fins el 24.05.2011
Organitza: Associació de Biotecnòlegs de Catalunya (ASBTEC) i Fundació Escola Emprenedors

INNOVACIÓ

La paraula innovació s’utilitza per fer referència a la introducció de quelcom nou o millorat en un mercat, ja sigui un producte, un concepte, un servei o una praxis . Si prestem atenció a aquesta breu descripció, podem arribar a apreciar-hi dues components. Per una banda trobem una clara referència a la invenció, doncs cal fer una aproximació que suposi una evolució respecte al que s’ha fet fins aleshores. El segon concepte que entra en joc, igualment essencial però que sovint passa desapercebut, és el de la comercialització.

Innovar és posar un avenç al servei d’una activitat o d’un negoci. En la innovació es busca l’utilitat, l’increment de la productivitat, el benefici del màxim nombre de persones. La cerca de l’oportunitat i la difusió de la fita assolida prenen aleshores una importància tan rellevant com el propi procés d’invenció. Eudald Domènech deixa ben clara la qüestió quan fixa l’objectiu últim de la innovació: “La innovació per la innovació no serveix per a res. Innovar es crear productes que facin la vida més fàcil.”

LA INNOVACIÓ AL SECTOR DE LA SALUT

A la secció de glossari d’aquest mateix Stoa ja hem explicat que la innovació és aportar una novetat i integrar-la al mercat amb l’objectiu d’obtenir un benefici mutu, tant per als consumidors com per als innovadors. Com sempre, la teoria és fàcil d’entendre. Dur-ho a la pràctica, però, es converteix en una tasca que requereix tenir les idees clares per tal enfrontar-se a una situació sovint desconcertant, que sobrepassa a tots aquells novells en la matèria que tenen la voluntat d’emprendre i fer camí amb les seves invencions acabades de sortir del forn. Amb el desig de contribuir amb el nostre granet de sorra a aquesta empresa, volem clarificar alguns punts importants referents a la innovació en l’àmbit concret –i complex– de la sanitat.

El territori català i espanyol acull un gran nombre i varietat de grups d’investigació que han acreditat resultats d’èxit en els seus treballs. De fet, la quantitat i qualitat de publicacions dels científics i investigadors d’aquí és significativa si s’emmarca en el context de la Unió Europea. No obstant ens trobem també davant d’unes altres dades que indiquen que es patenta poc i es creen poques spin-offs i start-ups. Els metges espanyols no innoven?

Per respondre aquesta pregunta primer hem de tenir present que un bon investigador no necessariament és un bon innovador. Recordem, innovar és també portar al mercat. Així cal que el que oferim compleixi dos requisits. El primer, que la idea resolgui un problema concret –cal no confondre-ho amb buscar el problema–. Alhora, la nostra proposta ha de poder evolucionar a oportunitat i explotar un forat del mercat. Això vol dir buscar la viabilitat tècnica i econòmica, cercar el que interessa, del que hi ha demanda i/o del que encara no hi ha oferta. A partir d’aquí es podrà definir l’equip que fa falta i el capital que es requereix. En aquesta etapa és convenient disposar d’un grup de persones especialitzades en els diferents processos pels que ha de passar el projecte, inclosos els que no són estrictament de caire científic i tècnic sinó de gestió i d’estudi de mercat.

D’altra banda va bé tenir en compte que el sector de la salut no és homogeni. Nombrosos experts coincideixen en fer una distinció entre quatre subsectors quan parlem d’innovació sanitària, cadascun amb les seves pròpies particularitats. Un és el de la investigació farmacèutica, que requereix trobar fòrmules que permetin identificar ràpidament els errors en fases de desenvolupament per reduir el risc al que estan exposats els inversors. El segon és el de la biotecnologia, un sector jove que per falta de referents històrics requereix convèncer els inversors de que realment allò nou té potencial de venda, propòsit al qual contribueix el fet de poder disposar de gerents d’alt nivell i el mostrar-se objectiu amb els resultats. Els productes mèdics conformen el tercer sector, el qual està sotmès a un creixement sostenible –ja que no es regeix pel principi de a major preu menor demanda– i resulta realment atractiu i rendible. Finalment trobem la tecnologia de la informació, sector amb el que el món sanitari es manté encara reticent a incorporar-ne els seus avenços malgrat aquest ofereixi possibilitats d’abaratir costos a llarg termini.

PARLEM AMB...

potents per poder ser competitius, sobretot en l’àmbit de la recercai assistència sanitària. La col·laboració i la creació de sinèrgies amb diferents entitats s’ha de fer a escala internacional. Jo entenc el concepte d’internacionalització en un sentit ampli, no vol dir només fora d’Espanya sinó fora del territori on una empresa està ubicada, ja sigui anant a un municipi veí, a una altra comunitat autònoma o a un altre país o continent.

Crec que Biopol’H està molt ben situat i que pot arribar a jugar un paper important en el seu sector. Biopol’H és un consorci que disposa de bastants dels elements necessaris per destacar dins del seu sector. Per una banda té la capacitat de generar coneixement –quelcom que va estretament lligat a la innovació– a través dels diversos grups de recerca que aglutina. De l’altre, hi trobem la integració que fa dels hospitals assistencials de la zona. Tot plegat crea un espai realment atractiu amb possibilitats d’atreure més institucions, com ara laboratoris farmacèutics o el mateix CSIC.

Haig de dir que quan m’ho van proposar em vaig sentir molt afalagat. Estar al càrrec d’un equip de persones amb tant de potencial és alhora un honor i una responsabilitat. Durant la meva vida professional ja havia tingut contacte personal amb alguns dels membres del grup. La meva opinió sobre aquests és absolutament positiva. Crec que s’està fent una bona feina i la meva voluntat és poder

ajudar a continuar amb aquesta tendència per poder anar endavant tots junts.

Creu que s’ha de continuar amb la línea traçada fins ara o caldria canviar alguna via d’actuació?

Penso que és essencial continuar amb la tasca que s’està fent perquè la línia és la correcte. M’agrada la política de captació de noves institucions i de motivació i estimulació del personal que es desenvolupa actualment. Evidentment sempre es pot millorar. D’una banda intentant encara captar més institucions, i de l’altre millorant les relacions internes entre les institucions, especialment les universitats i els hospitals, i intentar obrir la institució per fer que es conegui més de portes en fora.

Quins reptes es planteja de cara al futur? El veu amb optimisme?

És una mica difícil divisar un repte clar perquè encara fa poc temps que ocupo aquest càrrec. També s’ha de tenir en compte que la meva posició és sobretot de caràcter representatiu. El meu principal objectiu és ajudar amb la col·laboració entre institucions i amb la imatge pública de Biopol’H.
El futur de Biopol’H és prometedor. Està ubicat en un indret en desenvolupament, la qual cosa permet continuar creixent tan internament –com a grup biotecnològic i assistencial– com externament –incorporant noves empreses que poc a poc van arribant a la zona–. A més, és un dels principals espais on es pot dur a terme la recerca translacional pura, perquè posa en contacte laboratoris i hospitals universitaris en una mateixa àrea física. La previsió de futur és realment bona.

Com veu a dia d’avui la figura de l’emprenedor català?

Totes les societats avancen gràcies a la gent emprenedora, amb iniciativa, que aporta innovació. Les societats que no tenen això difícilment poden tirar endavant. A Catalunya sempre ens hem distingit per ser un país amb ganes d’emprendre i innovar, sovint prenent la davantera a nivell estatal i estant bastant més pròxims a Europa. Actualment vivim un moment complicat però crec que estem assentant unes bones bases de cara al demà, en aquest sentit. La societat demana emprenedoria i aquesta és la única manera de continuar progressant. Hem de posar la logística necessària a l’abast de la gent que té idees perquè les pugui tirar endavant.

Com ha canviat el model de negoci? Fins a quin punt són importants les sinergies i la internacionalització?

Avui en dia no hi ha ningú que pugui treballar sol, s’han de crear grups

- President de la Societat Catalana de Psiquiatria de l’Acadèmia de Ciències
  Mèdiques de Catalunya i Balears, des de 1996 fins l’any 2000.

- Premi a l’Excel·lència Professional a la categoria de ‘Salut Pública, Salut
  Mental y Atenció Sociosanitària’ pel Consell de Col·legis de Metges de
  Catalunya.

- Membre de la Junta directiva de la ‘Sociedad Española de Psiquiatría
  Biológica’.

- Co-autor d’11 llibres, 78 capítols de llibre i 80 articles en revistes indexades.

- Cap de grup d’investigació de l’àrea de neurociències de la Fundació
   ‘Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL)’.

foto > Maria Pujol

- Investigador principal de grup investigador acceptat en la primera  convocatòria (2007) de CIBER (Centro de
  Investigación Biomédica en Red)  en Salut Mental (CIBERSAM) i de grup consolidat (AGAUR) en convocatòria 2009.

- Investigador Principal de Grup d’Investigació - Fundació IDIBELL. 

- Des de l’1 de Març de 2008 és Cap de Servei en funcions del Servei de  Psiquiatria de l’Hospital Universitari de
  Bellvitge.

- És Professor Titular de Psiquiatria de la Universitat de Barcelona  (Departament de Ciències Clíniques, Campus
  Bellvitge) des de Febrer de 2008.

- Professor associat metge del Departament de Ciències Clíniques -Campus  Bellvitge- de la Universitat de
  Barcelona des de Setembre de 2005 fins el  Febrer de 2008.

- Professor associat metge del Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Clínica de la Universitat de Barcelona
  des de 1999 fins el Setembre de 2005.