El gerent de l’Àrea d’Innovació del Col·legi de Metges de Barcelona i director del Fons de Capital Risc Healthequity va conduir, el passat 13 de juliol, la quarta edició del “Cafè amb…”. Sota el títol "Noves tendències en innovació sanitària”, aquest acte va estar dedicat al que s’anomena Social Entrepreneurship. + informació

El primer Concurs d’Innovació Sanitària Biopol’H ha tancat el termini d’acceptació de projectes amb una bona participació per part de professionals i emprenedors de diverses entitats, moltes moltes d’elles membres del propi consorci Biopol’H. Així, l’Hospital Universitari de Bellvitge...
+ informació

L’espai de reunió per trobar recursos i compartir iniciatives entre inversors, agents del coneixement, de la recerca, de l’empresa i de les institucions, Bioàgora, segueix preparant-se, per mitjà d’Internet i del Bioàgora Virtual, per a la cita per a la cita que tindrà lloc els dies 9 i 10 de novembre. + informació

La delegació de la Cambra de Comerç de Barcelona a L’Hospitalet ha rebut la visita del president de Biopol’H: Josep Antoni Bombí, acompanyat del seu director general, Ramon López. S’han entrevistat amb el president de la delegació de la Cambra a L’Hospitalet...
+ informació

Aquest matí, el Servei Català de la Salut (CatSalut) ha nomenat Joaquim Serrahima president del Consell Rector del Consorci Sanitari Integral (CSI) i Carles Constante, vicepresident, en substitució de Núria Marín i Antonio Poveda ... + informació

L’IDIBELL ha signat un conveni de col·laboració amb la Fundació Step By Step, dedicada a la recuperació de lesionats medul·lars, amb la finalitat de promoure i donar suport a noves línies d’investigació en el camp de la recerca de les lesions medul·lars. ... + informació

La sutura amb fil de tefló aporta més confort als pacients odontològics en comparació amb el fil de seda, segons es desprèn d’un article científic que revisa l’ús d’aquests dos materials de sutura no reabsorbibles en implantologia bucal. + informació

L’acte va estar presidit per l’alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat, Núria Marín, i el delegat del rector de la UB per al Campus de Bellvitge, Miquel Viñas, juntament amb el degà de la Facultat de Medicina de la UB, Francesc Cardellach el gerent territorial de la GTMS, Xavier Corbella... + informació

Josep Ramon Germà, responsable de Gestió del Coneixement de l’ICO i cap del Servei d’Osncologia Mèdica de l’ICO Hospitalet, va ser convidat a participar en el Congrés Anual de la Societat Oncològica Gallega....+ informació

Avui s’ha anunciat que l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) ha estat seleccionat per passar a la següent fase del programa ‘Apoyo a Centros y Unidades de Excelencia Severo Ochoa’ del Ministerio de Ciencia e Innovación. + informació

El passat dilluns 4 de juliol va tenir lloc, a la Sala d’Actes de l’ICO, la segona trobada del projecte fem.talent organitzada pel Consorci Biopol’H, amb motiu de l’Any Internacional de la Dona Científica. + informació

Biopol'H membre de:

CUTTING EDGE
BIOMEDICINE MEETINGS

Lloc: Hotel Hesperia Tower, Gran Via, 144. 08907, L’Hospitalet de Llobregat. BarcelonaEdifici Clúster, C/ Baldiri i Reixac, 10. Barcelona
Organitza: IDIBELL
Col·labora: Consorci Biopol’H

Lloc: Auditori del Hospital UB. 08907, L’Hospitalet de Llobregat. Barcelona
Organitza: IBEC - Consorci Biopol'H

Lloc: Auditori del HUB. 08907, L’Hospitalet de Llobregat. Barcelona
Organitza: IBEC

Lloc: Hotel Hesperia Tower, Gran Via, 144. 08907, L’Hospitalet de Llobregat. Barcelona
Organitza: Consorci Biopol'H

Lloc: Bioincubadora I de Biopol’H. 08907, L’Hospitalet de Llobregat. Barcelona
Ponent: Mrs. Linda Naylor, Dr. Stuart Wilkinson i Dr. Marc Ramis Castelltort
Organitza: Consorci Biopol'H i Fundación Barrié

Lloc: Hotel Hesperia Tower, Gran Via, 144. 08907, L’Hospitalet de Llobregat. Barcelona
Organitza: Consorci Biopol'H

XARXES SOCIALS I EMPRESES

Les xarxes socials s’han convertit en una nova via de comunicació per a les empreses. Més del 50% de les pimes fan ús de les xarxes més conegudes a nivell personal. Estar-hi present de manera corporativa té els seus avantatges, com ara l’obtenció d’un millor posicionament a Internet i d’una certa notorietat pública de la marca, alhora que permet estar a prop de l’usuari particular, quelcom rellevant si aquest és realment el client objectiu.

Emmarcat dins d’aquest àmbit empresarial, fins i tot trobem xarxes socials corporatives internes que es poden utilitzar com una eina de treball més. Fomentar el treball en equip i la col·laboració entre treballadors, resoldre dubtes de manera més eficient o evitar saturar altres vies de comunicació com el correu electrònic són tan sols alguns exemples dels beneficis que aquestes poden arribar a aportar.

LA DONA A LA CIÈNCIA

Després de la bona acollida que va tenir l’editorial del mes de Maig, Talent de dona, ens omple de satisfacció el poder veure com aquest tema ha continuat despertant l’interès de molts dels nostres seguidors. La trobada sobre el talent femení que va organitzar @Biopolh i @femtalent el passat dilluns 4 de juliol havia estat esperada per nombrosos, i destacats, usuaris de Twitter, com l’alcaldessa de L’Hospitalet, @nuriamarinlh, que han contribuït a la difusió d’aquesta activitat que té una qüestió de rerefons, la presència de les dones en el món contemporani, que mereix ser posada sobre la taula. Des de Biopol’H volem contribuir activament a fomentar aquest saludable debat públic i continuarem treballant en més iniciatives per fer visible la situació de la dona.

TWITS DESTACATS:

LA PARTICIPACIÓ EN EL BIOÀGORA VIRTUAL

PARLEM AMB...

primera. Per a Ferrer la innovació té una importància cabdal. Això es tradueix en la recerca constant de noves teràpies que aportin solucions a les necessitats dels pacients. Ara, però, el sector es troba en una situació complicada en la què conflueixen dos vectors. Un és un panorama econòmic que no propicia inversions a llarg termini. L’altre és el canvi de paradigma de la R+D. La indústria ja no és capaç de descobrir, i ha de ser hàbil per tal de buscar el descobriment allà on es produeix, generalment en petits grups d’investigació com ara els del món acadèmic o els de les petites spin-offs del sector biotech. Les farmacèutiques han de tenir com a objectiu convertir aquest coneixement i idees en productes a través del finançament i de l’aplicació del seu know-how en el desenvolupament pre-clínic i clínic. La capacitat de dur al mercat i de globalitzar un producte continua en mans de les indústries, l’origen del descobriment, per contra, està canviant. No podem pensar que som autosuficients.

Hi ha molts sistemes. El principal és disposar d’un bon networking, tant personal com institucional, és a dir, tenir una bona xarxa de contactes. També és important transmetre i comunicar amb claredat a tota la comunitat científica i tecnològica que l’empresa està oberta a rebre i a adquirir coneixement i projectes de fora. En definitiva s’ha de fer entendre que es vol caminar de la mà d’aquests grups, de manera conjunta, seguint un esquema d'open innovation. I en tercer lloc podem trobar esdeveniments específics com el recent BIO Washington, que es realitzen tant a escala internacional com nacional, els quals poden propiciar el trobament entre les dues parts interessades. Aquestes serien les vies més comunes si bé, recentment, estem assistint a l’aflorament d’institucions i d’empreses que es dediquen precisament a fer de pont entre els descobriments de l’acadèmia i la indústria. A tall d’exemple podem trobar la companyia catalana Janus Development, on la presència de Ferrer en el seu accionariat confirma la

nostra voluntat d’actuar en aquesta direcció. Hem de tenir en compte que la cadena de valor que es genera des del descobriment fins al producte s’està fragmentant i cada cop hi intervenen més actors diferents.

La nostra estratègia està molt ben definida. Gairebé el 40% de les nostres ventes procedeixen de productes propis. Volem fer pivotar el creixement futur de la nostra companyia en la recerca i, prioritàriament, en la recerca en col·laboració. La meva tasca com a responsable d’aquesta àrea que anomenem “Innovació en Biotecnologia” consisteix a identificar projectes d’alt valor afegit, arribar a acords amb el grups originadors i conduir aquests projectes fins a, com a mínim, la Fase 2 clínica. Després, per arribar al mercat global podem reclutar a altres socis que ens ajudin a obtenir massa crítica i a diversificar el risc.

Vostès tenen una relació estreta amb el Biopol’H. De quina manera col•laboren amb aquest? Com valora l’impacte d’establir sinergies en la investigació i la recerca?

Crec que formar part d’aquest tipus de sinergies és bàsic. Tenim un projecte, pràcticament enllestit, per ubicar el pròxim edifici de Ferrer a les instal·lacions de Biopol’H, la qual cosa ha de passar de manera imminent. Estar en un espai d’aquestes característiques entronca amb la concepció que, com ja he comentat anteriorment, Ferrer té de la recerca. Aproximar-nos a la font de coneixement sempre és positiu. A més a més, el disseny del nou edifici contempla un model mixt entre les pròpies instal·lacions de Ferrer i un sistema d’incubadora d’empreses privat en el qual nosaltres oferirem serveis a les empreses que s’hi instal·lin. Les sinergies entre les empreses i la innovació de Ferrer que poden sorgir d’allà són molt clares, i és quelcom que fa realment interessant aquesta aposta. A Espanya no existeix cap exemple d’iniciatives d’aquest tipus. Aquest és, per mi, juntament amb la ubicació dins de Biopol’H, un dels aspectes més atractius del projecte.

Ferrer és una mostra clara de les possibilitats que obre la internacionalització per a una empresa. Quina és la seva situació actualment?

L'expansió internacional de Ferrer va començar als anys 70 i ha experimentat una profunda acceleració en la darrera dècada. Nosaltres som presents a 26 països d’una manera directa i els nostres productes s’estan comercialitzant a més de 90. En els últims anys hem desembarcat a Estats Units i a Turquia, i properament ho farem en d’altres països europeus. La importància d’aquesta internacionalització és cabdal per a la nostra empresa. Aproximadament el 50% del nostre volum de negoci prové de les operacions a l’estranger. En una conjuntura com l’actual, en la què el mercat domèstic està estancat o fins i tot en recés per a alguns, el creixement positiu de dos dígits que ha tingut Ferrer durant els vuit últims anys ha estat possible gràcies a la força en alça de la divisió internacional. Aquesta situació ens permet, d’una banda, augmentar els nostres ingressos, però de l’altra, repartir el risc quant a mesures de contenció de la despesa tant abundant en el nostre sector avui dia.

La innovació figura entre un dels valors corporatius de la seva empresa, quina importància li confereix?

La innovació va implícita amb la indústria farmacèutica: la darrera no té sentit sense la

- Llicenciat i Doctor en ciències biològiques per la UB el 1977 i el 1985
  respectivament.

- Professor Titular Departament de Bioquímica i Fisiologia de la UB el 1986.

- Catedràtic de Fisiologia del Departament de Fisiologia i Immunologia
  de la UB el 2003.

- Membre del Grup d’Innovació docent en Fisiologia (Premi col·lectiu
  Jaume Vicens Vives el 2007).

- Coordina la activitat del grup de recerca “Fisiologia Adaptativa: Exercici
   i Hipòxia”. Grup Singular de Recerca SGR-300-2009 (Generalitat de
  Catalunya).

- Actualment desenvolupant activitats docents a la Llicenciatura i Grau en
  Ciències Ambientals i al Grau de Biologia. Docència i coordinació de varis
  cursos en el Màster de Fisiologia Integrativa i als Màsters de Biomedicina,
  Biodiversitat i Atenció al malalt crític i emergències de la (UB) i al Màster
  d’Enginyeria Biomèdica (UB-UPC).

- Aproximadament 80 articles publicats en revistes indexades. Interès
  actual focalitzat en el estudi de les respostes a la hipòxia, especialment en
  règim intermitent.

- Responsable científic del Servei d’Hipobària i Fisiologia Biomèdica al BioPol’H.

foto > Maria Pujol