|
EDITORIAL
LÍDERS EN UN MÓN QUÀNTIC
Acomiadem-nos del geni solitari. Edison no va ser, ni de bon tros, l’únic cervell que va idear la bombeta, el fonògraf i els més de mil invents que va patentar. La bombeta, símbol de la innovació, neix de la col·laboració i s’insereix dins del marc de la interacció.
El model newtonià de l’univers ens va deixar com a herència una percepció fragmentada de la realitat. El model de la física quàntica, per contra, fa èmfasis en la visió d’un món complex, amb diversos tipus de connexions que s’alternen, es traslladen o es combinen i determinen l’estructura del tot, tal i com ho va exposar Heisenberg, autor del teorema de la incertesa.
Per poder cohesionar i afrontar aquesta realitat complexa i inestable necessitem una mirada holística i relacional, que no malgasti l’energia i el temps fabricant murs, sinó que la canalitzi cap a la construcció de ponts. En un món turbulent com el d’avui en dia, quan es compleixen 50 anys de la construcció del mur de Berlín, necessitem superar tendències excloents que separen, necessitem parar de descriure tasques per facilitar processos. + seguir llegint
|
|
ACTUALITAT |
BIOPOL'H, LA FUNDACIÓN BARRIÉ I LA UNIVERSITAT D'OXFORD OFERIRAN EL 27 I 28 DE SETEMBRE, A L'HOSPITALET DE LLOBREGAT, UN CURS D'INTRODUCCIÓ A LA TRANSFERÈNCIA TECNOLÒGICA
|
 |
Biopol’H, el clúster biomèdic i biotecnològic de L’Hospitalet de Llobregat (Barcelona), la Fundació Barrié i Isis Innovation, la empresa de Transferència de Tecnologia de la Universitat d’Oxford, oferiran el dimarts... + informació |
BIOPOL'H, IDIBELL I IBEC REUNEIXEN L'ELIT INVESTIGADORA EN ELS CUTTING EDGE BIOMEDICINE MEETINGS
|
 |
La biomedicina internacional més puntera es reunirà durant del 14 al 19 d’octubre a Biopol’H en el marc dels Cutting Edge Biomedicine Meetings. L’esdeveniment, que agruparà diverses jornades coordinades per l’IDIBELL, l’IBEC i el propi consorci Biopol’H... + informació |
|
PROPERS ESDEVENIMENTS...
|
27 i 28/09/2011
Technology Transfer Training Programme de ISIS Innovation
Lloc: Consorcio Biopol'H. Bioincubadora. Feixa Llarga, sn. 08907. L'Hospitalet de Llobregat. Barcelona.
Organitza: Biopol'H y Fundación Barrié
|
28/09/2011
Caixa d'Eines Part 1
Lloc: Sala Trueta de l'ICO (planta 1). Gran Via, 144. 08907, L'Hospitalet de Llobregat. Barcelona.
Hora: 15.30h a 17.30h
Ponent: Laura Rosillo
Organitza: Biopol'H
|
30/09/2011
Caixa d'Eines Part 2
Lloc: Aula Recerca, edifici Recerca de l'Hospital Universitari de Bellvitge. Feixa Llarga, sn. 08907, L'Hospitalet de Llobregat. Barcelona.
Hora: 11.00 - 14.00 h
Ponent: Laura Rosillo
Organitza: Biopol'H |
del 14/10/09 al 19/10/09
CUTTING EDGE BIOMEDICINE MEETINGS
 |
|
PARLEM DE...
TWITTER I EL MÓN ACADÈMIC
Som a setembre i tornem de vacances, i ho volem fer recuperant un antic fil de discussió sobre la utilitat de Twitter en el món acadèmic, que ja fa un temps que tenim obert a Linkedin, arran de la recent enquesta que efectuà la London School of Economics and Political Science sobre el tema.
Us preguntàvem, aleshores, si Twitter era útil com a eina de networking i us convidàvem a aportar perfils que fossin d’interès. Alguns de vosaltres ens vareu citar algunes llistes dels millors perfils.
Xavier Lasauca no va tenir cap dubte:
“Penso que Twitter no solament és una excel·lent eina d'informació, sinó que cada cop més s'integra en l'activitat quotidiana del món recercaire (seguiment de jornades i congressos, fins i tot publicació d'articles sobre la base de les millors 'piulades' de les persones assistents, etc.)” i va voler compartir amb nosaltres un article seu sobre els usos de Twitter pel que fa a R+D i que a més recollia 125 perfils que considerava més destacats en aquest sector.
Precisament el propi Lasauca, fa escassos dies, ens remetia “els millors piuladors del món acadèmic, segons la London School of Economics”:
Sembla que queda clar, doncs, que el Twitter pot ser una eina molt interessant i vàlida per a l’entorn científic i acadèmic, i ens alegra veure l’optimisme i la participació de persones com el Xavier. Per aquest motiu, en aquest nou curs que acabem d’iniciar tenim el desig de continuar apropant-nos a vosaltres per escoltar la vostra veu. Volem dedicar aquest espai als temes que realment us interessen o que us desperten interrogants, i per això continuarem atents, com sempre, al Twitter. Estem oberts als vostres suggeriments!
|
|
GLOSSARI
EMPRENEDORIA SOCIAL
L’empreneduria social sorgeix de grups de ciutadans que estan preocupats per les desigualtats socials injustes i que tracten de redistribuir els recursos. Es tracta d’un nou tipus de ciutadà que busca solucions als problemes que ni el capitalisme ni l’administració no són capaços de resoldre. Els emprenedors socials tenen dos atributs destacats: una idea innovadora que produeixi un canvi social significatiu i una visió emprenedora a l'hora de realitzar els seus projectes.
L’emprenedor social crea companyies que utilitzen el mercat per aconseguir finalitats socials. Són individus que tenen la visió, la creativitat i la determinació tradicionalment associada als emprenedors de negocis però la seva motivació és la de generar un canvi social profund i durador i no el benefici econòmic. A diferència dels emprenedors convencionals, que comencen detectant una oportunitat, l’emprenedor social acostuma a començar amb un final en ment, amb la idea de l’impacte que vol aconseguir, i a partir d’aquí va avançant per la cadena en sentit invers.
Per tal de generar aquest canvi, els emprenedors socials actuen en països amb grans necessitats socials, però implicant alhora als països desenvolupats. Es tracta de crear models de negoci que venen els productes a un preu molt més elevat al primer món, per finançar les activitats al tercer món.
Les etapes per què un emprenedor social ha de passar per portar la seva iniciativa a la pràctica són:
- Tenir la idea: quin problema es vol resoldre
- Lligar la idea amb l’oportunitat social que es presenta
- Definir el model de negoci: com estructurar la iniciativa per arribar a la societat
- Formar un equip: escollir perfils i atraure la idea a gent valuosa
- Trobar aliances: buscar complicitats i actors importants per a la iniciativa
- Atraure capital o recursos: buscar fonts de finançament (n’és un exemple el fons de capital risc Healthequity, creat i dirigit per Lluís Pareras)
|
|
|
|
COLLABORATIVE INNOVATION DE LA MÀ D'ANDRÉS GARCÍA FERNÀNDEZ, DE FERRER INTERNACIONEAL, EN EL "CAFÈ AMB..."
|
 |
Sota el títol “Collaborative Innovation”, Andrés G. Fernández, cap de l’Àrea d’Innovació en Biotecnologia del Grup Ferrer, va abordar a la darrera edició del “Cafè amb...” de Biopol’H les tendències més rellevants en la transformació de la indústria farmacèutica. + informació |
|
EL SERVEI DE BIOPOL'H D' INNOGET ARRANCA AMB ÈXIT
|
 |
Des del passat mes de juny Biopol’H ofereix el servei, per a totes les empreses del consorci, de participar en la comunicat Innoget, un marketplace virtual global orientat a la transferència tecnològica que està format... + informació |
|
INVESTIGADORS DE L'IDIBELL ACONSEGUEIXEN QUE CÈL·LUES TUMORALS DEL FETGE RECUPERIN LA CAPACITAR D'AUTODESTRUIR-SE
|
 |
La inhibició del receptor del factor de creixement epidèrmic (EGFR) frena el creixement de cèl·lules tumorals hepàtiques i les fa sensibles a l’acció supressora de la citoquina TGF-beta, cosa que activa mecanismes de mort programada (apoptosi)... + informació |
|
INVESTIGADORS DE L'IDIBELL DESCOBREIXEN PER QUÈ LES CÈL·LULES TUMORALS CANVIEN D'ASPECTE
|
 |
Com les serps, les cèl·lules tumorals muden la pell. I és que el càncer no és una malaltia estàtica sinó que en el seu desenvolupament va acumulant transformacions per evadir les defenses naturals del nostre organisme i adaptar-se. + informació |
|
IDENTIFICADA UNA INTERACCIÓ ESSENCIAL PER L'EPILÈPSIA
|
 |
Científics de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) descriuen un gran pas vers la comprensió de l’epilèpsia en un article publicat a Molecular Biology of the Cell. Dins de l’estudi, els investigadors... + informació |
|
L'HOSPITAL DOS DE MAIG FA UNA DONACIÓ PER A UN DISPENSARI SANITARI A L'ÍNDIA
|
 |
Durant quatre setmanes, un grup de professionals sanitaris, a través de l'associació Es Purna, s'ha desplaçat al barri de Gandinaghar de la regió d’Ooty, al sud de l'Índia, per posar en marxa un dispensari sanitari... + informació |
|
L'ÚS DEL DIU REDUEIX A LA MEITAT EL RISC DE CÀNCER DE COLL D'ÚTER
|
 |
Els dispositius intrauterins (DIU) podrien protegir contra el càncer cervical o de coll d’úter. Són les conclusions de l’estudi epidemiològic més ampli fet fins a la data, realitzat amb més de vint mil dones de diversos països, en el qual ha participat.... + informació |
|
LA UNIVERSITAT DE BARCELONA, ENTRE LES 190 MILLORS DEL MÓN
|
 |
La Universitat de Barcelona (UB) és un dels 190 millors centres universitaris del món i continua sent la primera universitat espanyola (ocupa el lloc 176), segons la darrera edició del rànquing QS World University... + informació |
|
ES CONSTITUEIX LA NOVA JUNTA CLÍNICA DE L'HOSPITAL UNIVERSITARI DE BELLVITGE
|
 |
Un cop finalitzat el procés electoral, el passat 15 de juliol es va celebrar la primera reunió de la nova Junta Clínica de l’Hospital Universitari de Bellvitge. Formen part de la nova Junta Clínica, en raó del seu càrrec... + informació |
|
LA COMISSIÓ DE TURMOS HUB-ICO DISSENYA I IMPLANTA EL PLA D'ACTUACIÓ PER ACTUALITZAR LA PROTOCOL·LITZACIÓ ONCOLÒGICA (PAPO)
|
 |
Durant l’últim any, la Comissió de Tumors, formada de manera multidisciplinària per facultatius de l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Institut Català d’Oncologia, ha analitzat la situació de la protocol·lització... + informació |
|
|
L'ENTREVISTA
PARLEM AMB... |
Mònica Monforte,
Directora de The Castle
|
A dia d’avui l’anglès és essencial en un sector com el biotecnològic i el sanitari. Com veu l’actual coneixement que es té d’aquesta llengua en aquest context? Quines són les mancances més freqüents que detecta?
Els coneixements de l’anglès en el sector biotecnològic i sanitari són sensiblement millors que en altres sectors pel fet que els professionals han de llegir i treballar amb textos en anglès ja des de la universitat. Per això el nivell escrit és bo. No obstant, cal millorar molt la part oral. Les presentacions s’han de treballar més perquè en general hi ha una falta confiança i fluïdesa a l’hora d’expressar-se en aquesta llengua en públic.
Quins requeriments singulars precisa un col·lectiu professional tant especialitzat?
Les necessitats particulars d’aquest col·lectiu giren en torn de desenvolupar la fluïdesa oral i consolidar la base gramatical, ja que algunes persones, tot i ser una minoria, no han estudiat gaire anglès i han de partir de nivells més bàsics. Un altre aspecte que interessa bastant als professionals és el de la comunicació amb els pacients en anglès, ja que molts d’ells volen desenvolupar part de la seva pràctica mèdica en països de parla anglesa. D’altra banda, tenim cursos específics per a ajudar als estudiants a obtenir certificats internacionals per aconseguir la seva llicenciatura dins del nou Pla Bolonya.
Quina és l’actual oferta de cursos específics per a aquest àmbit i a qui van dirigits? Hi ha previst ampliar els serveis que actualment ofereixen?
Actualment oferim cursos de Medical English i English for Nurses, així com classes de conversa i de perfeccionament oral. Tots aquests ensenyaments són presencials, però el setembre d’enguany presentem una novetat: els cursos d’anglès per videoconferència. Gràcies a aquest nou sistema, els alumnes poden fer les classes des del seu ordinador, i sense necessitat de cap software
específic.
|
El plantejament de les citades classes està orientat a grups d’alumnes molt reduïts –quatre alumnes– i a particulars.
Com valora el poder desenvolupar la seva activitat en un espai mixt que combina recerca, formació i serveis com és la Bioincubadora?
Treballar en un espai com la Bioincubadora ens aporta la possibilitat d’arribar a moltes persones que fins ara buscaven unes classes d’idiomes específiques i que no les trobaven. És sens dubte un entorn estimulant i fascinant on ajudem els professionals a anar una passa més enllà en les seves altíssimes competències professionals.
Què suposa formar part del consorci Biopol’H?
Formar part de Biopol ens ha beneficiat molt. És un centre de gran prestigi i notable rellevància. El fet de formar-ne part, és un valor afegit a la professionalitat i serietat del nostre centre. Ens ha ajudat molt a transmetre el missatge que aprendre un idioma no és només seguir un programa de curs rere curs i durant molt anys, sinó que es pot aprendre allò que necessites d’una manera molt més ràpida i eficaç fent allò que realment necessites fer.
Què creu que pot aportar The Castle ESP Biopol’H Division al propi consorci Biopol’H més enllà de la seva activitat docent i de formació?
Crec que nosaltres podem aportar la creació de sinergies entre els professionals que assisteixen a les nostres classes i que presenten els seus projectes en anglès. A les nostres classes hi coincideixen professionals de l’ICO, l’AECC, la FOC i també de l’IDIBELL, a més dels metges de l’Hospital de Bellvitge i del Duran i Reynals. Les converses que s’estableixen a les classes poden donar lloc a un projecte comú amb resultats sorprenents. Una gran idea o un gran projecte podem sorgir allà on menys s’espera.
|
The Castle és una acadèmia de llengües que en un moment puntual va obrir un altre centre, el ESP Biopol’H Division, a la Bioincubadora de Biopol’H. Què us va portar a prendre aquesta decisió? Quina oportunitat o necessitat es va detectar?
The Castle va obrir el centre ESP (English for Specific Purposes) Biopol’H Division a la Bioincubadora Biopol’H com a resposta a la demanda de classes d’idiomes específiques que hi havia per part d’estudiants i de professionals del sector de la medicina i la recerca. Quan vam començar a impartir classes a nivell particular als membres directius del consorci, vam identificar la necessitat d’establir un centre que donés serveis de formació en idiomes a aquest sector.
Com es planteja ESP Biopol’H Division la docència de les llengües? Quin són els trets que la desmarquen d’altres acadèmies d’idiomes convencionals?
La docència dels idiomes a The Castle ESP Biopol’H Division es basa en una exposició directa i pràctica de l’alumne a l’idioma que ha de perfeccionar. Els professors, nadius i especialitzats, es centren en les seves necessitats particulars. D’aquesta manera l’alumne no ha de fer un curs general per aprendre el que necessita ni ha d’estudiar de nou quelcom que ja sap. Fa exactament el que necessita i només inverteix el temps indispensable.
|
|
 |
|
|
- Llicenciada en Ciències Biològiques, especialitat Bioquímica, l’any 1989 a la
Universitat de Valencia
- Doctora en Ciències Biològiques l’any 1995 per la Universitat de Barcelona
- Estades a la unitat de Hystologie Normale et Pathologique du Systeme
Nerveux, INSERM U106 (Paris, Franca) els anys 1996, 1997-08
- Estades al Bristol-Meyers Squibb Pharmaceutical Research Institute
(Princeton, NJ, USA) al ‘96 i ‘97
- Investigadora del programa Ramon y Cajal entre el 2001 i el 2005.
- Research Associate al Department of Molecular and Experimental Medicine
a The Scripps Research Institute (San Diego, CA, USA) 2002-03
- I3 i Professor Agregat de Biologia Cel·lular al Departament de Patologia i
Terapèutica Experimental de la Facultat de Medicina (Campus de Bellvitge),
UB, des de l’any 2005
- Una quarantena d’articles en revistes indexades al àmbit de les
Neurociencies (Factor h: 25)
|
foto > Maria Pujol |
|
|
|
disseny i maquetació Stoa > divu*Ciència |
|
|
|
