|
 |
EL BIOÀGORA 2011 VE ACOMPANYAT D’UN GRAN NOMBRE DE NOVES ACTIVITATS PARAL·LELES
|
 El Bioàgora de Biopol’H, l’espai de trobada entre inversors, agents del coneixement, investigadors, empreses i institucions per compartir iniciatives i trobar recursos, torna de nou en la seva tercera edició. Aquest any, més enllà de les jornades que tindran lloc el 9 i el 10 de novembre a l’Hotel Hesperia Tower, l’acte porta amb si tot un conjunt de propostes que s’aniran desenvolupant al llarg de la propera meitat d’octubre i de novembre. + informació |
|
EL BIOÀGORA PRESENTA EL SEU PROGRAMA PER A L’EDICIÓ DEL 2011
|
 El Bioàgora d’enguany amplia la seva oferta de propostes per a les jornades que tindran lloc el 9 i 10 de novembre a l’Hotel Hesperia Tower. L’espai de trobada entre inversors, agents del coneixement i empreses vol ampliar la varietat de serveis addicionals que s’hi poden trobar per tal de donar resposta a les diverses necessitats que sorgeixen dels diferents actors de la transferència tecnològica. + informació |
|
NOVETATS PER FOMENTAR LA PARTICIPACIÓ EN
LA 3A. EDICIÓ DE BIOÀGORA
|
 La 3a. Edició de Bioàgora 2011 que es celebrarà els propers dies 9 i 10 de novembre, compta amb diverses novetats per fomentar la participació entre els assistents i els experts que hi participaran. Aquest any la participació i la interacció dels assistents amb els experts convidats a les Jornades serà fonamental per tal de crear un espai de networking i de feedback entre el públic assistent i els ponents i assessors participants. + informació |
|
|
ACTUALITAT |
BIOPOL'H COL·LABORA, COM A ANTENA DE fem.talent, EN EL PROGRAMA fem.talent/escola
|
 |
Biopol’H ha ofert l’espai de la Bioincubadora I als alumnes participants del programa fem.talent/escola. Així, Biopol’H col· labora una vegada més amb aquesta plataforma pionera, de la qual és antena. + informació |
CINQUENA EDICIÓ DE LA CAIXA D'EINES O COM PERDRE LA POR AL MÓN 2.O
|
 |
La cinquena edició de la Caixa d’Eines, sota el nom “Ciència a la Xarxa”, ha estat un èxit de participació i ha comptat amb la ponent Laura Rosillo, community manager i experta en RRHH. Al voltant de la construcció de la identitat... + informació |
UN NOU POSTGRAU CENTRAT EN L'ATENCIÓ A LA GENT GRAN, A LA BIOINCUBADORA I DE BIOPOL'H
|
 |
La Bioincubadora I del Biopol’H serà l’espai de treball pel nou postgrau de la UB, dirigit a l’aprenentatge de l’impacte de l’activitat física en la gent gran i amb un clar caràcter social. Els estudiants podran realitzar un... + informació |
S'INTRODUEIX LA VIDEOCONFERÈNCIA EN L'ENSENYAMENT D'IDIOMES AL BIOPOL'H
|
 |
El Centre d’Estudis The Castle ‘English for Specific Purposes’ incorporarà la videoconferència als serveis que ofereix des de la Bioincubadora I del Biopol’H. Aquest servei innovador, destinat a petits grups d’un màxim... + informació |
L'HOSPITAL UNIVERSITARI DE BELLVITGE ES POSICIONA COM UN DELS REFERENTS DE LA ROBÒTICA GINECOLÒGICA EUROPEA
|
 |
Aquest mes de setembre, s’ha celebrat a Leuven (Bèlgica) el III Congrés de la Societat Europea de Robòtica Ginecològica (SERGS), on el Servei de Ginecologia de l’HUB ha presentat els excel·lents resultats... + informació |
MANEL ESTELLER REP EL PREMI CÀTEDRA DE L'ASSOCIACIÓ EUROPEA PER A LA RECERCA DEL CÀNCER (EACR)
|
 |
El director del programa d’epigenètica i biologia del càncer de l’IDIBELL, Manel Esteller, ha estat guardonat amb el Premi Càtedra de l’Associació Europea per a la recerca del càncer (EACR). + informació |
S'INAUGURA LA SALA DE DOL I RECOLLIMENT DE L'HOSPITAL DURAN Y REYNALS
|
 |
L’espai de recolliment i dol és de l’ICO i la Fundació Sociosanitària de Barcelona. La finalitat és que pacients i familiars puguin trobar la pau i la intimitat necessària en moments difícils. El dijous 22 de setembre es va inaugurar la... + informació |
EL CATEDRÀTIC JOSEP M. GUILEMANY, DISTINGIT PER L’ASSOCIACIÓ ESPANYOLA DE CIENTÍFICS
|
 |
L’Associació Espanyola de Científics (AEC) ha distingit el professor Josep M. Guilemany, catedràtic del Departament de Ciències dels Materials i Enginyeria Metal·lúrgica, amb la Placa d’Honor de l'AEC 2011. + informació |
ELS CENTRES DEL CONSORCI SANITARI INTEGRAL ORGANITZEN ACTES AMB MOTIU DEL DIA DE L'ALZHEIMER
|
 |
Les residències i centres de dia del Consorci Sanitari Integral han organitzat activitats per commemorar el Dia Mundial de l’Alzheimer, que va tenir lloc el passat 21 de setembre. Concretament s’han preparat... + informació |
|
PROPERS ESDEVENIMENTS...
|
13/10/2011
Cafè amb...
Lloc: Hotel Hesperia Tower. Gran Via, 144. 08907 L'Hospitalet de Llobregat
Ponent: Manel González Piñero
Hora: 08:00h
Organitza: Biopol'H |
14/10/2011 - 19/10/2011
CUTTING EDGE Biomedicine Meetings
|
21/10/2011
Seminari IDIBELL: “A histone variant regulating stem cell function”
Lloc: Sala d'Actes Universitat de Barcelona (Campus bellvitge)
Hora: 13:00 - 15:00
Ponent: Marcus Buschbeck |
25/10/2011
Escola Businness Angels
Lloc: Hotel PortaFira; Plaça d'Europa, 45 - 08908 L'Hospitalet de Llobregat
Hora: 09:00 - 19:00
Organitza: Biopol'H i La Salle
|
27/10/2011
Fòrum Inversió
Lloc: Hotel PortaFira; Plaça d'Europa, 45 - 08908 L'Hospitalet de Llobregat
Hora: 16:00 - 18:30
Organitza: Biopol'H i La Salle
|
28/10/2011
IBEC - Complementary Skills Discussion: "Funding your research. Strategies and funding programmes: the example of the Marie Curie programme"
Lloc: IBEC, planta 11. Torre I; Baldiri Reixac 4-8, 08028 Barcelona
Hora: 10:00
Organitza: Alícia Casals (Unitat de Projectes Generals)
|
GLOSSARI
UNIVERSITAT CORPORATIVA
Universitat Corporativa és el terme que s’associa a la formació específica per a empleats de diverses empreses. Aquest nou concepte sorgeix de la necessitat i la voluntat de les empreses de comptar amb uns treballadors formats adequadament i de manera contínua, d’acord amb les necessitats presents i futures de cada lloc de treball.
Una Universitat Corporativa abraça totes les oportunitats d’aprenentatge i desenvolupament necessàries, amb la voluntat de donar sortida a les necessitats de formació superior dels empleats, fomentant alhora el seu desenvolupament professional.
La Universitat Corporativa ofereix eines d’entrenament com ara màsters i postgraus amb titulació universitària, entre d’altres, totalment a mida i en resposta a la demanda de coneixements especialitzats a l'entorn propi de l'organització.
|
PARLEM DE...
BiomediCINE, la nova proposta al Biopol’H, pel HUB i la UB
De ben segur que alguna vegada tots hem sentit a parlar d’un ‘festival de cinema’, i probablement també haguem sentit el terme “biomedicina”. Com que des de Biopol’H ens preocupem per innovar i oferir propostes fresques i atrevides, aquest cop hem anat més enllà fusionant tots dos conceptes. I és que dintre de la Jornada Bioàgora 2011, el consorci, en col·laboració amb l’Hospital Universitari de Bellvitge i la UB, oferirà una mostra de cinema científic per a tots aquells cinèfils que, a més, tinguin curiositat per la ciència, o bé per aquells científics que gaudeixin del setè art ja sigui a mode d’entreteniment o per a l’aprenentatge.
BiomediCINE 2011, la mostra de cinema de Biopol’H que s’inaugura enguany, tindrà lloc el 3 de novembre i comptarà amb activitats variades, entre les quals s’inclouen les projeccions dels millors metratges biomèdics exhibits o premiats a Espanya, i també una taula rodona per aprendre com es fa un documental biomèdic.
Si ets una d’aquestes persones que sap apreciar un bon producte cinematogràfic, o si t’encanta la ciència i creus que traslladar-la al cinema és una bona manera de donar-la a conèixer i fer créixer el seu interès, no pots faltar al primer BiomediCINE, una activitat pensada i organitzada per al gaudi de tots vosaltres!
I per si us quedeu amb ganes de més, Biopol’H s’avança a l’edició del BiomediCINE 2012, ampliant-la de mostra a festival de cinema, en què s’inclourà un concurs de curtmetratges biomèdics, a més d’altres possibles activitats proposades.
Pròximament podreu consultar el programa complet del BiomediCINE 2011 al web de Bioàgora (http://bioagora.cat), però des de ja podeu deixar els vostres comentaris i opinions al nostre espai de Twitter, @Biopolh. Les vostres aportacions són molt importants per a nosaltres, ja que volem oferir-vos allò que més us satisfaci. Per això, com sempre, us animem a participar, i estem oberts als vostres suggeriments!
|
|
|
L'ENTREVISTA
PARLEM AMB... |
Josep Maria Grinyó,
cap del Servei de Nefrologia
i
Trasplantament Renal de
l’Hospital Universitari de
Bellvitge.
Director de Zyrnat
Biotherapeutics
|
complicació del LES, ja hem cobert la fase dels assajos animals i ara ens caldria dur a terme els estudis de toxicitat en animals i finalment, en humans. Això és el que volem fer a Zyrnat Biotherapeutics. La nostra àrea de treball és desenvolupar el silenciador de molècula CD40, una molècula co-estimuladora. Hem generat un silenciador d’una molècula co-estimuladora implicada en tres patologies: el rebuig agut post trasplantament, la síndrome de la isquèmia-reperfusió i la glomerulonefritis autoimmune. I ens ha donat molt bons resultats en el laboratori i en models animals! Treballem amb transplantament renal, la síndrome de la isquèmia-reperfusió renal i la nefritis lúpica. Nosaltres el que volem fer des de Zyrnat és la prova de concepte, també en altres models de malalties humanes. Portar aquesta molècula a la clínica. En el cas de la nefritis lúpica, que és una complicació del LES, ja hem cobert la fase dels assajos animals i ara ens caldria dur a terme els estudis de toxicitat en animals i finalment, en humans. Això és el que volem fer a Zyrnat Biotherapeutics.
En el context de crisi actual, quin paper tenen la investigació i el coneixement en l’economia?
És la única sortida que té la crisi actual, de societat de manufactura a una societat de producció de coneixement. De coneixement amb aplicació pràctica, però. Entre el que podem fer en un institut de recerca i el que fa la indústria hi ha un recorregut que inclou l’estudi de les dosis, la toxicitat i la prova d’eficàcia terapèutica. Això no ho podem cobrir des de l’àmbit acadèmic. Per això nosaltres hem creat l’spin off. L’àmbit acadèmic té molta innovació a les mans i una gran capacitat de generar eines terapèutiques, però malauradament això acaba quedant aturat perquè des de l’acadèmia només podem arribar a la fase de validació animal. Sovint tota aquesta capacitat s’acaba perdent pel camí. Ja ens ha passat altres vegades i en aquesta ocasió tenim prou eines per fer que valgui la pena intentar-ho. La investigació
A Catalunya, anem pel bon camí pel que fa a la investigació mèdica? Estem avançant?
Hem de cobrir el gap entre la investigació animal fins poder arribar a la clínica. És el que més costa de finançar, per fer totes les proves, tots els estudis que exigeixen les agències reguladores. Si nosaltres fóssim capaços de saltar tot això... Bé, de saltar-ho no, però sí d’agilitzar-ho! |
Pensi que, un cop passades les proves, encara poden passar a tres o quatre anys fins que els resultats de la investigació arriben a la clínica. És el que més costa de finançar, per fer totes les proves, tots els estudis que exigeixen les agències reguladores. Si nosaltres fóssim capaços de saltar tot això... Bé, de saltar-ho no, però sí d’agilitzar-ho! Pensi que, un cop passades les proves, encara poden passar a tres o quatre anys fins que els resultats de la investigació arriben a la clínica. És a dir, fins que tenen unes aplicacions pràctiques, reals, immediates, aplicades als pacients. L’ideal seria que no hi hagués aquest gap, que no hi hagués aquest lapse temporal tan gran. La indústria farmacèutica també estaria molt més predisposada a participar, tindria molt més interès, si el gap es pogués reduir. Estem avançat gradualment pel que fa a infraestructures. És positiu, però trobo a faltar algun organisme que facilités el pas posterior a la recerca bàsica. Hi ha molta inversió en investigació bàsica, però entre la prova animal i la fase clínica hi ha un buit que s’ha de cobrir. S’ha de poder facilitar que, quan hi ha una molècula que és prometedora, per exemple, aquesta investigació tiri endavant. Cal finançament, ja sigui públic o privat. Avui en dia, s’ha de recórrer a fons de capitals, a businness angels... Seria ideal que hi hagués alguna institució pública que, amb la suficient massa crítica quant a la generació de nous productes, permetés cobrir aquest gap. Una plataforma que impulsés els estudis de toxicologia, per arribar a la fase 2. Però per ara, la via ha de ser la privada.
Per què han triat l’espai de la Bioincubadora del Biopol’H? Què pot aportar aquest espai a Zyrnat?
Sent una spin off de l’IDIBELL és normal que ens situem en un espai proper, no troba? He treballat molts anys aquí, ens han acollit molt bé i hem acceptat les facilitats que Biopol’H ens ha aportat. Fem la recerca aquí, tenim la seu aquí... I sobretot, és l’espai on fem el dia a dia, tot l’espai Biopol’H. És aquest dia a dia el que crea més sinergies, tant pels investigadors com pels metges que fan pràctica clínica. Trobo que és important aquesta proximitat. L’objectiu principal d’un institut de recerca sanitària ha de ser la integració entre la pràctica clínica i la recerca de qualitat, i això és el que estem intentant fer. La instal·lació i els espais són molt adients, se’ns ha facilitat que puguem centrar-nos en el que toca, que és tirar endavant els nostres descobriments i poder donar a la nostra molècula l’aplicació pràctica que es mereix.
|
Què l’ha portat a posar en marxa Zyrnat Bioterapheutics?
Després d’haver treballat molts anys en l’àmbit de la nefrologia, no solament clínica sinó també experimental, semblava un pas natural. Hem posat en marxa aquesta spin off per aplicar els resultats d’anys d’investigació en immunologia del transplantament. Hem desenvolupat alguns agents terapèutics amb molta efectivitat en models animals de malaltia humana: un silenciador de RNA que interfereix la síntesi d’algunes proteïnes involucrades en segons quines malalties. Aquestes dades tan positives han donat lloc a aquesta spin off, perquè creiem que té un potencial terapèutic important.
Quines àrees volen treballar? Tenen la voluntat d’omplir algun buit en la investigació mèdica? Quins objectius tenen?
La nostra àrea de treball és desenvolupar el silenciador de molècula CD40, una molècula co-estimuladora. Hem generat un silenciador d’una molècula co-estimuladora implicada en tres patologies: el rebuig agut post trasplantament, la síndrome de la isquèmia-reperfusió i la glomerulonefritis autoimmune. I ens ha donat molt bons resultats en el laboratori i en models animals! Treballem amb transplantament renal, la síndrome de la isquèmia-reperfusió renal i la nefritis lúpica. Nosaltres el que volem fer des de Zyrnat és la prova de concepte, també en altres models de malalties humanes. Portar aquesta molècula a la clínica. En el cas de la nefritis lúpica, que és una |
|
 |
|
|
- Llicenciat en Medicina a la Universitat de Barcelona (1978).
- Doctor en Medicina per la Universitat de Barcelona (1990).
- Fellow de la “European Society of Cardiology” (2010).
- Investigador principal de diversos projectes FIS i de nombrosos estudis
finançats
en el camp de l’infart agut de miocardi, angina inestable,
insuficiència cardiaca i l’edema agut de pulmó.
- Coordinador nacional i membre de l‘steering committee en diversos estudis
internacionals.
|
|
foto > Maria Pujol |
|
|
|
disseny i maquetació Stoa > divu*Ciència |
|
|
|
