Assenyalen els tècnics i els experts que la necessitat és la progenitora de la invenció i, per tant, dels avenços tecnològics. Necessitats no satisfetes promouen la innovació, activen l'evolució, provoquen nous canvis. La necessitat i la innovació, però, van lligades a l'element inesperat, de sorpresa: l'atzar.

L'atzar s'havia associat sempre amb caos i desordre i havia estat considerat com un agent nociu que disminueix l'eficàcia de qualsevol sistema. Això no obstant, aquesta concepció ha canviat dràsticament en els últims vint anys. S'ha demostrat que l'atzar pot millorar l'eficàcia de la nostra percepció, crear ordre. En la física, l'atzar no deixa de donar sorpreses, però s'estén més enllà de la pròpia física, arribant a camps tan diversos com la biologia molecular, la teoria de l'evolució, l'economia o la sociologia.

Jacques Monod, pioner de la biologia molecular i premi Nobel pels seus descobriments relatius al control genètic dels enzims i la síntesi dels virus, va encapçalar el seu famós llibre “L'atzar i la necessitat” amb una frase de Demòcrit: “Tot el que existeix en el món és fruit de l'atzar i de la necessitat”... + seguir llegint

Biopol’H és un espai conceptual i territorial que vol afavorir la creació, transferència i divulgació de nous coneixements en biomedicina i ciències de la salut. Necessitem establir relacions i generar confiança. Volem identificar necessitats i construir aliances, cogestionar el coneixement i potenciar la innovació.

Tots conformem l’espai Biopol i per això disposem d’una eina per a la participació activa a Stoa.

L’apartat ‘Parlem de...’ és un espai obert a la participació on comunicar suggerències, projectes, idees o activitats. Ens podeu fer arribar tot el que cregueu convenient que coneguin els nostres companys de l’espai Biopol a través del correu electrònic comunicacio@biopol.cat. Amb ‘Parlem de...’ esperem donar visibilitat a tots els actors del Biopol.

Esperem les vostres aportacions!

Són inversors particulars que aporten directament recursos propis i aliens a empreses noves o en creixement.

Com en el cas de les entitats de capital risc, es tracta d’inversors que aposten per un projecte empresarial, sense involucrar-se en el dia a dia, però aportant un valor afegit.

Les principals característiques que les diferencien dels inversors de capital risc són:

• Assignen el seu propi diner, mentre que les entitats de capital risc solen invertir recursos de tercers (inversors institucionals, entitats financeres, empreses, etc.).
  
  
• Inverteixen només en zones pròximes al seu lloc de residència.
  
  
• Els imports invertits solen ser substancialment inferiors a la mitja que dediquen les entitats de capital risc en cada operació.
  
  
• Estan disposats a entrar en etapes més inicials de la vida d’una empresa.
  
  
• Tot i que existeix la mateixa preocupació per la desinversió, solen ser més pacients que els inversors de capital risc.
  
  
• Accepten rendibilitats esperades inferiors a les de les entitats de capital risc.
  
  
• Les seves decisions d’inversió poden veure’s afectades per motivacions no estrictament financeres de signe molt divers (desenvolupament econòmic de la seva zona de residència, satisfacció professional, vinculació familiar, etc.).
  
  

Si us voleu subscriure a aquestes dues publicacions ho podeu fer mitjançant la web de l'espai Biopol. I si en qualsevol moment voleu deixar de rebre Stoa i Destacamus ho podeu fer adreçant-vos a: webmaster@biopol.cat