Dr. Miquel Viñas Ciordia,
delegat del Rector pel Campus
de Bellvitge UB
En quina situació es troba actualment el Campus de Bellvitge de la UB?
La Universitat de Barcelona va venir a Bellvitge fa 30 anys. Aleshores aquí hi havia únicament l’Hospital de Bellvitge, des d’aleshores, la Universitat a Bellvitge ha crescut i madurat molt. Avui conté una de les millors Facultats de Medicina d’Espanya (tot i que encara som una única Facultat amb el Clínic), una Facultat d’Odontologia i una Escola d’Infermeria que en total imparteixen 5 titulacions de Grau. És, sense cap mena de dubte, el Campus de Salut més important de Catalunya, tant pel que fa a la docència com a la recerca. Actualment, s’està iniciant la construcció d’una ampliació de l’aulari que conté una sèrie de noves aules i nous laboratoris de pràctiques per donar resposta als nous reptes d’implantació de l’Espai Europeu d’Educació Superior.
Què suposa el Campus d’Excel·lència Internacional 2010 i quina importància té el suport rebut per una trentena d’entitats?
L’any passat vàrem demanar un |
Campus d’Excel·lència Internacional presentant-nos tots sols, tot i que no se’ns va concedir, la valoració de la proposta va ésser excel·lent, però la Comissió que es cuidava de concedir els projectes, va opinar que la UB havia de presentar una única proposta en el Camp de la Salut incloent-hi els altres centres com els Hospitals de Sant Joan de Déu, el Clínic, etc.
Enguany, hem presentat una proposta conjunta, l’han preparada el catedràtic i membre de l’IBEC, el Dr. Josep Samitier i el Sr. Víctor Gómez (que ja havia fet la proposta de l’any passat). El projecte és extraordinari pel que fa a la solidesa, el grau de preparació, els indicadors de productivitat, etc.
No oblidem que Bellvitge i el Clínic són els dos Hospitals capdavanters del país i que la UB és la primera universitat espanyola en Recerca Biomèdica.El suport del gran nombre d’entitats que es va escenificar en la sala de juntes del rectorat el proppassat dia 27 de maig i que inclou empreses i institucions públiques, és una bona mostra del potencial del projecte. A banda dels diners o suports estratègics que ens puguin arribar, l’èxit en aquesta convocatòria representaria l’adquisició d’una marca de prestigi que haurà d’ampliar encara més l’horitzó de futur que té el Campus de Bellvitge.
Quins són els reptes del futur més immediat del Campus?
Com li he dit abans, la construcció de l’aulari era un objectiu quasi obsessiu, perquè amb la instauració dels nous graus, el nombre d’estudiants s’incrementarà d’aquí a dos cursos de manera considerable (pensi que les dues antigues titulacions de tres anys -Infermeria i Podologia-, passen a graus de quatre). Aquest és un pas imprescindible. La incorporació de l’Institut de Bioenginyeria (IBEC) és un altre objectiu de la màxima importància. |
L’edifici de l’IBEC, s’aixecarà a la vora del nou edifici de l’IDIBELL i del Pavelló de Govern de la Universitat constituint el nucli dur de la recerca d’alt nivell en Biomedicina. Però ultra els aspectes materials, un repte immediat és també anar cosint les relacions entre les diverses peces que configuren aquest Campus, i, en aquesta tasca el Biopol’H és una eina central. Tot i que és obvi que la integració en nivells superiors sempre resta una mica d’identitat pròpia, però en les actuals circumstàncies, és molt més el que s’hi guanya que el que s’hi perd (si és que es perd alguna cosa).
Com entén l’espai Biopol’H?
El Biopol’H és un punt d’encontre per a l’activitat del Campus en les seves vessants de Recerca, Assistència i Docència. Cap de les tres activitats es pot separar. I en les tres, el sector privat va agafant importància. És pertinent que els centres d’excel·lència en recerca i docència trobin escenaris en els quals implicar el sector productiu privat.
Quin paper ha de jugar la UB a l’espai Biopol’H?
La UB és una peça fonamental del Biopol’H. No s’entendria el Biopol’H sense la Universitat; aportem coneixement, recerca bàsica, recursos documentals i d’infraestructura, i persones: professors i, especialment, alumnes que seran els principals beneficiaris i dels quals alguns s’hauran d’incorporar com a metges, infermeres o investigadors a les diferents institucions que conformen el Biopol’H, tancant, parcialment el cercle. Altrament que la Facultat de Medicina a Bellvitge, la d’Odontologia i l’Escola d’Infermeria entrin a formar part d’una estructura com la del Biopol’H òbviament, ens representa enormes avantatges de projecció externa i coordinació. |
