EDITORIAL

APOSTAR PEL FUTUR

Deia Stephen Hawking que en una societat democràtica, "els ciutadans necessiten tenir uns coneixements bàsics de les qüestions científiques, de manera que puguin prendre decisions informades i no dependre únicament dels experts”. La ciència no pot ser incomprensible, ja que versa sobre l'enteniment. I, no obstant això, la ciència va ser, i la impressió general és que segueix sent en alguns aspectes, una mica màgica i incomprensible, assolible només per uns quants escollits, sospitosament diferents de l'espècie humana corrent. Aquest halo màgic que aïlla la ciència i provoca que els joves s'apartin del camí científic només es pot combatre mitjançant una educació primària i secundària que mira més cap a la ciència com a força decisiva del nostre temps i una educació per a la comunicació.

Apropar la ciència als joves i crear una dinàmica d'interrelació multidisciplinar és una de les formes més fructíferes de fomentar la cultura en la nostra societat del coneixement, on la creativitat i el talent són les apostes de futur.. + seguir llegint

ACTUALITAT
BIOPOL'H PARTICIPA A LES JORNADES CIENTÍFIQUES DE SECUNDÀRIA DE L'HOSPITALET
	Com a cloenda del curs escolar 2009-2010 l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat ha organitzat les Jornades Científiques...+ informació
CIÈNCIES DE LA SALUT DE LA UB, FINALISTA PER AL CAMPUS D'EXCEL·LÈNCIA
	El projecte de la UB denominat Health University of Barcelona Campus (HUBc) ha estat un dels finalistes seleccionats per la comissió...+ informació
A PUNT EL LABORATORI D'ELECTROENCEFALOGRAFIA COGNITIVA DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA
	El grup d’investigació en Cognició i Plasticitat Cerebral del Campus de Bellvitge, associat al Departament de Psicologia Bàsica...+ informació
1,2 MILIONS D'EUROS PER A LA RECERCA EN CÀNCER HEREDITARI
	La Fundació Científica de l’AECC convoca periòdicament ajuts a grups estables i competitius que promoguin...+ informació
L'HUB JA HA INTERVINGUT PROP D'UN CENTENAR DE PACIENTS AMB EL NOU SISTEMA QUIRÚRGIC ROBOTITZAT DA VINCI
	Els serveis d’Urologia, Ginecologia i Cirurgia General i Digestiva ja han intervingut, en total, prop d’un centenar de pacients amb...+ informació
JOAN XXIII, EN COL·LABORACIÓ AMB BIOPOL'H, OFEREIX UN NOU PROGRAMA DE FORMACIÓ PROFESSIONAL SANITÀRIA
	Fomentar el talent i estimular les vocacions científiques entre la gent jove és un dels àmbits d'actuació i objectius de Biopol’H.... + informació
EL CONSORCI BIOPOL'H S'HA AFILIAT A L'APTE (ASOCIACIÓN DE PARQUES CIENTÍFICOS Y TECNOLÓGICOS DE ESPAÑA)
	A la segona assemblea general APTE 2010, que es va celebrar el passat 18 de juny al MNAC, el director del consorci Biopol’H, ... + informació
HENRY CHESBOURGH A BIOPOL'H PER UN ACORD AMB KIMBCN
	KIMbcn i Biopol’H van organitzar el passat dijous 17 de juny el primer esmorzar entre Henry Chesbrough i directius d’empreses... + informació

AQUEST MES NO ET PERDIS...

09/07/2010

Seminari IDIBELL: “The transmembrane inner ear (Tmie) protein in normal hearing and balance in the zebrafishs"

Ponent: Hernán López-Schier, Centre for Genomic Regulation (CRG), Bercelona
Lloc: Sala d'Actes Universitat de Barcelona
Hora: 13h.

14/07/2010

Conferència: "Espiritualidad y Cáncer"

Ponent: Merce Casanovas
Lloc: Institut Català d'Oncologia
Hora: 08:15h.
Activitat: Dins del cicle de conferències sobre Atenció i Coordinació Psicosocial en Càncer.

17/06/2010

XII Jornada de la Societat Catalana de Qualitat Assistencial

Lloc: Sala Auditori, Hospital Universitari Germans Trias i Pujol
Hora: 8.30-17.30h.
Inscripció: Socis 110€, No Socis 140€, MIR 40€
Data límit inscripció: 8 juny 2010

20/07/2010

Data límit per a l'enviament de manuscrits per la 2a eina: "Claus pràctiques per a l'escriptura d'articles científics"

QUAN? Matí del 10 de setembre de 11 a 14h // Tarda del 16 de setembre de 15 a 17h.

LLOC: Sala Recerca 2, Hospital Universitari de Bellvitge

PREU: 80€ per als professionals de l'espai Biopol'h, 95€ per a la resta de professionals d'altres parcs científics i tecnològics.

>INSCRIURE'S A L'ACTIVITAT

> VEURE TOTS ELS ACTES

Entitats consorciades

Entitats adherides

Membre de

GLOSSARI

SPIN OFF

La gran majoria de les spin-off neixen de les universitats o els centres d’investigació públics. Aquestes entitats de les que sorgeixen fan la funció de matriu o incubadora i serveixen de recolzament per l’enlairament de les spin-off. Les spin-off tenen la seva pròpia estructura jurídica, amb independència de l’empresa o entitat matriu. Per tant, són empreses de nova creació.

SPIN OUT

Iniciativa empresarial que sorgeix com a divisió o filial d’una companyia existent i que s’acaba convertint en un negoci independent. Sovint la companyia d’origen hi pot conservar alguna participació.
Una spin out pren de l’empresa inicial part de la propietat intel•lectual, tecnologia i/o productes existents. Molts cops l’equip de gestió de la nova organització també prové de l’empresa matriu, però engegar una spin out permet començar uns negocis deixant de banda la fama i la història de l’empresa inicial, fet que pot permetre el creixement de noves idees.

START UP

Empresa que comença a formar-se.

DIFERÈNCIES SPIN OFF - START UP

START UP	SPIN OFF
Es pot crear amb el suport de la universitat o centre d'investigació, però no necessàriament	Es crea sota l'empar de la universitat o centre d'investigació
Generades per qualsevol persona emprenedora	Generades fonamentalment per membres dels grups o centres d'investigació
No tenen necessàriament relació amb la universitat	Tenen relació directa amb la universitat
Empreses amb creixement exponencial	Empreses amb creixement ràpid
Estructures productives molt flexibles	Les estructures productives poden no ser tan flexibles
Els seus productes o serveis responen a una oportunitat del mercat	Els seus productes o serveis són resultats i coneixements dels investigadors
Pretén el posicionament competitiu del seu producte o servei	Comercialitzen productes o serveis innovadors

SEMBLANCES

Basades en el coneixement, la innovació i la tecnologia

Posseeixen productes o serveis d'alt valor afegit

Generen llocs de treball especialitzats i molt qualificats

Èxit basat normalment en un producte o servei

Utilitzen i difonen la tecnologia

Quan tenen èxit ofereixen excel·lents rendibilitats

Contribueixen a la generació d'ocupació i riquesa mitjançant la transferència de coneixement a la societat

Font: Woman Emprende

PARLEM DE…

FOTOGRAFIA

Ens ha arribat a la redacció de STOA una primera col·laboració d’un company de l’espai Biopol’H. Una curiosa reflexió sobre els avenços tecnològics i els temps passats.

Hace unos días un amigo aficionado como yo a la fotografía venía más contento que un niño con una nueva cámara digital réflex (cámara a la que se pueden cambiar los objetivos y que ves por el visor lo que ve el objetivo, para que nos entendamos), pero estaba preocupado ya que el vendedor le había indicado que la máquina tenía un factor de corrección de 1,5 y que podría tener problemas si utilizaba sus antiguos objetivos de cámara analógica… y algunas cosas más que no entendió.

Y no entendió, ya que es una discusión técnica que solo interesa a los “viejos” de la fotografía.

El cambio no es tan grande, es tecnológico y similar al que en su momento fue el de las placas al carrete. Lo que se ha hecho en resumen y de forma simple es sustituir la película fotosensible que quedaba impresa con la imagen que había delante del objetivo por un sensor que reacciona ante la luz que le llega y a continuación transmitir esa información a una tarjeta de memoria. El resto de elementos son casi los mismos y con pocos cambios, o los necesarios ante el uso de más electrónica y menos o casi ninguna mecánica, y una persona habituada a manejar una réflex analógica se acostumbra fácilmente a utilizar las modernas máquinas que el mercado saca cada vez con más frecuencia (como las televisiones o las neveras).

Yo le dije que no se preocupara y que seguramente podría utilizar sus objetivos antiguos en la máquina nueva. Los fabricantes lo que hicieron fue colocar el sensor en un cuerpo de cámara prácticamente idéntico al de las antiguas réflex de carrete y exactamente en la misma posición que ocupaba el negativo fotográfico de tal modo que, al ser la montura de las cámaras fabricadas desde hace varias décadas totalmente compatibles se pueden emplear nuestros antiguos objetivos en las modernas digitales

El problema para los “viejos” se encuentra en el sensor. Fabricarlo era muy caro cuando nacieron las primeras réflex digitales (hace una década) y se optó por fabricar un elemento algo más pequeño que un negativo de 35mm (tamaño del carrete).

Un sensor normal tiene un tamaño de 24 x 16 milímetros (cámara réflex) y su resolución varía en función del modelo de cámara, aunque de momento ronda los 12 MP porque si aumentamos demasiado la densidad de los fotocaptores en la superficie del sensor empezaremos a tener problemas de ruido en las imágenes. Ya han aparecido sensores más grandes pero también son más caros y normalmente se montan en las máquinas profesionales (de 20 y más MP).

Ya os podéis imaginar lo que ocurre con el tamaño del sensor en relación al antiguo carrete (36 x 24 milímetros), como es menor (más pequeño) la imagen que capta a través del objetivo también serán menor, se está desperdiciando parte de la imagen captada por el objetivo y que el sensor no recoge. Y aquí es donde entra el concepto de recorte y de factor de conversión de 1.5 de mi amigo, que es el “trozo” que dejamos de fotografiar en comparación con el que hubiéramos obtenido con el negativo de carrete.

La verdad es que es una discusión para los “viejos” de la fotografía. Los jóvenes de hoy en día, algunos de ellos ya no han visto un carrete, que hacen fotos con el móvil y que ven los resultados en el ordenador y no lo pasan a papel, el factor de corrección ni les interesa ya que no pueden comparar y solo existen los resultados que les ofrecen las máquinas que utilizan.

Por eso a mi amigo le pregunté si utilizaría las dos máquinas (la de carrete y la digital) haciendo las mismas fotografías, captando las mismas imágenes. Me miró un poco raro, como diciendo que vaya tontería que le decía, a lo que yo le contesté, viendo su cara, que no se preocupara por el factor de corrección, no podría comparar los resultados y no vería la parte de la imagen que se perdía. Que fotografiara, y que se divirtiera y que se sentiría muy satisfecho por el resultado que le daría su nueva máquina, ya era un “joven”.

Víctor Gómez

L'ENTREVISTA PARLEM AMB...
Emilià Pola, director general de l’IDIBELL En quin punt es troba actualment l’IDIBELL? L’IDIBELL és cada cop més important com a agent de recerca al Campus de Bellvitge, el concepte de l’Institut va agafant força i això denota un major impacte i visibilitat. El repte actual del centre és estar a l’alçada de les expectatives, dels hospitals, hem de crear un entorn de recerca que millori l’assistència.	A l'IDIBELL intentem resoldre problemes mèdics rellevants, i a més de ser una aposta perquè la recerca sigui forta al Campus, l’Institut ha d’esdevenir un reclam per a altres centres de recerca. Què suposa per a l’IDIBELL haver doblat el seu Impact Factor en els últims cinc anys? L’Impact Factor és un indicador que, tot i no abastar tots els aspectes de la recerca, és útil en tant que suposa un reconeixement de que la recerca que fem és de qualitat. Ara per ara som el segon centre de recerca biomèdica en producció a Espanya, però no només ens hem d’emmirallar amb els centres del nostre voltant, ens hem de poder comparar amb instituts de recerca internacionals. El fet que l’Impact Factor s’hagi duplicat és un reconeixement de que tot i ser un centre jove s’està creixent molt ràpidament. Aquest aspecte és també molt important perquè en recerca la rapidesa suposa salvar vides, i nosaltres les volem salvar abans que ho facin altres en altres indrets del món.	Com entén l’espai Biopol’H? El Biopol’H és un ecosistema on hi ha interaccions molt eficients entre diferents elements. És l’instrument necessari per aconseguir que tot el que es fa al Campus no siguin caixes aïllades, ha d’establir els vincles que reforcin la tasca de tots. El principal potencial és l’espai, que tots els agents estem ubicats en un entorn, el valor d’estar tots al mateix espai és altíssim. El Biopol’H és una oportunitat enorme d’aprofitar l’activitat de cada un dels membres que el composen. Què pot suposar per a l’IDIBELL estar a l’espai Biopol’H? A l’IDIBELL necessitem gran qualitat assistencial i de formació, calen més empreses i més centres de recerca, necessitem interactuar amb d’altres. Per a potenciar la nostra tasca ens calen aliats -emprenedors i inversors-, que l’ecosistema que és el Biopol’H sigui ric. El Biopol’H ha de poder oferir aquesta interacció constant, ha de facilitar que les idees que desenvolupem inicialment arribin més lluny. En el futur dir que estàs al Biopol’H ha de ser un mèrit.


	Descarrega't el Destacamus complert • Llicenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona el 1973. • Especialitat d'Anatomia Patològica, sistema MIR, el 1978. • Doctorat en Bioquímica i Biologia Molecular per la Universitat Autònoma de Madrid el 1983. • Doctor en Medicina per la Universitat de Barcelona el 1978. • Coordinador de l'àrea d'Alzheimer i demències del CIBERNED (Centro de investigación Biomédica en Red para el estudio de Enfermedades Neurodegenerativas) • Catedràtic d'Anatomia Patològica a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. • Ex-Vicerector de política científica a la Universitat de Barcelona.	fotògraf >Sergi Rubio

disseny i maquetació Stoa > divu*Ciencia

Consorci: