 |
|
|
ACTUALITAT |
BIOPOL'H ACONSEGUEIX 3.000.000 D'EUROS EN SUBVENCIONS I PRÉSTECS
|
 |
|
El Consorci Biopol’H ha aconseguit aixecar en total uns 3.000.000 euros per a projectes que ja estan en marxa el 2010 i per a d’altres... + informació
|
BIOPOL'H, NOU MEMBRE DE L'ASSOCIACIÓ INTERNACIONAL DE PARCS CIENTÍFICS
|
 |
|
Des del mes de desembre el consorci Biopol’H és membre de la International Association of Science Parks (IASP). D’aquesta manera Biopol’H... + informació
|
L'ICO, GUANYADOR DEL PREMI BEST IN CLASS EN ONCOLOGIA 2010
|
 |
|
Candela Calle, directora general, i Josep Ramon Germà, director corporatiu de Gestió del coneixement, van recollir el passat 17 de novembre.... + informació
|
INVESTIGADORS DE L'IDIBELL I LA UB DESCRIUEN ELS MECANISMES DE RECOMPENSA EN HUMANS
|
 |
|
Molts comportaments humans estan condicionats per mecanismes de recompensa i càstig, tot i que cada persona actua de forma ... + informació
|
EXAMEN EUROPEU DE LA PRIMERA PROMOCIÓ DEL MÀSTER DE LÀSER EN ODONTOLOGIA
|
 |
|
Els dies 10 i 11 de desembre s’ha celebrat en el marc del Biopol’H / Universitat de Barcelona, l’examen Europeu de la primera... + informació
|
UNA PROTEïNA DE LA MEMBRANA CEL·LULAR PROVOCA METÀSTASI EN UN GREU CÀNCER INFANTIL
|
 |
|
La caveolina-1 està implicada en la propagació tumoral en el sarcoma d’Ewing, un càncer ossi molt agressiu que afecta nens i joves. + informació
|
VCN BIOSCIENCIES, PRIMERA SPIN OFF DE L'ESPAI BIOPOL'H, GUANYA EL BIOEMPRENEDOR XXI
|
 |
|
L’spin-off VCN Biosciences, sorgida del grup de Viroteràpia de l’Institut Català d’Oncologia, ha guanyat el premi... + informació |
BIOPOL'H A LES XARXES 2.0
|
 |
|
Internet s’ha erigit com una plataforma fonamental per a l’accés a la informació. S’ha transformat la manera en que les persones... + informació |
EL CSIC I EL BIOPOL'H SIGNEN UN CONVENI DE COL·LABORACIÓ
|
 |
|
La signatura és el primer pas per al trasllat de gran part de la recerca biomèdica del CSIC a l’espai Biopol’H. El Consell Superior... + informació |
|
 |
AQUEST MES NO ET PERDIS...
|
17/12/2010
Seminari IDIBELL: “Research on infecti on with PET-CT. Fever of unknow"
Ponent: Wim Oyen, Institut de Biomedicina de València (IBV-CSIC)
Lloc: Sala d'actes Hospital Universitari de Bellvitge
Hora: 13.00 h. |
|
GLOSSARI
SEGMENT DEL MERCAT
Un segment de mercat és un grup de persones, empreses o organitzacions amb característiques homogènies quant a desitjos, preferències de compra o estil en l’ús de productes, però diferents de les que tenen altres segments que pertanyen al mateix mercat. Els membres pertanyents a un mateix segment de mercat han de ser el més homogenis possible, mentre que els pertanyents a segments diferents, han de ser heterogenis.
NINXOL DE MERCAT
Segons el Professor Philip Kotler, un nínxol de mercat ideal és aquell que té la mida necessària per a ser rendible.
El nínxol de mercat és una oportunitat per a les empreses. És una porció d’un segment de mercat en la que els individus posseeixen característiques i necessitats homogènies, i aquestes últimes no estan del tot cobertes per l’oferta general del mercat.
El grup està disposat a pagar un “extra” per adquirir el producte o servei que compleixi amb les seves expectatives. |
|
Entitats consorciades
Entitats adherides
|
|
|
|
|
PARLEM DE…
CROWDSOURCING
El crowdsourcing -terme encunyat per l’escriptor Jeff Howe i l’editor de la revista Wired, Mark Robinson- consisteix en externalitzar el treball, sobretot intel·lectual, a través d’Internet. Es tracta d’utilitzar el potencial dels milions de cervells que estan connectats a la Xarxa. És un model de col·laboració diferent basat en la participació massiva de voluntaris i en l’aplicació de principis d’autoorganització de l’Open Source a sectors més enllà del software. El terme és d’origen anglès: crowd (multitud) i sourcing (alimentació) i significa la forma en la que una empresa de qualsevol tipus es nodreix del treball col·lectiu. El crowdsourcing també és conegut com "Terciarització Massiva" o "Subcontractació voluntària".
El crowdsourcing és una pràctica més de la Web 2.0, és a dir, la web social basada en la intel·ligència col·lectiva i en el protagonisme del públic que ja no només consulta, sinó que crea els continguts i els comparteix generant coneixement. Les noves tecnologies i la web 2.0 afavoreixen que aquesta multitud sigui encara major i que hipotèticament s’obtinguin millors resultats en la col·laboració. Els exemples clàssics són l’enciclopèdia Wikipedia o el portal de vídeos Youtube.
És una de les múltiples aplicacions de la innovació oberta que permet a qualsevol prendre part en el procés d’innovar. Cal assenyalar la importància de la propietat intel·lectual que genera la multitud: podria donar-se la situació que la comunitat estigués desenvolupant un producte que seria explotat únicament per una organització sense oferir res a canvi. Es tracta d’una aplicació tangible dels principis de co-creació, obertura i intel·ligència col·lectiva, i suposa una bona oportunitat per diferenciar-se en l’actual entorn competitiu. Tot i això, la recompensa d’aquesta col·laboració per part dels cooperants en el procés de generació d’idees és, en molts casos, nul·la.
Empreses de molts àmbits han utilitzat el crowdsourcing per substituir les propostes de personal especialitzat per les dels seus propis usuaris i així abaratir els costos dels seus departaments d’I+D. Es recolzen en una xarxa de solucionadors anònims de problemes, que s’articula a través de pàgines web concorregudes. Alguns autors comparen l’outsourcing amb el crowdsourcing. Així com en l’outsourcing la feina és enviada a empreses externes per abaratir els costos, en el crowdsourcing s’externalitza la feina a usuaris –en molts casos- no retribuïts.
En qualsevol cas també s’han fet crítiques, la més aferrissada és que per les empreses és un negoci rodó: no hi podria haver menys riscos i més rendibilitat. Altres problemes principals, a part dels costos ocults del procés, són la gestió de la propietat intel·lectual, la gestió de les aportacions i la necessitat d’un complex procés de selecció.
|
|
L'ENTREVISTA
PARLEM AMB... |
Candela Calle,
Directora General de l'Institut
Català d'Oncologia (ICO)
|
Quins són els reptes més immediats que es planteja l’ICO?
En la situació actual, on hi ha un entorn econòmic complex, el repte més important és orientar l’organització cap a l’eficiència: ser capaços de continuar incorporant alta tecnologia, nous fàrmacs i innovacions organitzatives de model assistencial a fi de millorar contínuament l’atenció als pacients.
El principal repte seria trobar aquest punt d’equilibri entre incorporar nova tecnologia i eficiència.
Quin paper tenen la recerca i l’assistència a l’ICO?
Com no pot ser d’una altra manera, en qualsevol empresa sanitària la línia assistencial, la d’investigació i la de docència van absolutament implicades i relacionades. En l’àmbit del càncer i l’hematologia, a més, la investigació i la innovació contínua són imprescindibles, per això, les línies d’assistència i de recerca estan totalment vinculades: el seu paper i el seu impacte és molt important. Som una de les entitats amb més assaigs clínics oberts i amb factor d’impacte més alt del país, el reconeixement més alt en aquest sentit.
|
Per què creu que l’ICO és un referent pel que fa a l’atenció a malalts de càncer?
Perquè és una empresa pública, propietat del Servei Català de la Salut, i estem presents en 17 hospitals comarcals.Tenim una vocació de col·laboració amb la resta de proveïdors de la xarxa sanitària catalana, i de forma molt estreta amb l’Institut Català de la Salut. Això fa que tinguem una presència important al territori i que siguem un referent.
Què és per a vostè el consorci Biopol’H?
És una oportunitat única al nostre país: un entorn en el que conflueixen els aspectes assistencials, investigacionals, així com el teixit empresarial; en una situació com l'actual, de crisi econòmica, hauríem de ser capaços d’aprofitar la possibilitat que els diferents col·lectius s’apropin.Cal donar valor a aquesta oportunitat. Estem en un país on el teixit empresarial és molt important, i no sempre l’àmbit assistencial i de recerca tenen l’ocasió de tenir-lo a prop. Es tracta de potenciar les sinergies entre els diferents professionals.
|
|
Què suposa per a vostè ser la directora general de l’ICO?
Per a mi és un orgull estar a la direcció general de l’ICO, com a empresa pública del Servei Català de la Salut, ja que és una institució emblemàtica de la xarxa assistencial catalana, pionera en model assistencial, docent i investigador. Acull, a més, perfils de professionals amb un alt nivell de qualificació tant professional com humà; per tant, sento un doble orgull.
|
|
 |
|
|
- Doctor en medicina.
- Especialista en Medicina Interna, Oncologia i expert
en Cures
Pal·liatives.
- Director del Centre Col·laborador de la OMS per
Programes Públics de
Cures Pal·liatives a l’Institut
Català d’Oncologia.
- Director científic del Programa d’atenció integral
a persones amb
malalties avançades i els seus familiars
de l’Obra Social de La Caixa.
- Cap del Servei de Cures Pal·liatives del centre de
L’Hospitalet de l’Institut
Català d’Oncologia des
de 1991 fins 2008.
- Director corporatiu de la Unitat de Formació i
Docència de l’Institut
Català d’Oncologia des de 2003 fins 2009.
- Director del Màster de Cures Pal·liatives de la Universitat
de Barcelona
des de 1998.
|
foto > Alba Bermúdez
|
|
|
|
disseny i maquetació Stoa > divu*Ciència |
|
|
|
