Metges, pacients, laboratoris, agulles, cèl·lules... i fins i tot, portadors de virus. Són alguns dels elements entorn als quals giraven els metratges que es van exhibir al BiomediCINE 2011.

Aquesta primera mostra de vídeo biomèdic organitzada per Biopol’H, que es va celebrar el passat dijous 3 de novembre als cinemes Filmax Granvia, va comptar no només amb l’exposició de diverses peces de vídeo enfocades en la biomedicina, sinó també amb la taula rodona que moderava Jaume Vilalta, el director del programa científic “Què qui com”, de TV3.

En aquesta es van poder discutir, de la mà del comunicador Joan Úbeda, productor i realitzador, i de Ferran Moreno, metge especialista en radioteràpia oncològica, els diferents punts de vista de la divulgació científica a través del cinema i la televisió, és a dir, mitjançant els productes audiovisuals. A més, el públic va poder participar i fer totes aquelles preguntes o aportacions que li hagueren sorgit a partir del visionat de les peces.

Com l’aigua i l’oli. Aquesta és la definició que van fer els ponents del BiomediCINE respecte la relació entre científics i divulgadors. Provinents de sectors molt diferents, amb ritmes de treball pràcticament contraris, els comunicadors i els científics es veuen confrontats a l’hora d’emprendre la tasca titànica de crear una peça audiovisual que expliqui quelcom d’una recerca. La lògica dels que produeixen la informació i dels que la volen divulgar és radicalment diferent i això es fa palès en el moment en que un investigador es posa a treballar amb un periodista per intentar fer comprensibles els misteris de la ciència.

La discussió, doncs, és com es pot trobar un punt d’acord entre aquestes dues disciplines, la ciència i la comunicació. Ferran Moreno va subratllar que la problemàtica gira entorn al fet que, “per al científic, és difícil trobar què és allò que s’ha d’ensenyar, perquè el científic no és comunicador”. Mentre que Jaume Vilalta explicava que en els productes audiovisuals, “en un lapse de 4 o 5 minuts ha d’estar explicat tot el que és important, ja que és el temps d’atenció de les persones”, i aquest temps és molt limitat a l’hora de transmetre conceptes abstractes, com ara els de l’àmbit científic. A mode de conclusió, Joan Úbeda va proposar que “la solució per trobar un punt comú és fer-ne més, de productes, i després veure què passa amb allò fet” és a dir, un cop fets, observar-ne el resultat i extreure’n maneres de millorar-los.

Altres aspectes que es van tractar arran de les aportacions dels assistents foren la qüestió de si la comunicació i la divulgació interessa realment a la ciència, o bé el fet que la comunicació serveixi per a tancar el cercle virtuós que formen científics, divulgadors i ciutadans.

El sorteig de les tres entrades de cinema entre tots els assistents va servir per concloure l’acte, animant tothom a participar en el Concurs de cinema biomèdic, que es celebrarà l’any vinent, presentant els seus treballs. En els propers mesos es publicaran les bases del concurs.