L’enoxacina estimula l’activitat de molècules de micro-ARN, cosa que inhibeix el creixement del tumor. La troballa obre la porta a nous fàrmacs que podrien revolucionar el tractament oncològic.

L’estudi coordinat per l’investigador Manel Esteller, de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) ha identificat una substància que inhibeix el creixement del càncer mitjançant l’activació de l’anomenat “genoma fosc” (o ADN no-codificant) i de les molècules de micro-ARN. L’estudi es publica aquesta setmana en la prestigiosa revista científica Proceedings of the National Academy of Science (PNAS).

Les cèl·lules del cos humà posseeixen un genoma (el conjunt del nostre ADN) que codifica les nostres proteïnes, com la queratina de la pell o l’hemoglobina de la sang. Aquest genoma amb ADN codificant només representa el 5% del nostre material genètic. El 95% restant es coneix com a genoma fosc o ADN no-codificant i la seva funció és en bona part desconeguda. Una part d’aquest ADN produeix unes petites molècules anomenades microARN encarregades d’activar o desactivar els gens. En els darrers anys s’ha demostrat que les alteracions en aquestes molècules estan relacionades amb la formació de tumors.

Els investigadors han demostrat que la petita molècula enoxacina, utilitzada en compostos antibacterians, s’uneix a la proteïna que construeix els micro-ARN i estimula la seva activitat inhibidora del creixement del tumor. Segons l’investigador Manel Esteller “és com si a un cotxe de segona mà li posem un motor acabat de sortir de la fàbrica”. Ho han comprovat tant en cèl·lules de laboratori com en models experimentals animals i ara s’haurà d’estudiar el seu funcionament en humans. Així ho ha dit Esteller, que ha destacat que l’avantatge d’aquest compost és que es coneix el seu metabolisme i la seva seguretat en humans.

Esteller ha afegit que “tot i que pugui no arribar a aprovar-se l’ús d’aquesta molècula en tractaments oncològics, la troballa obre la porta al disseny de nous fàrmacs que tinguin com a diana terapèutica els microARN. Mostrem a la indústria farmacèutica una nova direcció cap a on dirigir els seus esforços en la teràpia antitumoral”.