La peroxirredoxina 2 (PRDX2) protegeix les cèl·lules tumorals de l’estrès oxidatiu i promou el seu creixement i proliferació al pulmó.

Investigadors de l'IDIBELL han demostrat que les cèl·lules de càncer de mama que fan metàstasi al pulmó expressen un major nivell de la proteïna peroxirredoxina 2 (PRDX2). L’estudi suggereix que la modulació dels nivells d’aquesta proteïna podria ser una nova estratègia terapèutica per prevenir la metàstasi pulmonar. Els resultats de l’estudi s’han avançat en l’edició digital de la revista Oncogene.

La PRDX2 és un enzim d’oxidació-reducció que protegeix les cèl·lules dels radicals lliures i per tant de l’estrès oxidatiu. Això és necessari en les cèl·lules pulmonars que viuen en un ambient amb molt d’oxigen. En les cèl·lules de càncer de mama, la sobreexpressió de PRDX2 també les protegeix de l’estrès oxidatiu i promou el seu creixement i proliferació als pulmons, és a dir, la metàstasi.

Nou abordatge terapèutic i preventiu

L’equip coordinat per la investigadora del grup de Claus Biològiques del fenotip Invasiu i Metastàtic de l’IDIBELL, Àngels Sierra, va realitzar diversos experiments en línies cel·lulars i models animals de ratolins que demostren que nivells baixos d’expressió de PRDX2 en cèl·lules tumorals són suficients per interrompre el procés metastàtic al pulmó.

“Aquestes troballes”, ha explicat Sierra, “suggereixen que la modificació de l’expressió de PRDX2 podria donar lloc a un nou abordatge terapèutic per prevenir la metàstasi pulmonar, ja que existeixen fàrmacs, que ja s’estan provant en altres malalties, capaços d’inhibir la proteïna”.

Per a Sierra, el següent pas “és validar en un nombre prou elevat de pacients que l’expressió d’aquesta proteïna és un biomarcador del risc de metàstasi de pulmó en càncer de mama. Si és així, a aquestes pacients se’ls podria administrar un tractament complementari a la quimioteràpia per prevenir la metàstasi pulmonar”.

En aquest estudi han participat, a més de l’IDIBELL, l’Inserm de Lió, l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida, la Universitat de Barcelona i l’Institut de Ciències Fotòniques.

El treball ha estat finançat per la UE, l’Instituto Carlos III, INCA, el Ministeri d’Educació i Ciència, la Fundació científica AECC, la Fundació privada Cellex Barcelona i la Xarxa de Bancs de Tumors de Catalunya.