Molts comportaments humans estan condicionats per mecanismes de recompensa i càstig, tot i que cada persona actua de forma diferent davant d'aquests estímuls. De fet, existeixen persones que tenen més tendència a buscar recompenses o plaers i en canvi d'altres mostren tendències més fortes a evitar pèrdues o esdeveniments negatius a la vida.

El motiu d’aquestes diferències individuals cal trobar-lo en les connexions d’una zona concreta del cervell, segons un estudi publicat recentment a The Journal of Neuroscience. En aquest treball han participat els investigadors de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i del Departament de Psicologia Bàsica de la Universitat de Barcelona Estela Cámara (actualment al Institut of Cognitive Neuroscience, UCL, Londres) i Antoni Rodríguez Fornells (investigador ICREA). Els resultats de la investigació aporten noves evidències sobre les diferències individuals observades en la forma en què les persones poden ser més o menys susceptibles a buscar recompenses o plaers o evitar situacions negatives o desagradables.

Els investigadors van estudiar l’activitat cerebral d’un grup de 35 voluntaris sans mentre jugaven i apostaven per guanyar diners. Mentre els voluntaris jugaven, els investigadors avaluaven la seva activitat cerebral mitjançant ressonància magnètica. L’estudi demostra que la intensitat dels estímuls de recompensa i càstig que arriben a la regió subcortical del cervell encarregada de processar-los, anomenada nucli accumbens (en l'estriat ventral), està condicionada per les propietats estructurals del teixit que l’envolta.

De la mateixa manera que la mida i la capacitat de les carreteres determina la quantitat de cotxes que poden anar d’una ciutat a una altra, les propietats de la matèria blanca que connecta diverses regions del cervell condiciona la quantitat d’informació que circula entre aquestes regions.

Els autors de l’estudi han demostrat que les persones amb major sensibilitat a l’ansietat i als mecanismes de recompensa presenten diferencies en les connexions cerebrals de substància blanca que envolten el nucli accumbens.

Aquestes noves evidencies són importants perquè aporten noves idees sobre la forta interrelació entre l'estructura del cervell, la cognició i les conductes observades en possibles situacions que poden portar a desenvolupar conductes addictives, com el joc patològic o l'abús de substancies estupefaents.