La ciència no pot ser incomprensible, ja que versa sobre l'enteniment. I, no obstant això, la ciència va ser, i la impressió general és que segueix sent en alguns aspectes, una mica màgica i incomprensible, assolible només per uns quants escollits, sospitosament diferents de l'espècie humana corrent. Aquest halo màgic que aïlla la ciència i provoca que els joves s'apartin del camí científic només es pot combatre mitjançant una educació primària i secundària que mira més cap a la ciència com a força decisiva del nostre temps i una educació per a la comunicació.

Apropar la ciència als joves i crear una dinàmica d'interrelació multidisciplinar és una de les formes més fructíferes de fomentar la cultura en la nostra societat del coneixement, on la creativitat i el talent són les apostes de futur. En temps de crisi, el nou factor de producció i la major font de riquesa és el talent, manifesta Richard Florida, autor del llibre The rise of creativity. Segons aquest expert, les regions que comencin a realitzar inversions basades en el talent es convertiran en el motor de l'economia. Adequar el sistema educatiu per a afavorir la creativitat i fomentar les vocacions científiques és apostar pel futur. Per a això també és necessari que els científics acceptin la responsabilitat de la comunicació, explicant allò realitzat en els seus propis camps de treball de forma simple i extensa, i que els no científics acceptin la responsabilitat de parar esment.

Hi ha algunes iniciatives per començar a introduir la ciència no només en les universitats, sinó en la formació professional, adequant alguns programes al món científic i sanitari, com és la col·laboració entre Biopol’H i Instituts d’Ensenyament Secundari de L'Hospitalet de Llobregat, que uneixen esforços perquè es produeixi un intercanvi viu entre estudiants i científics del cluster biomèdic. Despertar la curiositat científica, entenent per curiositat “el desig de conèixer”, contribuirà a que científics i joves sàpiguen escoltar i comunicar. Així mateix, la col•laboració entre escoles de negoci i parcs científic-tecnològics ajudarà a obrir i apropar les ciències a altres camps i dur-la al mercat per al profit de tota la societat. Una societat científicament culta estarà millor disposada a donar suport a les activitats científiques i tecnològiques, però també estarà més preparada per aprofitar totes les oportunitats d'innovació i de millora del benestar que proporciona el desenvolupament científic.

Galileu i Newton, que van canviar el mètode científic de la deducció per la inducció - observació, estudi i anàlisi dels fenòmens de la naturalesa -, van ser potser els primers divulgadors científics, i Galileu ho va pagar amb la condemna de la Inquisició romana. Galileu va saber com ningú abans exposar el model heliocèntric de Copèrnic de forma transparent i imaginativa. Fer arribar els resultats científics a la societat és una de les vies més eficaces per a convertir la ciència en cultura. Educar per a la ciència i comunicar-la és l'esforç de la societat del coneixement en general i de bioclusters com Biopol’H en particular.

Si combinem esforços, voluntats i imaginació potser comencem a considerar que “les ciències conformen una de les poètiques d'aquest segle”, com deia el físic Agustín Fernández Mallo en el seu llibre Postpoesía, on manté que la divulgació ha contribuït a que la ciència estigui en la sensibilitat de la nostra època.

L'augment de costos i riscos, la necessitat d'entendre millor al pacient i les oportunitats de tenir accés a millors eines, tecnologies i idees, han dut en els últims temps a les grans farmacèutiques a qüestionar els seus models de negoci. Paral·lelament, els centres de coneixement en biomedicina van començar a ser conscients que els recursos de les farmacèutiques podien ser un motor i una eina perquè les seves investigacions arribessin a tenir una aplicació clínica. Aquest reconeixement ha provocat un canvi cultural que ha començat a fer factible la competència i la col·laboració entre empreses, entitats i institucions.

"Ningú posseeix avui dia el monopoli del coneixement. Si desitgem innovar, hem de comptar amb col·laboradors externs, partners i empreses que ens aportin valor”. Aquesta frase, pronunciada per Henry Chesbrough, revela la clau de la innovació oberta.

Al contrari de la innovació tancada, basada en els secrets industrials, el desenvolupament propi i en la protecció del descobriment, la innovació oberta significa un canvi de paradigma. Consisteix a implicar grups interdisciplinars en un mateix projecte, a col·laborar perquè els esforços per a la R+D siguin més rendibles. En definitiva, consisteix en la capacitat d’adaptació al mercat gràcies a una visió àmplia i estratègica dels negocis i projectes mitjançant la col·laboració amb la finalitat de ser més competitius.

Chesbrough entén la innovació com un procés d'aprenentatge continu. “Qualsevol persona pot ser innovadora”. La innovació oberta, per tant, pot partir des de l’interior de l'organització, posant en pràctica el treball en equip i el compartir dades mitjançant el foment de la creativitat.

Els clúster com Biopol’H són, de fet, entorns òptims per dur a la pràctica la innovació oberta. Mitjançant la interrelació i la complementació dels àmbits assistencial, científic, formatiu, social i empresarial es pretén afavorir la creació, transferència i divulgació de nous coneixements en biomedicina i Ciències de la Salut. Biopol’H assumeix que només sota aquests principis de la innovació oberta és possible aconseguir la sinergia necessària perquè la gestió del coneixement generat per tots els professionals retorni a la societat.

El nou model tracta, en definitiva, de generar sinergies i comptar amb noves idees que, acoblades a les produïdes a l'interior de l'organització permetin un millor acompliment optimitzant recursos i temps. La innovació oberta facilita accedir a problemes reals i demandes de mercat. Ofereix un major apropament entre universitat i empresa i possibilita accedir a noves formes de finançament, a més d'augmentar el nivell de col·laboració.

En el camp de la propietat intel·lectual no es tracta, en canvi, de compartir lliurement les patents, sinó de personalitzar la col•laboració. Patents no comercialitzades poden adquirir un valor real mitjançant la identificació d'oportunitats.

Com va dir Henry Chesbrough, “si la gent intel·ligent de la seva organització està connectada amb la gent intel·ligent fora d'ella, llavors els seus processos d'innovació no reinventaran la roda. Més encara, els resultats dels seus esforços es veuran multiplicats a causa de la proximitat amb altres idees i inspiracions.”

L'atzar s'havia associat sempre amb caos i desordre i havia estat considerat com un agent nociu que disminueix l'eficàcia de qualsevol sistema. Això no obstant, aquesta concepció ha canviat dràsticament en els últims vint anys. S'ha demostrat que l'atzar pot millorar l'eficàcia de la nostra percepció, crear ordre. En la física, l'atzar no deixa de donar sorpreses, però s'estén més enllà de la pròpia física, arribant a camps tan diversos com la biologia molecular, la teoria de l'evolució, l'economia o la sociologia.

Jacques Monod, pioner de la biologia molecular i premi Nobel pels seus descobriments relatius al control genètic dels enzims i la síntesi dels virus, va encapçalar el seu famós llibre “L'atzar i la necessitat” amb una frase de Demòcrit: “Tot el que existeix en el món és fruit de l'atzar i de la necessitat”. L'obra de Monod va revolucionar la cultura en l'any 1971 i des de llavors s'ha discutit molt sobre el fenomen de l'atzar, que sembla xocar amb els models científics, però que entra en joc en els propis sistemes de la nostra raó i la nostra manera d'adquirir, processar i generar coneixement.

L'atzar està present pràcticament en tots els àmbits de la naturalesa: qualsevol cèl•lula i els seus components s'han de moure en un entorn permanentment agitat. S'ha comprovat que en aproximadament 1/5 part dels descobriments del segle XX ha intervingut la casualitat, l'imprevist, i s'ha trobat allò que no es buscava. Per exemple, la Viagra és el resultat d'una investigació destinada a regular la hipertensió i la Penicil•lina va ser fruit d'una negligència. Alexander Fleming, que investigava sobre la grip, va deixar uns cultius a l'aire lliure, pel que es van contaminar i es van cobrir de floridura, descobrint que el fong contaminant era capaç d'inhibir el creixement del bacteri.

El nucli del treball investigador de Monod, el seu pensament, es resumeix en que “l'atzar està en l'origen de tota novetat, de tota creació en la biosfera”. Per tant, “tot fenomen, tot esdeveniment, tot coneixement implica interaccions. El canvi és la font de tota novetat, de totes les creacions en el món.” Atzar i necessitat. Si no intervé l'atzar, la innovació és menys probable.

La possibilitat de descobrir gràcies a l'atzar s'ha de vincular a la trobada entre gent diversa, professionals de camps diversos. Per a innovar és necessari mantenir una interacció fluïda amb l'entorn. L'atzar i la incertesa es converteixen així en fonts de possibilitats.

Per això, el model d'organització més innovador són els clústers en general, i els biocluster en particular. Organitzacions d’un nou sistema econòmic que,com Biopol’H, actuen com a motor entre la realitat i les aspiracions.

En els temps actuals destaca una constant: la incertesa. La globalització dels intercanvis i la competència, la posada en xarxes mundials de la informació, l'enderrocament de les grans ideologies estructurals, l'acceleració dels fenòmens migratoris, l’afebliment de nombrosos referents morals han fet créixer en molt poc temps el grau de complexitat i d'incertesa de les nostres societats. Pensar en el nostre temps és pensar en el canvi de model cultural, en nous paradigmes, com els postulats de la complexitat, la Teoria del Caos i la Dinàmica de sistemes, una metodologia que permet la creació de models de simulació els elements de la qual estan relacionats formant bucles de realimentació o feedbacks.

La concepció d'un món estàtic i objectiu es va enfonsar en les acaballes del segle XX. Tal com es va enfonsar al 1900 el model determinista del marquès de Laplace, que va suggerir l'existència d'un conjunt de lleis científiques que ens permetrien predir tot el que succeís a l'univers, el context d'alta inestabilitat actual ha significat la liquidació definitiva del model determinista i, per tant, el model mecànic de Newton. El físic del segle XVII va definir “el món com el mecanisme perfecte d'un rellotge”. Newton va desenvolupar un model que va permetre a la humanitat interpretar “la realitat”, atorgant-li previsibilitat i objectivitat. La Física, l'Economia, l'Antropologia, la Sociologia i fins i tot la Psicologia contemporània van desenvolupar les seves teories basades en aquest model. Avui, la incertesa ens obliga a dissenyar un nou model de producció i d'interconnexió basat en la identitat, la informació i la relació. Avui, la ciència i la tecnologia modernes es basen en la teoria quàntica, derivada del principi d'incertesa i que defensa la dualitat entre ones i partícules. No hi ha res previsible, res és absolut. Només la combinació d'elements ens assenyala un cert nombre de resultats possibles.

Diu el teorema d'incertesa que per poder predir la posició futura cal ser capaç d'amidar amb precisió la posició actual. No obstant això, el mesurament mateix causa una alteració que impossibilita determinar la velocitat i la posició alhora. Per tant, qualsevol recerca de solució ha de passar per la consideració d'una realitat complexa.

La situació actual de Biopol’H ve marcada per l'acumulació de recursos assistencials, que ho converteixen en una de les principals plataformes d'innovació sanitària i en biomedicina de Catalunya. Partint d'aquesta definició del present, la missió de Biopol’H és treballar per construir un espai conceptual i territorial que afavoreixi la creació, la transferència i la divulgació de nous coneixements en biomedicina i Ciències de la Salut. Això ha de generar sinergies entre els àmbits assistencials, científics, formatius i empresarials.

Per aconseguir crear aquest nou entorn, on empreses, emprenedors i investigadors puguin engegar de forma fàcil i eficient nous projectes orientats al mercat, hem d'aprendre a gestionar la incertesa. Com la dualitat d'ones i partícules, que intercanvien el seu comportament evitant així la predicció futura, la incertesa ens porta a adaptar-nos a entorns i circumstàncies canviants, a ser creatius per poder encarar l'impredictible i explorar noves vies insospitades.

O com planteja el científic nord-americà Richard Feynman: la visualització de la dualitat ona-partícula ens duu a la suma d'històries possibles. La partícula se suposa que no segueix una única història o camí en l'espai-temps, sinó que va d'un punt a un altre a través de tots els camins possibles.

La incertesa, en definitiva, ens porta a sumar esforços, a la interacció, a crear un esperit d'equip. E pluribus unum. A partir de molts, un.

Amb innovació, amb creativitat, amb un missatge rupturista, amb passió.

A Biopol basem els nostres valors en el que creiem que són algunes de les claus d’èxit d’un projecte: innovació, confiança i passió.

Innovació és creativitat + rupturisme. Vèncer la inèrcia de l'statu quo és el procés pel qual passa la innovació. Innovar és desafiar, és proposar una altra forma (moltes vegades incòmoda) de mirar les coses. Apostem per crear nous valors i reinventar els antics. Oferim formació a tots els nivells i serveis científics. Apostem pel talent.

Innovació també és rendibilitat. És, segons una de les definicions, “l’aplicació de noves idees, conceptes, productes, serveis i pràctiques, amb la intenció d’ésser útils per a l’increment de la productivitat”.Intentem crear xarxes d'interessos comuns, de coneixement per generar riquesa mitjançant l'estratègia de la innovació. Aquest terme, encunyat durant la crisi actual, s'utilitza per a denominar una nova forma de política pública i empresarial que implica a tota la societat en el procés de creació i ús del coneixement per al desenvolupament econòmic i el progrés sostenible.

Innovar per divulgar la ciència. La divulgació científica entesa com meitat art, meitat ciència. El nostre objectiu, per una banda, és educar sobre la ciència, els seus valors, la seva metodologia. Per l'altra, encoratjar la vocació científica entre els joves.

Confiança. Perdre la por al fracàs. Com va dir Joaquim Vila, director del programa de gestió de la innovació de l'IESE: “El fracàs no és un estigma, sinó l'oportunitat de fer-ho millor la segona vegada”.

Confiança per aprendre, per construir un sistema d'aprenentatge al llarg de la vida. Les persones haurien de ser el motor principal del procés de transformació de la nostra societat cap a la innovació i el coneixement.

Finalment, passió pel projecte. Innovar depèn sobretot de l'esperit imaginatiu i l'actitud creativa i constant de persones. Passió també unida a treballar creativament en equip. Per tirar endavant un projecte que requereix de la reinvenció permanent.

A Biopol ens agradaria plantejar la creativitat i la innovació com una “actitud vital, com una forma d'entendre la vida”.

I, finalment, sense un bon lideratge no hi ha innovació. Sense un bon lideratge no hi ha passió, no hi ha confiança. I, per tant, no pot haver-hi ni creativitat ni excel•lència.

Tornant a Edgar Morin: estem en els començaments modestos, marginals i dispersos de nous temps. En tots els continents existeix actualment una efervescència creativa, una multitud d'iniciatives locals en el sentit de la regeneració econòmica, social, política, cognitiva, educativa, ètnica o de la reforma de la vida. Aprofitem aquesta cojuntura per construir una nova realitat a partir de la renovació i revisió de valors actuals. Apostem pels nous valors en els quals, o bé creiem o bé acceptem a través d'un procés de reflexió sobre aquest món globalitzat. El coneixement, que és il•limitat, contribuirà a millorar el benestar dels ciutadans.

La primera edició de Bioàgora s'ha celebrat amb l'objectiu de generar confiança entre el món científic i el món inversor i empresarial. Convertir una idea científica en una realitat empresarial comporta risc per a ambdues parts i necessita de la gestió de la incertesa i de la confiança dels actors implicats.

En un context més ampli veiem que una economia basada en el coneixement, on el canvi tecnològic i la innovació són els motors que fan possible l'expansió de l'activitat econòmica, la confiança entre els diferents actors és una peça clau.

El concepte d'economia basada en la confiança es recupera en el context dels biocluster. Aquest sistema d'organització es caracteritza, entre d'altres, per l'existència d'una visió compartida i estable a llarg termini, per la creació de xarxes socials que interrelacionen empresaris, científics i financers i per la col·laboració de capital públic i privat.

Actualment, el sector biotecnològic mostra un gran dinamisme, però les xifres d'inversió encara són molt reduïdes. Als Estats Units i al Regne Unit, el capital risc ha jugat un paper primordial en el sector biotecnològic, sufragant més del 40% de les inversions totals. A Espanya, aquest percentatge no arriba ni al 2 per cent.

Cal fer assequible la ciència als inversors, acostar els dos llenguatges. Perquè literalment existeixen molts resultats d'investigació i moltes idees científiques, susceptibles de convertir-se en una oportunitat de negoci, que es queden en el calaix.

Avui, el principal repte de la societat del coneixement és la gestió de la incertesa, i no s'ha de tenir por al fracàs ni por a equivocar-se. El fracàs d'un projecte no significa el fracàs personal. Tot esforç dirigit a l'aprofitament del coneixement de forma sistemàtica i efectiva és una aposta de futur per a qualsevol societat.

Europa té una gran capacitat de generació de coneixement, sent la responsable d'un terç de la producció científica mundial. Però encara hem d'aprendre a canalitzar aquest coneixement a fi de dur les idees des del laboratori fins a la seva aplicació comercial. Hem d'establir ponts entre la universitat i l'empresa i crear una consolidada xarxa de capital risc que inverteixi en nous projectes.

Fomentar la cultura del risc i generar confiança, uns ingredients bàsics per a l'economia en general i per a les inversions en particular, ha de ser el nostre horitzó. O, parafrasejant al ministre d'Educació, Ángel Gabilondo: "Encara que no podem quedar-nos a berenar a l'horitzó, i encara que molts es pregunten per a què serveix, jo els dic que per a quelcom fonamental: caminar".

Ens diu la Viquipèdia que la creativitat és la capacitat de la ment per associar idees de manera nova o inventar objectes i solucions originals als problemes als què s'enfronta. Marilyn Higgins (2000) combina innovació i creativitat per definir-les com "l’habilitat de combinar el coneixement d’una nova manera que pot tenir un ús pràctic i un valor afegit". Ja  que a la Societat del Coneixement, el futur de les empreses i l’èxit són determinats per la seva capacitat de convertir en avantatge el seu recurs més preciós, el capital intel·lectual, ens proposem aportar el nostre granet de sorra creatiu per millorar la qualitat de vida dels ciutadans.

Al Biopol ens plantegem compartir la cultura científica mitjançant la difusió, l’apropament a la recerca clínica, els malalts i les empreses i mitjançant l’especialització dins del nostre parc de salut. Al parc científic-tècnic de ciències de la salut de Biopol comptem amb especialistes en epigenètica del càncer, amb especialistes en transplantaments, en enginyeria de teixits i robòtica, en neurologia i antiinfecciosos.

Pretenem fer servir la creativitat per millorar la qualitat de vida concebent un entorn urbanístic i mediambiental de qualitat, i per facilitar l’atracció del talent científic a través de serveis com poden ser les residències per a investigadors.

Promovem la innovació com a mitjà per a un desenvolupament sostenible, implantant la biosostenibilitat tant a les noves edificacions del parc científic, com mitjançant la generació i utilització d’energies renovables i la promoció d’hàbits de consum sostenibles. I, per últim, tenint en compte que el coneixement és un procés en creixement continu que mai és ni podrà ser definitiu, tal com es va reconèixer per primera vegada durant la revolució científica dels segles XVI i XVII, potser fóra interessant renovar la cultura dirigint la nostra mirada al món de les idees.

Quan Kepler i Galileo van defensar la hipòtesi heliocèntrica, va començar la gran revolució científica del Renaixement que va acabar amb el model aristotèlic-ptolomeic que havia dominat el saber científic des de l’antiguitat. Les raons per les quals es va iniciar aquesta revolució, que va implicar un canvi de paradigma, van ser, en primer lloc, el sistema antic que resultava cada vegada més insuficient per explicar els fets i, en segon lloc, la recuperació del pensament del pitagonisme i del platonisme, que plantejava la dialèctica entre l’existència de les idees enfront dels sentits, dialèctica que va ressorgir amb força durant el Renaixement.

Tal com va fer la revolució científica, l’època en què va néixer l’idea que el progrés científic contribuïa a importants millores de les condicions materials i morals, tornem a dirigir la mirada als clàssics, al món greco-llatí. L’objectiu del nostre bioclúster és convertir-nos en “primus inter pares”, trencant motlles.

Creiem que si som capaços de distanciar-nos de les pròpies rutines, d’allò sabut, dels estereotips, tal com proposa el filòsof basc, Daniel Innerarity, i  tenint la capacitat de no acontentar-nos amb allò ja adquirit, podrem establir un pont material de contacte entre les necessitats socioeconòmiques i la ciència.

Des de Biopol proposem la tornada als clàssics, promovem l’àgora com a punt de trobada, la tecné i el logos per a l’estudi i la ciència com un procés intel·lectual i, per crear empaties, ens reunim a l’stoa.

L’apropament al passat, projectat cap al futur, és el mitjà que permet un millor reconeixement del present.