L’objectiu de les jornades és estimular la recerca i impulsar l’experimentació i la innovació de l’ensenyament secundari a més de fomentar la creativitat científica i tecnològica i l’actitud de recerca de l’alumnat dels centres d’ensenyament secundari de l’Hospitalet.

L’entorn de l’HUBc és un espai en què se sumaran les capacitats de dues ciutats (Barcelona i L’Hospitalet de Llobregat) a partir de tres eixos principals: d’una banda, el campus de Medicina - Clínic August Pi i Sunyer, juntament amb l’Hospital de Sant Joan de Déu, i de l’altra, el campus Ciències de la Salut de Bellvitge i el Biopol de l’Hospitalet de Llobregat (Biopol’H), així com la Zona Franca. Al campus s’ofereixen més de 30 titulacions entre graus, postgraus i màsters, i ara per ara s’estan duent a terme prop de 500 assaigs clínics i una mitjana de 120 tesis doctorals a l’any, com a dades destacables i que justifiquen la fortalesa d’un campus com aquest.

L’HUBc, que rep un ampli suport d’institucions públiques i privades, es planteja com un projecte de conversió cap a l’excel·lència internacional, amb el propòsit, en definitiva, de consolidar un motor de desenvolupament econòmic sostenible, la transformació territorial i la promoció d’un model compromès amb l’entorn social que inclogui també l’aposta per la innovació i el coneixement en l’àmbit de la salut com a puntals per millorar la salut de les persones enfront dels reptes que presenten les noves necessitats globals. Aquesta aliança estratègica amb el sector productiu incentiva alhora una alta capacitat d’internacionalització i excel·lència. En aquest sentit, la principal força de l’HUBc és l’elevat grau d’especialització en l’àmbit de la salut, que aportarà també capacitat d’atracció de talent. El projecte de l’HUBc és una iniciativa de formació, recerca i transferència de coneixement que inclou totes les disciplines de les ciències de la salut. Aquesta agregació té com a finalitat coordinar, dinamitzar i promoure la biomedicina, la biotecnologia i les tecnologies mèdiques amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de la població. El projecte HUBc ha rebut una subvenció total de 560.000 euros en els diferents subprogrames del Programa Campus d’Excel·lència Internacional, concretament 180.000 euros en el subprograma d’excel·lència i 380.000 en el d’enfortiment per als projectes relacionats amb la creació d’un centre de formació professional i de grau superior en ciències de la salut, la construcció d’una residència universitària i el projecte de la UB Factoria Digital, per al desenvolupament del campus de la salut. Així mateix, aquest projecte també ha estat seleccionat per poder participar en la convocatòria Innocampus, del Ministeri de Ciència i Innovació.

Un dels objectius d’aquest laboratori és la promoció de sinergies i translació entre la recerca més bàsica en psicologia experimental i la investigació en malalties neurològiques. L’objectiu final d’aquest tipus de recerca és entendre millor les bases cerebrals dels processos cognitius i emocionals.

Més informació: http://www.brainvitge.org

La Fundació Científica de l’AECC convoca periòdicament ajuts a grups estables i competitius que promoguin la recerca oncològica translacional, és a dir, la recerca orientada a millorar el maneig del pacient de càncer.

En l’edició del 2010 s’han atorgat tres ajuts, d’1,2 milions d’euros cadascun, en un horitzó de cinc anys. Gabriel Capellà, director del Programa de Càncer Hereditari de l’ICO, lidera l’equip que signa el projecte “Càncer hereditari: cap a una estimació precisa del risc”, en el qual també participen professionals del Programa de Prevenció del Càncer, del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospitalet, i de l’Institut de Medicina Predictiva i Personalitzada del Càncer.

Els altres dos ajuts concedits per l’AECC han anat al Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas (CNIO) i a l’Institut d’Investigació Oncològica Vall d’Hebron (VHIO).

La incorporació i adquisició d’aquest sistema ha estat una aposta de l'IDIBELL i l’HUB per mantenir el centre a l'avantguarda de la recerca tecnològica aplicada.

Els equips de l’HUB que l’utilitzen van començar practicant amb un model experimental i fent intervencions tutelades. A continuació, han passat a efectuar intervencions per adquirir expertesa, i els més ensinistrats ja han començat a realitzar els processos complexos amb els que habitualment s’utilitzarà el Da Vinci.

El Servei d’Urologia, que va ser el primer a utilitzar el sistema, ja ha completat la fase d’ensinistrament i, fins a principis de juny, havia fet 28 prostatectomies radicals, amb uns resultats excel·lents.

El Servei de Ginecologia, que va començar a usar el Da Vinci al novembre, havia fet a data de 30 de juny 30 anexectomies bilaterals i histerectomies per adquirir expertesa. Pel que fa als processos complexos amb indicació de cirurgia robòtica, havia fet 4 operacions de Wertheim-Meig, 2 linfadenectomies aòrtiques per carcinoma d’ovari i 2 cirurgies del sòl pèlvic. Algunes d'elles han estat pioneres a l'Estat.

L’experiència del Servei de Cirurgia General i Digestiva de moment és més reduïda, ja que no ha començat a utilitzar el Da Vinci fins al febrer d’enguany. Així, fins a principis de juny, les seccions de Cirurgia Colorectal, Cirurgia Hepatobiliopancreàtica i Cirurgia Esofagogàstrica havien fet en total 19 intervencions, la majoria encara d’ensinistrament. De tota manera, ja han iniciat també els primers processos complexos amb indicació específica de cirurgia robòtica, que seran els habituals, com ara la cirurgia robòtica oncològica de recte i sòl pèlvic, la pancreatectomia distal o la miotomia de Heller.

El curs escolar, que comença al setembre, comptarà aquest any amb una modificació de la titulació de FP de Grau Superior d’Informàtica enriquint els continguts amb la finalitat de que els alumnes es graduïn com especialistes en informàtica sanitària. El programa, molt lligat al món hospitalari, permet als alumnes realitzar les seves pràctiques a les diverses institucions de Biopol’H.

L'acord signat per ambdues entitats preveu també la col·laboració i participació dels professionals de Biopol’H en el disseny i la impartició de classes en les diferents ofertes formatives. En aquest sentit s'està treballant també en un nou programa de formació per a auxiliars administratius sanitaris, que adaptarà el contingut genèric a les necessitats específiques del món sanitari.

Joan XXIII és un centre privat on s'imparteixen ensenyaments d'educació Infantil i Primària, Educació Secundària Obligatòria, Batxillerat, Cicles Formatius de grau mig i superior, Curs de preparació per a la prova d'accés a grau superior, Programes de Qualificació professional inicial, Formació Ocupacional i Formació Contínua. La missió del centre és promoure una formació innovadora, compromesa i personalitzada, atenint-se a criteris de promoció social i qualitat, principis que concorden amb l'essència de l'espai Biopol’H.

L’APTE té membres a les 17 comunitats autònomes espanyoles, i els parcs que hi formen part són promoguts per diversitat d’instàncies -ajuntaments, comunitats autònomes, universitats, empreses públiques i privades- convertint l’associació en una comunitat d’innovació que treballa en xarxa. L’APTE té per objectiu el desenvolupament i promoció dels parcs científics i tecnològics i de les seves empreses i institucions.

El Professor Henry Chesbrough, és Doctor en Administració i polítiques públiques per la Hass School of Business, Universitat de Califòrnia, MBA per la Stanford University i BA per la Universitat de Yale. És el creador i Director del Center of Open Innovation, University of Berkeley i Strategic Advisor de KIMbcn des de gener del 2009. Ha aplicat la innovació oberta en nombroses empreses farmacèutiques i és l'autor dels llibres Open Innovation: The New Imperative for Creating and Profiting from Technology i Open Business Models: How to Thrive in the New Innovation Landscape

·  En el context espanyol, en temps de manca d’ajudes i de retallades a l’economia, com suggeriria aplicar la innovació a les empreses?

Degut a la crisis econòmica, el creixement de l’economia espanyola és més important que mai, perquè l’única manera de repagar el deute sense castigar a la població és crear nou creixement. Aquest nou creixement només pot venir de la innovació. El que estic demostrant amb la meva investigació és que la innovació està canviant d’un model tancat a un d’obert, un model que és més col·laboratiu, que comprèn més participants des dels usuaris o consumidors fins als instituts d’investigació i les universitats. Per crear nova innovació hem de mobilitzar tots aquests recursos i conduir les seves accions cap a nous productes i activitats.  

·  Quines idees o suggerències donaria a petites start-ups o spin-offs a Espanya per a prosperar amb certes garanties d’èxit?

La font més valuosa de capital ve dels clients, així que l’oportunitat que veig per a les start-ups i les petites i mitjanes empreses és construir relacions més col·laboratives amb els clients i per als clients. Pel model obert estic dient que és millor treballar de forma més col·laborativa amb els proveïdors també. Per a ambdues parts hi ha un benefici de la cooperació més propera precisament perquè treballant conjuntament pots avançar més ràpid.

·  Quina és la importància de la cooperació entre les empreses públiques i privades amb la universitat?

A les primeres fases de la innovació la part més gran de la ciència i la tecnologia vindran de fonts públiques o de la universitat. Fins i tot les grans companyies avui dia depenen cada cop més de les universitats, els centres de recerca i de socis públic-privats per a la construcció de les eines que després faran servir a les seves pròpies activitats innovadores. Cada cop és més important, i un dels aspectes amb els que cal anar amb cura a la crisis pressupostària és no matar les fonts d’innovació mitjançant una gran retallada de la despesa a les primeres etapes de la ciència i la tecnologia als sectors públics i la universitat.

·  Prosperarà la transferència de coneixement a Espanya amb la innovació oberta?

A Espanya hi ha un problema important, molta gent sent que la tecnologia de la universitat és massa incipient per ser útil per a la indústria, i aquesta és una de les motivacions per a la creació de parcs científics. Intentar avançar la tecnologia, fer-la més útil per a la indústria. No crec que tinguem suficients dades per a dir si els parcs científics estan treballant bé o no, però estan intentant omplir l’escletxa que hi ha entre la universitat i l’empresa. Una altra escletxa es refereix a la gent: perquè la tecnologia realment arribi de les universitats i dels centres de recerca a la indústria, algns hauran de fer-se’n càrrec, el que suposa que professors de la universitat hauran d’aconsellar i col·laborar amb gent de la indústria. A la indústria es necessitarà crear consells assessors per a portar aquesta gent a processos de decisió de la indústria i per a educar la universitat en el que la indústria necessita de l’acadèmia. S’ha de fer treball addicional.

·  Quina és la diferència entre invenció i innovació?

Invenció és el descobriment d’un nou coneixement, és molt important per a la societat continuar inventant. Però no tota empresa que inventa és capaç de captar el valor al mercat. Per això vaig desenvolupar la idea d’innovació oberta com una alternativa per a intentar gestionar aquest problema concret.

El Campus HUBc, que té com a eixos principals el campus de Medicina – Clínic August Pi i Sunyer juntament amb Sant Joan de Déu, i el campus Ciències de la Salut de Bellvitge juntament amb la BZ Barcelona Zona Innovació, és una iniciativa de formació, recerca i transferència de coneixement que inclou totes les disciplines de les ciències de la salut. Aquest acord té com a finalitat coordinar, dinamitzar i promoure la biomedicina, la biotecnologia i les tecnologies mèdiques amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de la població i esdevenir el motor d’una transformació territorial, econòmica i social.

L’HUBc es planteja com un projecte de conversió cap a l’excel·lència internacional, que es proposa en definitiva consolidar un motor de desenvolupament econòmic sostenible, la transformació territorial, així com un model compromès amb l’entorn social i una aposta per la innovació i el coneixement en l’àmbit de la salut com a puntals per millorar la salut de les persones davant dels reptes que presenten les noves necessitats globals. Aquesta aliança estratègica amb el sector productiu promou alhora una alta capacitat d’internacionalització i excel·lència. En aquest sentit, la principal força de l’HUBc és l’elevat grau d’especialització en l’àmbit de la salut, que aportarà també capacitat d’atracció de talent.

Entre les institucions que han manifestat el seu suport a aquesta iniciativa hi ha el Departament d’Innovació, Universitats i Empresa i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, els ajuntaments de Barcelona i de l’Hospitalet de Llobregat, el Consorci de la Zona Franca de Barcelona, la BioRegió de Catalunya, el Consorci Biopol de l’Hospitalet de Llobregat (Biopol’H), l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), el Centre de Recerca en Salut Internacional de Barcelona (CRESIB), l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona del Consell Superior d’Investigacions Científiques (IIBB-CSIC), l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), l’Hospital Universitari de Bellvitge, l’Hospital Clínic de Barcelona, l’Institut Català d’Oncologia (ICO), l’Institut de Diagnòstic per la Imatge (IDI), l’Hospital Universitari Mútua de Terrassa, l’Hospital de Sant Joan de Déu, el Parc Sanitari de Sant Joan de Déu, la Fundació Sant Joan de Déu, Catalonia Bio, la Federació Espanyola d’Empreses de Tecnologia Sanitària (FENIN), Ferrer Internacional, l’Associació Empresarial de l’Hospitalet i el Baix Llobregat (AEBALL) i el Fòrum Empresarial del Llobregat.

Dintre del que és la nanomedicina i la medicina regenerativa, l’enginyeria de teixits ocupa un lloc destacat. El desenvolupament de substrats sintètics que permetin la regeneració de teixits n’és una de les àrees més destacades. Trobar materials per a matrius sintètiques que ajudin a regenerar teixits com el nerviós, l’ossi o el vascular (Prof. S. Stupp) o sistemes biosintètics que ajudin a regenerar òrgans com ara el fetge o el pàncrees ( Prof. T. Akaike) són els grans reptes perquè les cèl·lules mare puguin portar a terme la seva activitat regeneradora. Per altra banda, el desenvolupament de nova tecnologia sofisticada per als processos de cultiu i diferenciació de cèl·lules mare és un altre dels àmbits de suport als especialistes en medicina regenerativa (Prof. G. Fuhr).

El comportament de les cèl·lules depèn dels estímuls que reben. Darrerament s’està veient que els estímuls mecànics tenen un paper protagonista i el seu control serà fonamental per poder guiar el comportament cel·lular en processos de medicina regenerativa (Prof. V. Vogel i Prof. D. Navajas). Les forces que exerceixen les cèl·lules sobre els substrats fan que aquestes es puguin moure i migrar. Aquest és un aspecte rellevant en la migració neuronal (Prof. V. Torre) que pot estar associat als processos reparatius o regeneratius del teixit nerviós.

Dintre de l’àmbit del diagnòstic en nanomedicina, la funcionalitat neuronal està a la base de la interacció de neurones amb elèctrodes i de l’avaluació de l’efecte de fàrmacs en el comportament de les neurones. Tots ells són aspectes rellevants en el diagnòstic i la teràpia de malalties neurodegeneratives (Prof. G.W. Gross). Per altra banda, actualment comencem a entendre la capacitat que tenen les neurones per destriar els senyals provinents dels sensors olfactoris, que permeten reconèixer les olors. El desenvolupament de dispositius d’olfacció artificial que imitin l’olfacte dels animals ha de permetre detectar informació molt important per a la salut humana i la supervivència (Dr. S. Marco).

En els darrers anys estem veient que per a la detecció d’algunes biomolècules específiques de determinades malalties, com ara els marcadors de càncer, es requereix el desenvolupament de biosensors molt específics per tal de poder fer un diagnòstic prematur de la malaltia. En aquest sentit, dispositius que permetin detectar accions de reconeixement molecular tenen un interès molt especial (Prof. Y. Miyahara). En un àmbit totalment diferent, comprendre la relació entre bactèria i hoste, així com els factors que intervenen en la virulència bacteriana són elements que seran importants en el desenvolupament de dispositius de diagnòstic (Prof. B. E. Uhlin).

Finalment, dintre d’una àrea ben pròpia de la bioenginyeria es troba la robòtica mèdica. El desenvolupament de robots per a aplicacions quirúrgiques, sobretot en sistemes mínimament invasius, és un camp en plena activitat i gran futur (Prof. P. Dario).

********

L’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) és un centre d’investigació interdisciplinària orientat a les àrees de bioenginyeria i nanomedicina, que està a Barcelona. La missió de l’IBEC és desenvolupar investigació interdisciplinària de màxim nivell internacional que, mitjançant la creació de coneixement, contribueixi a la millora de la salut, la qualitat de vida i la generació de riquesa. La seva proximitat i vinculació a l’entorn universitari, hospitalari i empresarial són actius que faciliten el seu desenvolupament. Actualment tres grups d'investigació de l'IBEC treballen al Biopol'H, i pròximament l'Institut s'instal·larà a l'espai Biopol'H.

Paul Hudson, president d’AstraZeneca Espanya, ha visitat les instal·lacions de Biopol’H i de les seves entitats per expressar el seu interès en el projecte i conèixer-ho in situ.

Després d'assistir a una presentació de Biopol’H, un espai que afavoreix la transferència de coneixement entre empreses, centres de recerca i hospitals, Hudson va mantenir una entrevista amb els directius de Biopol’H per establir les futures línies de col·laboració.

AstraZeneca està analitzant les possibilitats que ofereix el Consorci Biopol’H, relacionades amb la recerca biomèdica bàsica i clínica en àrees de la biomedicina, la bioenginyeria i la biotecnologia, i el foment de les activitats productores de coneixement. AstraZeneca veu una gran oportunitat a l’entorn que s’ha creat a Biopol’H, ja que pot permetre la creació de noves unitats mixtes de col·laboració entre ambdós pols: el públic i el privat.

AstraZéneca és una de les empreses capdavanteres en investigació i desenvolupament de medicaments del món i ocupa el sisè lloc al rànking de les majors companyies farmacèutiques a Espanya.

Biopol’H és un clúster biomèdic i biotecnològic que agrupa hospitals de referència com l'Hospital Universitari de Bellvitge i l'Institut Català d'Oncologia, centres de recerca de primer nivell, com l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), el campus universitari de la Universitat de Barcelona, les clíniques odontològiques i podològiques i la propera incorporació de centres com l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i els laboratoris del Grup Ferrer Internacional.

El consorci està participat per la Generalitat de Catalunya (a través del Departament de Salut, Departament d’Innovació, Universitat i Empresa i Departament d’Economia i Finances), l'Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, la Universitat de Barcelona i la Fundació Privada Biorregió de Catalunya.

Per al seguiment es crearà una comissió formada per dos representants de cadascuna de les entitats signants. Aquesta comissió tindrà les funcions de definir, executar i supervisar les tasques que s’hagin de realitzar amb l’objectiu d’establir la viabilitat i l’execució dels acords. D’aquest acord se’n poden derivar convenis de col·laboració concrets per als projectes que s’originin.

Amb aquest conveni marc l’ICO i el Biopol’H tenen l’interès de promoure la col·laboració, tan àmplia com sigui possible, en l’àmbit de les seves activitats i objectius com entitats públiques independents. L’objectiu és unir esforços per aconseguir el màxim profit amb un objectiu comú, a través de l’ICO directament o a través de qualsevol element de participació indirecta.

Objectius específics del conveni:

•Establir criteris generals de col·laboració centrats en el cas del PCB en la investigació bàsica, la molècula, i en el cas del Consorci Biopol’H en el Pacient, investigació translacional.

•Establir de forma global i conjunta les condicions d’ús de les plataformes cientificotècniques respectives i el plantejament de dimensionament i creixement.

•Participar en projectes comuns i col·laborar amb serveis paral·lels a la ciència fruit d’acords de qualsevol de les dues entitats.

•Crear criteris conjunts i unitats d’acció comú amb projecció internacional

La signatura demostra la voluntat de treballar de manera conjunta amb una visió d’unitat d’acció en la transformació de coneixement, generant innovació i arribant a la projecció internacional dels objectius. Amb el conveni, el PCB i el Biopol’H volen crear i fomentar una xarxa de relacions institucionals i d’empreses en projectes d’interès comú. Les parts volen establir acords d’utilització de les plataformes cientificotècniques amb unitat de criteris i preus comuns d’ús per a totes les empreses de base tecnològica o centres de recerca instal·lats en ambdós espais.

El PCB és una fundació promoguda per la Universitat de Barcelona com a entorn privilegiat per potenciar les activitats d’innovació i transferència de coneixement i la recerca d’excel·lència, especialment en l’àmbit de les ciències de la vida. La finalitat del Parc és connectar la recerca bàsica amb la política industrial i afavorir la innovació. D’altra banda, el PCB vol contribuir a la millora de l’economia mitjançant la creació d’un nou teixit empresarial basat en les noves tecnologies.

El Consorci Biopol’H, promogut per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament d’Hospitalet de Llobregat, la Universitat de Barcelona i la Fundació Biocat, té l’objectiu d’impulsar la posada en marxa i la gestió d’un entorn d’innovació multidisciplinar en el marc del Campus de Bellvitge. Pretén afavorir, estimular i explotar les sinergies entre les entitats que hi participen per tal de promoure la interacció entre la recerca i la docència universitària, els sectors productiu, científic i tecnològic i l’activitat assistencial sanitària.

El premi concedit a Manel Esteller és en la categoria d’investigació de la VI edició del Premi Ciències de la Salut de la Fundació Caja Rural de Granada. El lliurament de premis es celebrarà el proper 11 de juny a l’auditori dels Serveis Centrals de Caja Rural de Granada.

Al nou edifici modular, que actualment consta d’una planta, es realitzen tres tipus d’activitats representatives del que pretén ser l’espai Biopol’H. D’una banda, projectes científics destinats a serveis, com la cambra hipobàrica, que reuneix en un mateix espai a investigadors de l’IDIBELL i de la UB, i a metges de l’Hospital Universitari de Bellvitge. D’altra banda, el Projecte Barcino, una col·laboració entre investigadors de l’IDIBELL, del Centre de Projecció Tèrmica (CPT) de la UB i de la Facultat de Medicina de la UB, i una empresa privada que cofinança el projecte. I una tercera activitat, la de realització de cursos de formació i seminaris, l’objectiu dels quals és la transferència de coneixement entre els diferents col·lectius de Biopol’H i les empreses.

La construcció d’una segona planta permetrà ampliar les activitats, oferint-se espais per a una incubadora d’empreses de recent creació.